Jesús Viza i Mumbrú
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1890  Barcelona |
| Mort | 17 octubre 1975 (84 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
Jesús Viza i Mumbrú (Barcelona, 28 de desembre de 1890[1] – Barcelona, 17 d'octubre de 1975[2]) fou un advocat català.
Biografia[modifica]
Va néixer a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, amb avantpassats d'una família de pagesos de Sarrià i fill de l'advocat Vicenç Viza i Martí (1860 – 1926), natural de Mataró, i de Leonor Mumbrú i Ferran (morta el 1943), natural de Don Benito. Jesús Viza casà amb Carme Badrinas i Sala,[2] membre d'una família d'industrials terrassencs. El seu oncle, el jesuïta Lluís Viza i Martí fou destinat a les Filipines, on exercí com a professor de l'Ateneu Municipal de Manila i visqué els darrers dies de la dominació espanyola. Jesús Viza i Mumbrú estudià el primer ensenyament al Col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona i Dret a la Universitat de Barcelona.[3]
Advocat dedicat com al seu pare a la compravenda i administració de finques, dedicà també una part de la seva activitat a la protecció dels drets sobre la propietat intel·lectual. Fou vicepresident de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (1935) i membre actiu de diverses societats esportives i recreatives. Associat al Centre Excursionista de Catalunya des del 1927, el mateix any s'integrà com a vicepresident a la Real Sociedad de Sport Vasco de Barcelona i, el 1928 fou nomenat també vicepresident de la primera junta directiva de la Unió Catalana de Pilota.[3]
Fou detingut per ordre de la Comissaria General d'Ordre Públic el desembre de 1936 i posat en llibertat el març de l'any següent. El seu fill Lluís Viza i Badrinas (1927 – 1986), advocat lligat també a diverses entitats esportives, fou directiu del Futbol Club Barcelona sota la presidència d'Enric Llaudet, Narcís de Carreras i Agustí Montal i Costa, i membre del Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol, així com secretari general de la Quinta de Salut l'Aliança i candidat de Centristes de Catalunya - UCD a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1980.[3]
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[3] El fons inclou una petita part de la documentació aplegada i produïda per Jesús Viza i Mumbrú, com a resultat de l'herència familiar i de la seva activitat social i professional. Destaca en especial, pel seu valor testimonial, la correspondència rebuda pel seu pare entre 1896 i 1900 del seu germà Lluís, jesuïta destinat a les Filipines que va atendre a la presó l'heroi filipí José Rizal, poc després que li fos comunicada la sentència execució. Les missives proporcionen notícies molt detallades sobre la revolta filipina, la caiguda de Manila i la capitulació davant les tropes nord-americanes. El fons aplega també una petició al bisbe de Barcelona per a la consulta de llibres prohibits (1908), còpia de cartes trameses (amb corresponsals com Joaquim de Nadal i Carles Soldevila) i correspondència professional de Jesús Viza, en particular amb la Sociedad General de Autores de España. Finalment, inclou dues cartes d'Enric Saguer, rector de l'església de Sant Ildefons de Barcelona i una de resposta del director de La Vanguardia i catalanòfob espanyol Luis de Galinsoga, referents a la polèmica sobre l'ús del català a la litúrgia que va acabar amb el seu cessament, després d'una intensa campanya ciutadana contra el diari.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 6565.
- ↑ 2,0 2,1 «Necrològiques». La Vanguardia, 18-10-1975, pàg. 31.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Jesús Viza i Mumbrú. Descripció del Fons». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 29 juny 2013].
Bibliografia[modifica]
- SCHUMACHER, John N. SJ. Revolutionary clergy. The Filipino Clergy and the Nationalist Movement, 1850-1903. Manila: Ateneo de Manila University Press, 1981. 289 p.