Javier Martín Vide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJavier Martín Vide
SebJMV.jpg
Naixement 1957 (59/60 anys)
Barcelona
Ocupació científic i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Javier Martín Vide (Barcelona, Barcelonès, 1957)[1] és un climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona.[2] Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[3][1]

Ha treballat en la recerca en l’anàlisi probabilística de la precipitació, en els riscos climàtics, el clima urbà, la variabilitat i el canvi climàtic, tema en el qual on s’ha erigit en un referent en l’àmbit internacional.[3][4] Va proposar el 2001 una nova teleconexió, l'Oscil·lació de la Mediterrània Occidental.[5]

És llicenciat en Ciències Matemàtiques i doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral, Característiques climatològiques de la precipitació en la franja costanera mediterrània de la península Ibèrica es va publicar el 1987.

Va ser president de l'Asociación de Geógrafos Españoles (2009-2013) i del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Va ser el primer President de l’Associació Espanyola de Climatologia (1998-2004).[6][7] En l'actualitat és el director de l'Institut de Recerca de l'Aigua de la Universitat de Barcelona.[8]

En 2005 va rebre el Premi ATLAS-2004[4] a la trajectòria professional exemplar i el 2008, el Premi de l’ACAA. És un dels pocs científics catalans que va participar, com a revisor expert, al Quart Informe IPCC, que va compartir el Premi Nobel de la Pau 2007.

Algunes de les seves activitats de difusió han estat la Direcció científica d’Agua Extrema (Expo Zaragoza, 2008), la Direcció de la col·lecció de llibres ‘Geoambiente XXI’ (Davinci Continental) i la col·laboració periòdica al programa ‘L’Agenda del Medi Ambient’ Ràdio 4, 2005-2008).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Interpretación de los mapas del tiempo (1984)
  • Pluges i inundacions a la Mediterrània (1985)
  • Fundamentos de Climatología analítica (1991)
  • Guía de la atmósfera. Previsión del tiempo a partir de la observación de las nubes (1996),
  • Tiempos y climas mundiales. Climatología a través de mapas del tiempo e imágenes de satélite (1996)
  • Climas y tiempos de España (2001)
  • El temps i el clima (2003) (Premi Crítica "Serra d'Or" 2004)
  • Aspectes econòmics del canvi climàtic a Espanya (2007).
  • Apaga la luz (2009).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Sr. Javier MARTÍN VIDE
  2. «Javier Martín Vide». Tiempo.com [Consulta: 31 juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 «Xavier Martín i Vide». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 González-Pérez, Emili «Entrevista con Javier Martín Vide: «No peligra la vid en España, aunque variarán las áreas de distribución y las variedades cultivadas»». ACE. Revista de Enología, 29-05-2008 [Consulta: 31 juliol 2016].
  5. Estrada Mateu, Joan. «Dos patrons de teleconnexió per a Europa: l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord i l’oscil·lació de la Mediterrània Occidental». PirineuAndorra.net. [Consulta: 31 juliol 2016].
  6. «Conferencia de Javier Martín-Vide sobre "Realidad actual del cambio climático"». AEMET. Agencia Estatal de Meteorología. [Consulta: 31 juliol 2016].
  7. Vispo, Elena F. «Javier Martín Vide. Presidente de la Sociedad Española de Climatología». RevistaFusión [Consulta: 31 juliol 2016].
  8. «El canvi climàtic "és una realitat incontestable", segons Martín Vide». Empordà, 01-04-2016 [Consulta: 31 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]