James Ramsay MacDonald
.jpg?lang=ca)
.svg){kind=small}
James Ramsay MacDonald PC FRS (12 d'octubre de 1866 - 9 de novembre de 1937) fou un polític britànic dues vegades Primer Ministre del Regne Unit.[1]
Biografia
[modifica]Primer govern de MacDonald
[modifica]A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1923, els conservadors havien perdut la majoria, i quan Stanley Baldwin va perdre una moció de confiança a la Cambra el gener de 1924, el rei Jordi V del Regne Unit va demanar a MacDonald que formés un govern laborista en minoritari, amb el suport tàcit dels liberals d'Herbert Henry Asquith.[2] El 22 de gener de 1924, va prendre possessió del càrrec com a primer ministre laborista, el primer d'un entorn obrer i un dels pocs sense estudis universitaris.
Les relacions entre laboristes i liberals van resultar tempestuoses, i finalment van provocar que el diputat liberal Sir John Simon presentés una moció de censura contra el govern de MacDonald, que va ser aprovada per una àmplia majoria. Asquith creia que ni Baldwin ni MacDonald voldrien sotmetre el país a unes terceres eleccions generals en dos anys, i que un d'ells pretendria una coalició formal amb els liberals.
A l'oposició
[modifica]Els conservadors van aconseguir una victòria aclaparadora a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1924, aconseguint un total de 415 escons, en comparació amb els 152 guanyats pels laboristes i els només 40 obtinguts pels liberals, i els laboristes van substituir definitivament els liberals com a segon partit a la política britànica.[3]
Segon govern de MacDonald
[modifica]Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1929 van representar el moment més alt del Partit Laborista fins al moment, aconseguint amb 287 escons ser el partit més gran a la Cambra dels Comuns per primera vegada però sense majoria absoluta. Ramsay MacDonald va tornar a ser primer ministre, formant un govern en minoria amb suport liberal que va incloure Margaret Bondfield, la primera dona ministra del gabinet britànic,[4] va impulsar algunes reformes socials i va intentar polítiques per combatre l'atur però la Gran Depressió desencadenada pel crac del 1929 va colpejar durament el Regne Unit amb atur massiu, caiguda de la producció i crisi financera, formant un govern d'unitat amb més ministres conservadors que laboristes, cosa que el va dur a ser expulsat del partit,[5][6] però a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1931 la coalició del govern nacional es va imposar i va continuar.
El 7 de juny de 1935, MacDonald va dimitir com a Primer Ministre a causa del seu deteriorament físic i mental, i el líder conservador Stanley Baldwin va passar a ser el Primer Ministre i MacDonald va assumir el càrrec de Lord President del Consell.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Taylor, A.J.P.. English History 1914-1945 (en anglès), 1965, p. 359-370.
- ↑ Cowling, Maurice. The Impact of Labour. 1920–1924. The Beginnings of Modern British Politics (en anglès). Cambridge University Press, 1971, p. 411.
- ↑ Raines, Prater. «The 1924 general election» (en anglès). Journal of Liberal History. [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ Reeves, Rachel. Women of Westminster The MPs who Changed Politics (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020, p. xiii. ISBN 9781448217861.
- ↑ Marquand, David: Ramsay MacDonald, London, 1977, pp. 4-5
- ↑ Clegg, H.A;, Fox, Alan; Thompson, A.F.: A History of British Trade Unions since 1889, 1964, vol I, p. 388
- ↑ Theakston, K. After Number 10 Former Prime Ministers in British Politics (en anglès). Palgrave Macmillan UK, 2010, p. 138. ISBN 9780230281387.
- Primers ministres del Regne Unit
- Secretaris d'Estat britànics d'Afers Exteriors
- Membres del Consell Privat del Regne Unit
- Polítics del Partit Laborista Escocès
- Membres de la Royal Society
- Alumnes del Birkbeck College
- Polítics del Partit Laborista Gal·lès
- Morts d'insuficiència cardíaca
- Diplomàtics escocesos
- Naixements del 1866
- Morts el 1937
- Polítics britànics del segle XIX
- Polítics britànics del segle XX