Joan Baptista Guivernau i Sans
Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1908 – 2001) fou un ceramista tradicional que va col·laborar en la recuperació en torn dels anys 1950 de la ceràmica catalana d'iconografia d'oficis i sants per ornamentar alguns elements importants de les cases o dels carrers.[1]
Història
A Barcelona hi destaca el plafó de la font de la Portaferrissa, realitzat per commemorar les festes de la Mercè de l'any 1959. També s'hi pot destacar els plafons de rajoles del Poble Espanyol de Barcelona o els dels Museu Marítim i el d'Història de la Ciutat de Barcelona.
També es pot trobar obra seva a Montserrat, al lateral de l'entrada del monestir s'hi pot admirar un enorme plafó de la Verge de Montserrat, on diàriament els peregrins hi dipositen les llums votives. Al Camí dels Artistes de Montserrat també s'hi poden veure molts plafons dedicats a les diferents verges i santes patrones de molts pobles de Catalunya.[1] Al Museu de Premià de Dalt també s'hi conserven algunes obres seves.[2]
Tot plegat va fer que el seu taller adquirís prestigi, resultant premiat nombroses vegades per la seva mestria. A partir de 1941 celebrà diferents exposicions a Barcelona.[1] Un altra de les tasques del seu taller va ser la restauració d'obres antigues, així com rellotges de sol.
El seu estil es reconeix fàcilment pel tractament de la perspectiva ja que les figures sempre es contextualitzen en un fons de paisatge amb elements arquitectònics al·lusius al personatge central. Paral·lelament, utilitza colors ocres i tonalitats diverses de blaus i verds. El motiu dels núvols blaus amb forma de flors es repeteix en quasi bé tota la seva obra.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Joan Baptista Guivernau i Sans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Plafons de ceràmica». Museu de Premià de Dalt.