Jiuhuang Bencao

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreJiuhuang Bencao
Tipus llibre
Detalls de l'obra
Tema botànica
Modifica dades a Wikidata
Cheluncai o plantatge, il·lustració de l'edició de l'any 1778 de Siku quanshu del llibre Jiuhuang bencao

Jiuhuang bencao (en xinès:救荒本草 "Jiùhuāng běncǎo Chiu-huang pen-ts'ao = Llibre de les herbes de fam), va ser escrit pel príncep de la Dinastia Ming Zhu Xiao/Su (朱橚), va ser el primer manual botànic il·lustrat sobre els aliments de fam en les plantes silvestres.

Autor[modifica]

El príncep Zhu Xiao/Su (朱橚), nasqué el 1361 sent el seu pare l'Emperador Hongwu (1328-1398), el fundador de la Dinastia Ming (1368-1644).

Zhu Xiao també va escriure poesia Fu i dues compilacions de prescripcions mèdiques en les quals sovint cita el Bencao gangmu (Unschuld 1986: 221). Zhu Xiao estudià botànica a Kaifeng.

Zhu Xiao va escriure el Jiuhuang bencao des de 1403 a 1406, per tal d'alleujar els sofriments de la gent xinesa que passava fam. El sinòleg alemany Emil Bretschneider (1895: 50) va lloar les xilografies que apareixen al Jiuhuang bencao.

Contingut[modifica]

Shuicigu o Sagittaria il·lustració de l'edició de 1639 de Nongzheng quanshu

El Jiuhuang bencao inclou monografies de 414 plantes de fam. Zhu Xiao ls disposa en cinc classes, 245 herbes, 80 d'arbres, 20 cereals, 23 fruits i 46 verdures.

Segons Read (1946: 3-4), com a mínim 73 dels nous aliments de Zhu Xiao van passar a ser domesticats en l'horticultura de la Xina (per exemple, el taro, Eleocharis dulci, brots de bambú) i 16 plantes més van ser adoptades en la dieta del Japó o d'Europa (creixen, wasabi, Arctium).

Referències[modifica]

  • Bretschneider, Emil (1895), Botanicum Sinicum, Kelly & Walsh.
  • Chen, Chia-jui, Peter C. Hoch and Peter H. Raven (1992), "Systematics of Epilobium (Onagraceae) in China", Systematic Botany Monographs 34: 1-209.
  • Christopher, Thomas (1985), "The famine garden of Prince Chu Su", Garden [New York Botanical Garden] 9:18-21.
  • Freedman, Robert L. (2008), Notes on the Famine Foods Website, Purdue University.
  • Ho, Peng Yoke (2007), Explorations in Daoism: Medicine and Alchemy in Literature, Routledge.
  • Losso, Jack N., Fereidoon Shahidi, and Debasis Bagchi (2007), Anti-Angiogenic Functional and Medicinal Foods, CRC Press.
  • Needham, Joseph and Lu Gwei-Djen (1969), "The Esculentist Movement in Mediaeval Chinese Botany, Studies on Wild (Emergency) Food Plants", Archives internationales d'histoire des sciences 21: 225-248.
  • Needham, Joseph, Lu Gwei-djen, and Huang Hsing-tsung (1984), Science and civilisation in China. Volume 6. Biology and Biological Technology. Part 1: Botany, Cambridge University Press. ISBN 9780521087315
  • Read, Bernard E. (1946), Famine Foods Listed in the Chiu Huang Pen Ts'ao 救荒本草, Giving their Identity, Nutritional Values and Notes on their Preparation, Shanghai, Henry Lester Institute of Medical Research.
  • Sarton, George (1947), Introduction to the History of Science, Vol. III, Science and Learning in the Fourteenth Century, Robert E. Krieger.
  • Swingle, Walter T. (1935), "Noteworthy Chinese Works on Wild and Cultivated Food Plants", Report of the Librarian of Congress for the year 1935, Library of Congress, 193-206.
  • Unschuld, Paul Ulrich (1986), Medicine in China, A History of Pharmaceutics, 本草, University of California Press.

Enllaços externs[modifica]