James Carter (músic de jazz)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1969 (55 anys) Detroit (Michigan) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | saxofonista, músic de jazz |
| Gènere | Jazz i post-bop |
| Instrument | Clarinet, saxòfon, saxòfon soprano, saxòfon alt i saxòfon tenor |
| Segell discogràfic | Atlantic Records |
| Lloc web | jamescarterlive.com |
      | |
James Carter (3 de gener de 1969) és un músic i compositor estatunidenc de jazz. És cosí de la violinista de jazz Regina Carter.[1]
Carter va néixer a Detroit, Míchigan i va aprendre a tocar sota la tutela de Donald Washington, com a membre del seu conjunt de joves Bird-Trane-Sco-NOW!!. De jove, Carter va assistir al Campament de Belles arts del Llac Blau en Míchigan, sent el membre més jove. La seva primera visita a Europa (Escandinàvia) amb la International Jazz Band va ser en 1985, a l'edat de 16 anys.[2]
El 31 de maig de 1988, en l'Institut d'Arts de Detroit (DIA), Carter es va unir d'últim minut com a artista convidat al grup de Lester Bowie, i va obtenir una invitació per a tocar amb el seu nou quintet a Nova York en l'ara desaparegut club de jazz, Carles I. Es va establir a Nova York dos anys més tard i des de llavors ha estat un intèrpret destacat en l'escena del jazz, tocant saxofon, flauta i clarinets.[3]
En el seu àlbum Chasin' the Gypsy (2000) grava amb la seva cosina Regina Carter, reconeguda violinista de jazz.[4]
Carter ha guanyat diversos anys els Critics i Readers Choice Awards de la revista Downbeat per a saxo baríton. Ha actuat, girat i tocat en àlbums amb Julius Hemphill, Frank Lowe & the Saxemble, Kathleen Battle, el World Saxophone Quartet, Cyrus Chesnut, Wynton Marsalis, Dee Dee Bridgewater i la Mingus Big band.[2]
Carter és estudiós d'instruments antics i posseeix una col·lecció extensa d'ells, incloent un saxo tenor anteriorment tocat per Don Byas.[5][6]
Discografia[modifica]
Com a líder[modifica]
- 1991: Tough Young Tenors: Alone Together
- 1994: JC on the Set (DIW)
- 1995: Jurassic Classics (DIW)
- 1995: The Real Quiet Storm (Atlantic)
- 1995: Duets (with Cyrus Chestnut)
- 1996: Conversin' with the Elders (Atlantic)
- 1998: In Carterian Fashion (Atlantic)
- 2000: Layin' in the Cut
- 2000: Chasin' the Gypsy
- 2003: Gardenias for Lady Day
- 2004: Live at Baker's Keyboard Lounge (amb David Murray, Franz Jackson i Johnny Griffin)[7]
- 2005: Out of Nowhere
- 2005: Gold Sounds (Tribut a Pavement amb Cyrus Chestnut, Ali Jackson & Reginald Veal)
- 2008: Present Tense
- 2009: Heaven on Earth (amb John Medeski, Christian McBride, Adam Rogers & Joey Baron)
- 2009: Skratyology (amb De Nazaaten)
- 2011: Caribbean Rhapsody[8]
- 2011: At the Crossroads
- 2019: Live From Newport Jazz
Com sideman[modifica]
Amb Karrin Allyson
- Ballads: Remembering John Coltrane (Concord Jazz, 2001)
Amb el Art Ensemble of Chicago
- Salutes the Chicago Blues Tradition (AECO, 1993)
Amb Ginger Baker and the DGQ20
- Coward of the County (Atlantic, 1999)
Amb Kathleen Battle
- Sota Many Stars (Sony Classical, 1995)
Amb Hamiet Bluiett
- Libation for the Baritone Saxophone Nation (Justin Time, 1998)
- Bluiett Baritone Saxophone Group Live at the Knitting Factory (Knitting Factory, 1998)
Amb el Lester Bowie's Nova York Organ Ensemble
- The Organizer (DIW, 1991)
- Funky T. Cool T. (DIW, 1992)
Amb Dee Dee Bridgewater
- Eleanora Fagan (1915-1959): To Billie with Love from Dee Dee Bridgewater (EmArcy, 2010)
Amb Regina Carter
- Motor City Moments (Verve, 2000)
Amb Cyrus Chestnut
- Cyrus Chestnut (Atlantic, 1998)
Amb Jayne Cortez & The Firespitters'
- Cheerful & Optimistic (Bola Press, 1994)
Amb Benny Golson
- Tenor Legacy (Arkadia Jazz, 1998)
Amb Herbie Hancock
- Gershwin's World (Verve, 1998)
Co el Julius Hemphill Sextet
- Fat Man and the Hard Blues (Black Saint, 1991)
- Five Chord Stud (Black Saint, 1994)
Amb D. Sr. Jackson
- Paired Down Volume One (Justin Time, 1997)
- Anthem (RCA Victor, 2000)
Amb Ronald Shannon Jackson
- What Spirit Say (DIW, 1994)
- Live in Warsaw (Knit Classics, 1994 [1999])
Amb Wynton Marsalis
- Blood on the Fields (Columbia, 1995)
Amb Christian McBride
- SciFi (Verve, 2000)
Amb Liz McComb
- Brassland (GVE/LMC, 2013)
Amb Marcus Miller
- M² (Telarc, 2001)
Amb Jonc Onishi
- Baroque (Verve, 2010)
Amb Madeleine Peyroux
- Dreamland (Atlantic, 1996)
Amb Odean Pope
- Odeans List (In+Out, 2009)
Amb Steve Turre
- TNT (Trombone-N-Tenor) (Telarc, 2001)
Amb Roseanna Vitro i Kenny Werner
- The Delirium Blues Project: Serve or Suffer (Half Noti, 2008)
Amb Rodney Whitaker
- Children of the Light (DIW, 1996)
- Hidden Kingdom (DIW, 1997)
Amb el World Saxophone Quartet
- Yes We Ca (Jazzwerkstatt, 2010)
Referències[modifica]
- ↑ «James Carter | Biography & History» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 "Biography", jamescarterlive.com
- ↑ «Jazz Saxophonist James Carter» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 3 agost 2021].
- ↑ «'Chasing the Gypsy'» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 3 agost 2021].
- ↑ «Stern, Chip "Jazz Instruments: James Carter blows through saxophone history", Jazz Times (June 2000)». Arxivat de l'original el 15 de desembre de 2016. [Consulta: 31 març 2016].
- ↑ «Musician in long-term love affair with sax». Amarillo Globe-News, 15-01-2014. [Consulta: 7 agost 2015].
- ↑ Kelsey, Chris, "Jazz Reviews: Live at Baker's Keyboard Lounge", Jazz Times (June 2004).
- ↑ Four-star review by John Fordham, The Guardian, July 21, 2011.