Jeanine Áñez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJeanine Áñez
Jeanine Áñez Chávez 2020.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jeanine Áñez Chávez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
San Joaquín (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de Bolivia.svg Presidenta de Bolívia
12 novembre 2019 – 8 novembre 2020
← Evo MoralesLuis Arce Catacora →
Senadora de Bolívia
22 octubre 2010 – 12 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolític Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPla Progrés per a Bolívia - Convergència Nacional Modifica el valor a Wikidata
Altres
InculpacióAssociació il·lícita, sedició, terrorisme, genocidi i matança Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Jeanine Áñez signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Twitter: JeanineAnez Modifica el valor a Wikidata

Jeanine Áñez Chávez (Trinidad, Beni, 13 de juny de 1967) és una advocada, presentadora de televisió i política boliviana. Va ser la presidenta autoproclamada[1][2][3] de Bolívia, des del 12 de novembre de 2019, per designació constitucional arran de les irregularitats i presumpte falsejament de les eleccions per l'anterior president Evo Morales que van dur el país a un cop d'estat.[4][5] És la segona dona en la història del seu país a ocupar aquest càrrec, després de Lidia Gueiler Tejada.[6][7][8]

Biografia[modifica]

Áñez Chávez nasqué el 13 de juny de 1967 a la ciutat de Trinidad. Començà els seus estudis escolars l'any 1972, acabant el batxillerat l'any 1984. Va continuar els seus estudis llicenciant-se en Ciències Jurídiques i Dret i titulant-se com a advocada de professió l'any 1991. Ha estat directora i presentadora de televisió a Totalvisión i membre del Comitè Executiu Nacional del Movimiento Demócrata Social.[9][10][11]

Áñez està casada amb el polític colombià Héctor Hernando Hincapié Carvajal.[12]

Carrera política[modifica]

Entre els anys 2006 i 2008 treballà com a assembleista constituent per a la redacció de la nova carta constitucional. Va ser membre de l'Assemblea Constituent de la comissió d'organització i estructura del nou Estat, treballant també en la part del Poder Judicial.[13] Després que concluís l'Assemblea Constituent va tornar al programa de televisió però la van cridar un altre cop a retornar a la política.[14]

En les eleccions general de Bolívia de 2009, va ser elegida senadora de Bolívia pel partit del Plan Progreso para Bolivia-Convergencia Nacional representant el Departament de Beni a l'Assemblea Nacional, càrrec que va assumir el gener del 2010.[15]

Presidència de Bolívia[modifica]

L'11 de novembre de 2019, després de la renúncia del president Evo Morales, el vicepresident Álvaro García Linera, la presidenta del Senat Adriana Salvatierra (que va renunciar de forma controvertida) i del president de la Cambra de Diputats Víctor Borda, Jeanine Áñez anuncià que seria disposada a assumir provisionalment la presidència del país,[15] seguint l'orde de successió per a la convocació de noves eleccions d'acord amb la línia de successió constitucional del país.[16][17]

Per assumir oficialment la presidència del Senat requereix els vots de la majoria en mans del Moviment al Socialisme, abans de convocar una sessió bicameral en la que juraria la prefectura interina i de transició de l'Estat.[10]

Assumpció del càrrec[modifica]

El 12 de novembre de 2019, en una curta sessió legislativa sense quòrum[17] Áñez es proclamà president interina de l'Estat, al·legant successió constitucional, prenent com a base un pronunciament d'aquell mateix dia del Tribunal Constitucional a favor de la “immediatesa” de la successió constitucional, sense necessitat de recórrer a cap llei ni resolució del legislatiu.[16][18][19] Áñez va obtenir el vot favorable dels partits opositors, una tercera part del Parlament, mentre que el Moviment al Socialisme no va participar en la votació i va rebutjar la successió.[17]

Després del seu jurament, Áñez es va dirigir al Palau de Govern, acompanyada d'una Bíblia, i on va entonar després l'himne nacional.[16][18][19] Ja al palau, va oferir declaracions des del balcó presidencial, lluint la banda presidencial. Poc després de la seva assumpció, el Tribunal Constitucional Plurinacional va reconèixer Áñez com a la president constitucional de Bolívia, en contraposició a una suposada “autoproclamació” per la seva part, que assenyalava que “el funcionament de l'òrgan executiu de forma integral no havia de veure’s suspès, i per la qual cosa el següent en la línia de successió assumeix ipso facto la presidència”.[20][21][22][23] D'aquesta manera, es va convertir en la segona dona cap d'Estat en la història boliviana, després de Lidia Gueiler Tejada.

El 13 de novembre l'expresidenta del Senat bolivià Adriana Salvatierra desconegué la proclamació d'Àñez com a presidenta, i afirmà encara ser en funcions com a presidenta de la cambra alta, malgrat haver dimitit en haver estat sota una suposada pressió de grups opositors, renúncia que no ha estat presa pel ple del Senat per a que, segons ella, es fes efectiva.[24][25]

Referències[modifica]

  1. «La autoproclamada presidenta de Bolivia niega que haya sido un golpe de Estado» (en castellà). EiTB, 13-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  2. «La autoproclamada presidenta Áñez recibe al embajador de la ONU en Bolivia» (en castellà). Republica, 17 novembre. [Consulta: 17 novembre 2019].
  3. «La autoproclamada presidenta Jeanine Áñez emitió un decreto que exime a los militares de responsabilidades penales durante la represión» (en castellà). Contrainformación, 17-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  4. «En Bolivia hubo un golpe de Estado» (en castellà). Cable News Network - CNN. es:Pedro Brieger, 15-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  5. «Golpe de Estado en Bolivia: ¿Por qué lo llaman “dimisión de Evo Morales” cuando quieren decir “golpe de Estado en Bolivia”?» (en castellà). Público (diari espanyol), 14 novembre. [Consulta: 17 novembre 2019].
  6. Bolivia hubo un golpe de Estadoamp/noticias-america-latina-50399759 Renuncia de Evo Morales: la senadora Jeanine Áñez asume la presidencia de Bolivia y el expresidente la acusa de "autoproclamarse"[Enllaç no actiu]
  7. «Jeanine Áñez se proclama presidenta de Bolivia y Evo Morales dice que "se ha consumado el golpe"» (en castellà). [Consulta: 25 octubre 2020].
  8. Jeanine Áñez: “Asumo de inmediato la Presidencia de Bolivia”
  9. «Jeanine Áñez Chávez» (en castellà), 16-10-2015. Arxivat de l'original el 2019-11-11. [Consulta: 11 novembre 2019].
  10. 10,0 10,1 «¿Quién es Jeanine Áñez, la mujer que puede asumir el mandato de Bolivia?» (en castellà), 11-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
  11. «¿Quién es Jeanine Áñez, la posible futura presidente Bolivia? - Diario Pagina Siete» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2019].
  12. «¿Quién es Jeanine Añez? La mujer que podría asumir la Presidencia de Bolivia». [web], 11-11-2019 [Consulta: 13 novembre 2019].
  13. Clarín.com. «Crisis en Bolivia: quién es Jeanine Añez, la senadora opositora que puede asumir la presidencia» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2019].
  14. «Perfil de Jeanine Añez abogada, presentadora de TV y hoy senadora de Demócratas».
  15. 15,0 15,1 «Jeanine Añez, la senadora que puede reemplazar a Evo Morales en la transición» (en castellà), 11-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
  16. 16,0 16,1 16,2 Redacción «La senadora opositora Jeanine Áñez asume la presidencia de Bolivia tras la renuncia de Evo Morales» (en anglès). , 13-11-2019 [Consulta: 13 novembre 2019].
  17. 17,0 17,1 17,2 Manetto, Francesco «La senadora Jeanine Áñez se proclama presidenta de Bolivia sin quórum en el Parlamento» (en castellà). , 13-11-2019 [Consulta: 13 novembre 2019].
  18. 18,0 18,1 Redacción. «Senadora opositora Jeanine Áñez asume la presidencia de Bolivia» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  19. 19,0 19,1 «Jeanine Añez asume la Presidencia de Bolivia tras la dimisión de Morales y anuncia prontas elecciones» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2019].
  20. «Tribunal Constitucional de Bolivia avala a Jeanine Áñez como presidenta interina» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  21. «Tribunal Constitucional de Bolivia avaló la sucesión inmediata de Evo Morales sin requerir una ley» (en anglès americà), 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  22. «Tribunal Constitucional de Bolivia reconoce a Jeanine Áñez como presidenta interina» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  23. De 2019, 12 De Noviembre. «El Tribunal Constitucional avaló a Jeanine Áñez como presidenta interina de Bolivia» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 novembre 2019].
  24. «Presidenta de Senado boliviano denuncia presión a dirigentes». [Consulta: 13 novembre 2019].
  25. «Dimite Adriana Salvatierra, presidenta del Senado de Bolivia» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2019].