Vés al contingut

Jesús Aramburu Olarán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJesús Aramburu Olarán
Biografia
Naixement12 novembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Aretxabaleta (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Director general de Política Interior
9 abril 1965 – 29 desembre 1967
← Ramón Laporta GirónJosé de Diego López →
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
← Ramón Laporta GirónJosé Manuel Pardo de Santayana y Suárez →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Governador civil de la província de Madrid
26 maig 1957 – 9 abril 1965
← Eduardo Álvarez-Rementería MartínezJosé Manuel Pardo de Santayana y Suárez →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
← Eduardo Álvarez-Rementería MartínezAntonio Ruiz Ocaña Remiro →
Procurador a Corts
4 octubre 1954 – 13 abril 1955
← Vicente Muñoz Calero
Governador civil de la província de Valladolid
20 juliol 1954 – 26 maig 1957
← Vicente Muñoz CaleroAntonio Ruiz Ocaña Remiro →
Governador civil de la província d'Alacant
4 febrer 1949 – 20 juliol 1954
← José María Paternina IturreagogoitiaEvaristo Martín Freire → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Premis

Jesús Aramburu Olarán (Aretxabaleta, 12 de novembre de 1917 - Madrid, 20 de setembre de 2000), va ser un metge i polític espanyol que va arribar a exercir llocs de rellevància durant el franquisme.

Biografia

[modifica]

Nascut a la localitat guipuscoana d'Aretxabaleta, es va llicenciar i va doctorar en Medicina i Cirurgia, començant a exercir de metge de jove. Es va afiliar a la Falange en els anys 30, arribant a ser cap de centúria de la Falange madrilenya. Va combatre en les files del bàndol nacional durant la Guerra Civil.

Després de la contesa va ser nomenat sotscap provincial del Moviment s la província de Salamanca. En febrer de 1949 va ser nomenat governador civil de la província Alacant,[1] així com cap del moviment en aquesta província, en la qual va dur a terme una destacada labor. Així mateix, durant la seva estada en terres alacantines, va ser president de l'empresa alcoiana Editorial Marfil.

En juliol de 1954 va ser designat governador civil de la província de Valladolid.[2]

Posteriorment es va establir a Madrid, on va exercir de governador civil entre 1957 i 1965[3]substituint en el càrrec Eduardo Álvarez-Rementería. Més tard també va exercir els càrrecs de Director General de Política Interior (1965-1967), Delegat d'Àrea Metropolitana i Conseller Nacional del Movimiento. També va ser procurador en Corts com a Conseller Nacional de 1955 a 1977.[4]

En el terreny empresarial també va ser president Pextrafil, S.A. i vicepresident de Papeleras Reunidas. Va ser membre del Cos Nacional de la Vella Guàrdia i president de la Federació De Salamanca de Pilota Basca en 1946.[5] Fou guardonat amb la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1962), l'Orde del Mèrit Civil, Orde del Mèrit Militar, l'Orde de Cisneros, Medalla d'Or de la Vila de Madrid, la Medalla de la Vella Guàrdia i la Medalla de Patiments per la Pàtria.[6]

Referències

[modifica]