Jean Charest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean Charest
Jean Charest.jpg
 Premier of Quebec 

29 abril 2003 - 19 setembre 2012
Bernard Landry - Pauline Marois
 Member of the National Assembly 

30 novembre 1998 - 17 setembre 2012
Marie Malavoy - Serge Cardin
Circumscripció: Sherbrooke

 Leader of the Official Opposition of Quebec 

30 abril 1998 - 29 abril 2003
Monique Gagnon-Tremblay - Bernard Landry
 Sots-primer ministre del Canadà 

25 juny 1993 - 4 novembre 1993
Don Mazankowski - Sheila Copps
 Minister of the Environment 

21 abril 1991 - 24 juny 1993
Robert de Cotret - Pierre H. Vincent
 Membre de la Cambra dels Comuns 

4 setembre 1984 - 30 novembre 1998
Irénée Pelletier - Serge Cardin
Circumscripció: Sherbrooke
Dades biogràfiques
Naixement 24 de juny de 1958 (59 anys)
Sherbrooke
Ciutadania Canadà
Religió Església Catòlica
Alma mater Universitat de Sherbrooke
Activitat professional
Ocupació polític i advocat
Altres dades personals
Partit polític Partit Liberal del Quebec
Progressive Conservative Party of Canada
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jean Charest ( 24 de juny de 1958 a Quebec ) és un advocat i polític del Quebec.

Fou vicepresident de Canadà l'any 1993 i va esdevenir el màxim líder del partit liberal l'any 1998. Més tard, fou escollit primer ministre del Quebec després de guanyar les eleccions de 2003. El 4 de setembre de 2012, Pauline Marois va assolir el càrrec en les eleccions celebrades.[1]

Primer ministre de Quebec[modifica | modifica el codi]

Va aconseguir esdevenir primer ministre de Quebec al segon intent, després de guanyar les eleccions de 2003 (les eleccions de l'any 1998 s'havia imposat en el vot popular, però havia perdut en nombre d'escons). Els seus tres mandats consecutius (2003-2012) van estar marcats per un auge de les polítiques de caràcter neoliberal, la qual cosa va comportar la crítica dels sectors més progressistes de la "belle province".

Primer mandat[modifica | modifica el codi]

Les seves primeres mesures van estar carregades de polèmica, ja que va intentar limitar el poder dels sindicats, va limitar el dèficit públic, i va baixar els impostos a les rendes més altes.

Segon mandat[modifica | modifica el codi]

A les eleccions de 2007, el Partit Liberal del Quebec va patir una gran davallada en nombre de vots i diputats, de manera que Charest no va aconseguir obtenir majoria per formar govern. Tot i així, va aconseguir formar un govern en minoria. La inestabilitat política motivada per la fragmentació política del parlament quebequès va empentar al país a unes eleccions anticipades.

Tercer mandat[modifica | modifica el codi]

A les eleccions de 2008, Charest va aconseguir novament la majoria absoluta, la qual li ha permès governar amb tranquil·litat en els últims anys. Entre les seves primeres mesures va estar la de reduir les despeses públiques en 220 milions de dòlars canadencs.

Derrota[modifica | modifica el codi]

El Partit Liberal del Quebec va perdre les eleccions de 2012 per un escàs 0,75% dels vots front al Partit Quebequès, liderat per Pauline Marois, qui va esdevenir la primera dona que ocupava el càrrec de primera ministra del Quebec amb un govern en minoria. Després de la derrota, Jean Charest va anunciar que abandonava la política.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Charest Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «El sobiranisme tornarà a governar al Quebec». Vilaweb, 05-09-2012. [Consulta: 5 setembre 2012].