Jean Théophile Désaguliers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean Théophile Désaguliers
John Theophilus Desaguliers.jpg
Nom original John Theophilus Desaguliers
Dades biogràfiques
Naixement 12 de març de 1683
La Rochelle, França
Mort 29 de febrer de 1744(1744-02-29) (als 60 anys)
Londres, Anglaterra
Sepultura Londres
Religió Maçó
Alma mater Christ Church College
Activitat professional
Camp de treball físic
Ocupació Física
Organització Universitat d'Oxford
Obra
Estudiants de doctorat Willem Jacob 's Gravesande
Altres estudiants notables Stephen Gray
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jean Théophile Désaguliers o John Theophilus Desaguliers va ser un matemàtic i físic maçó nascut a França, però que va viure quasi tota la seva vida a Anglaterra en el segle XVIII, i que va difondre les teories de Newton.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut a França d'una família hugonot que va abandonar el seu país el 1694, després de la revocació de l'edicte de Nantes, per anar a Anglaterra on el seu pare va prendre els hàbits de l'església d'Anglaterra, Desaguliers es va graduar al Christ Church College d'Oxford el 1709 i tres anys més tard va obtenir el seu doctorat al Hart Hall de la mateixa universitat.[1]

El 1712 es va cassar amb Joanna Pudsey i el 1714 va esdevenir el tercer gran mestre de la Gran Lògia Britànica (francmaçoneria), per a la que el 1723 escriuria el prefaci de Les Constitucions de la Francmaçoneria de James Anderson.

A partir de 1714 va viure a Londres, on va fer una forta amistat amb Samuel Clarke i Stephen Gray, fins al 1721 en què va substituir John Keill com a professor de matemàtiques al Hart Hall (actual Hertford College) d'Oxford.[2]

Entre 1730 i 1732 va residir a La Haia i a París.[3]

Va ser fellow de la Royal Society (1714) i secretari de la mateixa societat.

Obra[modifica | modifica el codi]

Física[modifica | modifica el codi]

Com filòsof natural va publicar els llibres següents (a més d'articles als Philosophical Transactions):[4]

  • 1717, Physical and Mechanical Lessons
  • 1719, Lectures of Experimental Philosophy
  • 1724, Mechanical and Experimental Philosophy
  • 1725, An Experimental Course of Astronomy
  • 1734, A Discourse on Natural Philosophy
  • 1742, Dissertation concerning Electricity

A més va traduir obres d'altres científics com Jacques Ozanam o Willem Jacob 's Gravesande.

Com a filòsof natural va ser un ferm defensor de l'experimentació[5] i de la construcció de màquines que permetessin mesurar amb precisió el fenòmens[6] i establir la veritat de les teories de Newton.[7]

Francmaçó[modifica | modifica el codi]

Com francmaçó va ser un dels protagonistes del naixement de la francmaçoneria lliure.[8] El 1719 va arribar a ser Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres[9] i durant la seva estada a Holanda va iniciar gent en les seves creences.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ducheyne, pàgina 350.
  2. Ducheyne, pàgina 351.
  3. Ducheyne, pàgines 352-353.
  4. Ducheyne, pàgina 352. Va escriure a prop de 50 articles, pàgina 357.
  5. Baillon, pàgines 533-535.
  6. Ducheyne, pàgina 352.
  7. Brenni, pàgines 12-13.
  8. Ducheyne, pàgina 359.
  9. Ducheyne, pàgina 361.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Théophile Désaguliers Modifica l'enllaç a Wikidata