Jesús Valdés Oroz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJesús Valdés Oroz
Jesús Valdés Oroz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1896 Modifica el valor a Wikidata
Zangoza (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1963 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil Espanyola i Guerra del Rif Modifica el valor a Wikidata

Jesús Valdés Oroz (Sangüesa, 1896 - Pamplona, 13 d'agost de 1963) va ser un militar espanyol nascut a Sangüesa (Navarra). En la Guerra Civil Espanyola va lluitar a l'Exèrcit Popular de la República, al comandament de Brigades i Grups d'Assalt. Va aconseguir el grau de Tinent Coronel.

Biografia[modifica]

Alumne de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo (1912-1915) i Capità d'Infanteria des de 1922, participa en el desembarcament d'Alhucemas (1925) i en la resta de la Guerra del Rif fins a 1927.

El 18 de juliol de 1936 es trobava destinat a Salamanca, al capdavant de la 21a Companyia del Cos de Seguretat i Assalt, amb la qual es trasllada a Madrid, seguint les ordres del Govern.[1] Enviat a Guadalajara, a l'agost de 1936 és un dels fundadors, amb José Ignacio Mantecón Navasal i Eduardo Castillo Blasco, de les Milícies Aragoneses, amb les quals intervé a la batalla de Sigüenza.[2]

Al febrer de 1937 ascendeix a Comandant d'Infanteria, al comandament de la 72a Brigada Mixta,[3] amb la qual combat en la batalla de Guadalajara i participa en la Presa de Masegoso de Tajuña (20 de març) amb la 14a Divisió de Cipriano Mera.[4] Després d'estabilitzar-se el front, és nomenat Cap del Cos de Seguretat de Guadalajara.

En 1938, dins del nou Cos de Seguretat (Grup Uniformat), dirigeix el 26è Grup d'Assalt (Casp) durant la Ofensiva d'Aragó, i poc després, una Brigada formada amb els Grups de la 3a Divisió d'Assalt (València)[5] durant la defensa de la Línia XYZ en l'Ofensiva del Llevant. Després d'un breu període al capdavant de la 82a Brigada Mixta,[6] el 28 d'agost de 1938 relleva Juan Cordoncillo García en el comandament de la 8a Brigada d'Assalt del Cos de Seguretat amb seu a València.

El 23 de febrer de 1939 és ascendit a Tinent Coronel, al comandament de la 4a Divisió d'Assalt. Després de la caiguda de Madrid, el 29 de març de 1939 es va lliurar amb totes les seves unitats en el front de Camarena de la Sierra (Terol).[7]

Jutjat en Consell de Guerra (Saragossa, 11 de gener de 1940), va ser condemnat a pena de mort, commutada després per reclusió perpètua. El 18 d'octubre de 1947 va ser indultat i separat definitivament de l'exèrcit. Va morir < Pamplona (Navarra) el 13 d'agost de 1963.

Rehabilitació[modifica]

Declaració del Ministeri de Justícia (2011).

El 29 de juliol de 2011 el Ministre de Justícia del Govern d'Espanya va expedir una Declaració de reparació i reconeixement personal, constatant la il·legitimitat i nul·litat de la sentència dictada contra Jesús Valdés Oroz.

Referències[modifica]

  1. Robledo, p.103
  2. Sales Larrazábal, p.343
  3. Engel, p.72
  4. Llarch, p.108
  5. Salas Larrazábal, p.2684
  6. Salas Larrazábal, p.3207
  7. Risques, p.232

Bibliografia[modifica]

  • Robledo, Ricardo. Esta salvaje pesadilla: Salamanca en la Guerra Civil española. Barcelona, Crítica, 2007. 84-843290-1-1. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid, La Esfera de los libros, 2006. 84-9734-465-0. 
  • Llarch, Joan. Cipriano Mera, un anarquista en la guerra de España. Barcelona, Euros, 1976. 84-7364-061-6. 
  • Risques Corbella, Manel «Pedro Garrido, guardia civil antifascista». Revista Catalana de Seguretat Pública, nº 14, 2004.
  • Barba Lagomazzini, Juan «Hombres y Armas de la República.Guerra Civil española- 1936-1939: biografías de militares de la República». Falta indicar la publicació. Madrid, Ministerio de Defensa, 2016. ISBN 9788490911020.

Enllaços externs[modifica]