Jaume Botey i Vallès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Botey i Vallès
Jaume Botey i Vallès.jpg
Biografia
Naixement 19 juny 1940
Barcelona
Mort 15 febrer 2018 (77 anys)
l'Hospitalet de Llobregat
Spain.Hospitalet.de.Llobregat.Escudo.svg  Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 

16 juny 1991 – 27 maig 1995

Spain.Hospitalet.de.Llobregat.Escudo.svg  Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 

30 juny 1987 – 25 maig 1991

Spain.Hospitalet.de.Llobregat.Escudo.svg  Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 

19 abril 1979 – 5 juliol 1983
Activitat
Ocupació Professor d'universitat, polític i escriptor
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona (1975–2015)
Partit Partit Socialista Unificat de Catalunya
Iniciativa per Catalunya Verds

IMDB: nm8151881
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Botey i Vallès (Barcelona, 19 de juny de 1940l'Hospitalet de Llobregat, 15 de febrer de 2018) fou un activista, polític i professor universitari català.[1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona, l'any 1940 i es va establir a l'Hospitalet el 1968, al barri de Can Serra. Va ser professor de l'institut de batxillerat Torras i Bages de Can Serra (1968-75). Es va doctorar en Filosofia per la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser professor d'Història de la Cultura i de Moviments Socials entre 1975 i 2015. Aquest càrrec el va fer viatjar per Amèrica Llatina en qualitat d'observador en múltiples ocasions. També va visitar l'Iraq pocs dies abans de la invasió.[3][4][5]

Va ser el primer regidor d'ensenyament dels Ajuntaments democràtics (1979-83), quan fou escollit a la llista del PSUC, i regidor a l'oposició (1987-95), a les llistes d'Iniciativa per Catalunya.[6]

Com a escriptor, fou coautor de la primera Bibliografia de l'Hospitalet (1984) i autor del llibre Cinquanta- quatre relats d'immigració (1986) on recull el testimoni de més de 50 famílies immigrants.[7]

Molt vinculat a la vida cívica i al moviment sociopolític de l'Hospitalet. Va ser promotor de les escoles d'adults, de la Casa de Reconciliació, de l'Associació de Veïns de Can Serra i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. També fou president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L'Olivera. Els darrers anys fou membre de l'equip de Cristianisme i Justícia,[8] membre del Consell Assessor del Centre d'Estudi de Tradicions de Saviesa i president de l'associació "Cristianisme al segle XXI".[9]

Obres publicades[modifica]

Fruit de la seva llicenciatura i doctorat, Jaume Botey va publicar dues obres acadèmiques:

  • Estudi antropològic sobre 54 relats d'immigració: la integració de l'immigrant a Catalunya i el procés de la formació de la consciència de classe. (tesi de llicenciatura dirigida per Ramón Valdés del Toro). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1980.[1]
  • Una Experiència política: l'esquerra: testimonis d'una resistència utòpica. (tesi doctoral dirigida per Ramón Valdés del Toro). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1993.[2]

Va ser autor de tres llibres:

  • El Llibre blanc de l'ensenyament a l'Hospitalet.  L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona: Ajuntament de Hospilatet de Llobregat, 1984.[3]
  • Cinquanta-quatre relats d'immigració. Barcelona: Diputació de Barcelona - Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1986.[4]
  • L'Educació d'adults a la circumscripció de Barcelona. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Insititut de Ciències de l'Educació, 1988.[5]

De la seva arrelada implicació amb Cristianisme i Justícia, van néixer cinc quaderns:

  • El Déu de Bush: fonaments “teològics” de la política de George W. Bush. Quadern 126. Barcelona: Cristianisme i Justícia, juliol 2004.[6]
  • Converses amb Agustí de Semir. Quadern 136. Barcelona: Cristianisme i Justícia, octubre 2005.[7]
  • Construir l'esperança. Quadern 154. Barcelona: Cristianisme i Justícia, juny 2008.[8]
  • Capellans obrers: compromís de l'Església amb el món obrer. Quadern 175. Barcelona: Cristianisme i Justícia, agost 2011.[9]
  • A 500 anys de la reforma protestant: de la ruptura al diàleg. Quadern 204. Barcelona: Cristianisme i Justícia, juliol 2017.[10]

Les seves col·laboracions en obres de diversos autors inclouen:

  • Bibliografia sobre l'Hospitalet. (amb Joan Camós i Cabeceran). Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1985.[11]
  • La Batalla de Génova. (amb Miguel Riera Montesinos (ed.), [et al.]). Barcelona: El Viejo Topo, 2001.[12]
  • Contra la ignorància informada: els valors davant l'impacte de les noves tecnologies de la comunicació: VII Congrés de Cristianisme al Segle XXI. (amb Santiago Ramentol (ed.), [et al.]). Cabrera de Mar: Galerada, 2012.[13]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Premi d'Honor de la ciutat de l'Hospitalet el 1999[10]
  • Memorial Joan XXIII el 2017[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mor als 78 anys l'activista i teòleg Jaume Botey» (en català). El Punt Avui, 16-02-2018 [Consulta: 16 febrer 2018].
  2. «Jaume Botey i Vallès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Història de vida Jaume Botey Vallès». Museu de l'Hospitalet, 23 gen. 2014.
  4. «Entrevista a Jaume Botey Vallès», 09-03-2017.
  5. «Jaume Botey, professor d'història UAB i excapellà», 15-05-2016.
  6. «Muere Jaume Botey, un referente de la lucha social en Catalunya», 16-02-2018. [Consulta: 21 març 2019].
  7. «Jaume Botey | Autores | El Viejo Topo» (en es-es). El Viejo Topo.
  8. «Jaume Botey Valles, pàgina de l'autor a Cristianisme i Justícia». [Consulta: 15 febrer 2018].
  9. «ILP Renda Garantida a #EncerclemLaCaixa», 05-10-2013.
  10. Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «Ens deixa Jaume Botey, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània» (en ca). [Consulta: 21 març 2019].
  11. «El Memorial Joan XXIII per la pau reconeix el professor i activista Jaume Botey». [Consulta: 16 febrer 2018].