Jean Charest

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Charest
Consell Privat de la Reina per al Canadà
Jean Charest.jpg
Biografia
Naixement24 juny 1958 (61 anys)
Sherbrooke (Quebec)
29è Primer Ministre del Quebec
29 abril 2003 – 19 setembre 2012
← Bernard LandryPauline Marois →
Membre de l'Assamblea Nacional del Quebec
30 novembre 1998 – 17 setembre 2012
← Marie MalavoySerge Cardin →
Circumscripció electoral: Sherbrooke (en) Tradueix
Líder de l'Oposició al Quebec
30 abril 1998 – 29 abril 2003
← Monique Gagnon-TremblayBernard Landry →
Sots-primer ministre del Canadà
25 juny 1993 – 4 novembre 1993
← Don MazankowskiSheila Copps →
Ministre de Medi Ambient
21 abril 1991 – 24 juny 1993
← Robert de CotretPierre H. Vincent →
Membre de la Cambra dels Comuns del Canadà
4 setembre 1984 – 30 novembre 1998
← Irénée PelletierSerge Cardin →
Circumscripció electoral: Sherbrooke (en) Tradueix
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
FormacióUniversitat de Sherbrooke
Activitat
OcupacióPolític i advocat
PartitPartit Liberal del Quebec
Partit Conservador Progressiu
Família
CònjugeMichèle Dionne
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jean Charest (Sherbrooke, 24 de juny de 1958) és un advocat i polític del Quebec.

Fou vicepresident de Canadà l'any 1993 i va esdevenir el màxim líder del partit liberal l'any 1998. Més tard, fou escollit primer ministre del Quebec després de guanyar les eleccions de 2003. El 4 de setembre de 2012, Pauline Marois va assolir el càrrec en les eleccions celebrades.[1]

Primer ministre de Quebec[modifica]

Va aconseguir esdevenir primer ministre de Quebec al segon intent, després de guanyar les eleccions de 2003 (les eleccions de l'any 1998 s'havia imposat en el vot popular, però havia perdut en nombre d'escons). Els seus tres mandats consecutius (2003-2012) van estar marcats per un auge de les polítiques de caràcter neoliberal, la qual cosa va comportar la crítica dels sectors més progressistes de la "belle province".

Primer mandat[modifica]

Les seves primeres mesures van estar carregades de polèmica, ja que va intentar limitar el poder dels sindicats, va limitar el dèficit públic, i va baixar els impostos a les rendes més altes.

Segon mandat[modifica]

A les eleccions de 2007, el Partit Liberal del Quebec va patir una gran davallada en nombre de vots i diputats, de manera que Charest no va aconseguir obtenir majoria per formar govern. Tot i així, va aconseguir formar un govern en minoria. La inestabilitat política motivada per la fragmentació política del parlament quebequès va empentar al país a unes eleccions anticipades.

Tercer mandat[modifica]

A les eleccions de 2008, Charest va aconseguir novament la majoria absoluta, la qual li ha permès governar amb tranquil·litat en els últims anys. Entre les seves primeres mesures va estar la de reduir les despeses públiques en 220 milions de dòlars canadencs.

Derrota[modifica]

El Partit Liberal del Quebec va perdre les eleccions de 2012 per un escàs 0,75% dels vots front al Partit Quebequès, liderat per Pauline Marois, qui va esdevenir la primera dona que ocupava el càrrec de primera ministra del Quebec amb un govern en minoria. Després de la derrota, Jean Charest va anunciar que abandonava la política.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Charest
  1. «El sobiranisme tornarà a governar al Quebec». Vilaweb, 05-09-2012. [Consulta: 5 setembre 2012].