Jean-Baptiste Oudry

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Baptiste Oudry
Jean-Baptiste Perronneau - J-B. Oudry.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 de març de 1686
París
Mort 30 d'abril de 1755 (69 anys)
Beauvais
Activitat professional
Camp de treball Natura morta
Ocupació Pintor
Mestres Nicolas de Largillière
Deixebles Henri-Horace Roland Delaporte
Obra
Obres destacades Still Life with Dead Game and Peaches in a Landscape
Dades familiars
Fills
Modifica dades a Wikidata
Retrat de Jean-Baptiste Oudry.

Jean-Baptiste Oudry (París, 17 de març de 1686 - Beauvais, 30 d'abril de 1755), fou un pintor, gravador i dissenyador de tapissos del Rococó francès. És especialment conegut per les seves obres d'animals i escenes de caça.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Oudry era fill de Jacques Oudry, un pintor i marxant d'art de París i de Nicole Papillón, parent del gravador Jean-Baptist-Michel Papillon.

El seu pare era director de l'escola d'art Académie de St-Luc, a la qual va assistir Oudry. Al començament Oudry estava més interessat pels retrats, i va passar a ser deixeble de Nicolas de Largillière. Als 22 anys d'edat es va graduar el 21 de maig de 1708, al mateix temps que els seus dos germans més grans, i es va casar amb Marie-Marguerite Froissé el 1709.[1]

Oudry va passar a ser professor assistent de l'Académie de St-Luc el 1714, i professor l'1 de juliol de 1717. Va entrar a la prestigiosa Académie Royale de Peinture et de Sculpture el 1719, on va començar a donar classes el 1743.

Va patir dos atacs d'apoplexia consecutius. El segon li va deixar paralitzat i poc després va morir. Va ser enterrat a l'església de Saint Thomas de Beauvais, demolida el 1795. El seu epitafi a l'església es va perdre amb la demolició, però més tard va ser trobat i traslladat a l'església de Saint Etienne.

El seu fill, Jacques-Charles Oudry, també va ser pintor.

Obres[modifica | modifica el codi]

Clara el rinoceront
Natura morta al Museu del Louvre
1721.
Natura morta amb ocells i cireres.

Després de treballar en molts retrats Oudry va començar a pintar fruites i animals estàtics, i pintures de temàtica religiosa, com la Nativitat, Sant Egidio i l'Adoració dels Reis Mags.

Mitjançant el seu amic Jean-Baptiste Massé, un miniaturista i pintor de retrats, Oudry va ser presentat al Marquès de Beringhem, responsable dels estables reials,[2] del rei Enric IV,per al que va pintar un parell de quadres el 1727.[3] A través d'aquesta connexió va aconseguir que li demanessin moltes obres per al rei, que era un apassionat de la caça i va anomenar a Oudry pintor oficial de la caça reial. Se li va parar un taller al Palau des Tuileries i un habitatge al Louvre.

M. Hultz, un conseller de l'Académie de Peinture, li va demanar la producció d'un bodegó o una combinació de natura morta sobre plats, gerros i fruites. L'obra es va exposar al Saló de París de 1737. Oudry va demanar pel seu treball deu pistoles (paraula francesa per a la moneda de dos escuts espanyola), però Hultz va insistir a pagar-li vint-i-cinc. Més tard se li va demanar pintar un bodegó per a Lluís XV (exposat al Saló de 1743), que va anar a parar al château de Choisy, la residència de caça favorita del rei.

M. Hultz va recomanar a Oudry a Louis Fagon (1680-1744), un intendant des finances i col·leccionista de llibres,[4] I Oudry va decorar les seves cases de Vauré i Fontenay-aux-Roses amb arabescs, flors i ocells. Es va encarregar a Fagon que tornés llustre a la tapisseria de Beauvais, que havia cobrat importància amb Jean-Baptiste Colbert, i va delegar aquesta feina a Oudry i el seu associat, Besiner, el 1734. Va assolir molt èxit amb aquesta feina, en la qual s'enriquiria. El seu èxit el va conduir a ser anomenat inspector de la manufactura de Gobelins el 1736, on els seus treballs prendrien forma en tapissos. Durant quasi tota la dècada de 1730 es va concentrar a produir dissenys per a tapisseria.

Va emprar una cambra fosca en un intent d'accelerar el procés de produir paisatges, però va abandonar l'intent quan va veure que la perspectiva i els efectes de la llum no quedaven correctament concretats.

Encara que Oudry va produir excel·lents escenes d'animals i caça també va pintar retrats, obres històriques, paisatges, fruites i flors, va imitar baixos relleus en obres a tinta que va anomenar en camaïeu, va emprar la pintura al pastell i va produir aiguaforts. Sovint se li enviaven exemplars d'ocells estranys perquè les dibuixés.

Va rebutjar ofertes per treballar per al Tsar i per al Rei de Dinamarca perquè preferia romandre a França. Va perdre alguns dels seus càrrecs quan Fagon va ser succeït per de Trudaine.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A vegades escrit incorrectament com Froissié.
  2. Jean-Louis Beringhem havia estat anomenat premier écuyer per Enric IV, i el seu càrrec va passar a ésser hereditari.
  3. Venuts pòstumament, 2 de juliol de I770.
  4. La seva biblioteca va ser venuda en una subhasta el 1744 després de la seva mort.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Oudry Modifica l'enllaç a Wikidata