Joan Baptista Peset i Vidal
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1821  València |
| Mort | 1885 (63/64 anys) València |
| Causa de mort | Còlera |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de la medicina, metge |
| Membre de | |
Joan Baptista Peset i Vidal (València, 1821 - València, 1885) va ser un metge valencià, estudiós de l'epidemiologia i la història de la medicina.[1] Va pertànyer a la nissaga de metges i científics, que va començar son pare Marià Peset i Martínez de la Raga, i a la que també pertanyen els seus fills Tomàs i Vicent, el seu germà Vicent Peset i Vidal i el seu nét, Joan Baptista Peset i Aleixandre.[2][a]
Després de llicenciar-se en Medicina a la universitat de València amb qualificacions de «nemine discrepant» —«sense que cap discrepe»—[b] el 1842, i durant uns anys va exercir a Motilla del Palancar i Alcántara, fins que al 1862 s'instal·la a València, on va obrir consulta privada. Com a metge va desenvolupar-se en el camp de la medicina interna, i també en la psiquiatria. En aquest àmbit, la seva obra Patologia psicològica (1859), va quedar manuscrita.[4] Entre 1869 i 1875 va ser professor de Clínica Mèdica de la Facultat de Medicina, excepte un curs en què va explicar Medicina Legal, al capdavant de l'Institut Mèdic Valencià.[5]
En l'epidèmia que es va declarar al Villar el 1877 Peset va dirigir la comissió encarregada d'investigar la causa de la malaltia, i en veure la clínica, va sospitar de la malaltia infecciosa zoonòtica coneguda com triquinosi, que es transmet a l'home a l'ingerir de carn de porc parasitada per la «Trichina spiralis».[4] La sospita fou confirmada pel jove estudiant de medicina Pau Colvée, que va aconseguir vore en preparacions microscòpiques realitzades al laboratori de la Universitat de València, aquest paràsit tant als músculs del porc responsable com de les seves víctimes.[4]
Peset no va acceptar en un principi la teoria microbiana, que declarava els microorganismes com a agents infecciosos i causants de dites malalties. Quan Koch anuncià que l'origen del còlera era un microbi, Peset i Vidal al sí de l'Institut Mèdic Valencià ho va refusar en diverses ocasions enfront dels qui com Amalio Gimeno la defenien. Va canviar de parer quan va anar a Tortosa a visitar el laboratori de Jaume Ferran i Clua, amb motiu dels seus experiments per fer una vaccina anticolèrica. Canviada la opinió al respecte, Peset i Vidal va defensar l'eficàcia del vaccí a la pròpia seu de l'Institut Mèdic Valencià.[4]
Obres destacables[modifica]
- «Bosquejo de la historia de la medicina de Valencia», 1866
- «Controversia sobre las estadísticas médicas», 1867
- «Memoria biográfico-bibliográfica o crítica acerca de don Andrés Piquer»
- «Topografía médica de Valencia y su zona», 1870
- «Tratado de psicología patológica»
Notes[modifica]
- ↑ De Joan Baptista Peset i Aleixandre: Pertany a una família de professionals que es remunta a finals del segle XVIII, majoritàriament mèdics i políticament liberals i republicans. El seu besavi, Marià Peset de la Raga (1770-1850) va publicar treballs sobre el còlera i un tractat sobre les passions; el seu avi, Juan Bautista Peset Vidal (1821-1885), va estudiar temes d'Epidemiologia, Medicina Interna, Psiquiatria i Història de la Medicina i va ser un dels introductors de la Medicina de laboratori i la Microbiologia.[3].
- ↑ Extret de la Viquipèdia en castellà
Referències[modifica]
- ↑ «Biblioteca Virtual de Polígrafos > Peset y Vidal, Juan Bautista, 1821-1885», 05-06-2020. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ «Persona - Peset de la Raga, Mariano (1770-1850)». [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Baldó Lacomba, Marc. «Juan Bautista Peset y Aleixandre». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Báguena Cervellera, María José. «Juan Bautista Peset y Vidal». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «Los Presidentes del Instituto Médico Valenciano». Universitat de València. [Consulta: 10 juliol 2024].
Bibliografia[modifica]
- Chiarri Llobregat, Pedro «Necroapología del Dr. D. Juan Bautista Peset y Vidal». Butlletí de l'Institut Mèdic Valencià. Institut Mèdic Valencià [Valencia], 1895.
- Peset Llorca, Vicent «Nuevos datos sobre la psicología del siglo xix (Una “Patología psicológica” de 1859)”». Gaceta Médica Española, vol. 24, 1950, pàg. 199-216.
- López Piñero, José María «Juan Bautista Peset y Vidal y las ‘generaciones intermedias’ del XIX español». Medicina Española, vol. 46, 1961, pàg. 186-203, 321-327.
- J. M.ª López Piñero y V. Navarro Brotons, Història de la ciència al País Valencià, Valencia, Alfons el Magnànim, 1995, págs. 462-464;
- P. Peset Mancebo, Juan Bautista Peset y Vidal (1821-1885) y la transición de la mentalidad anatomoclínica a la de “laboratorio”, Valencia, Universidad, 1996;
- J. L. Barona y J. A. Mico Navarro, “Salut i malaltia en tres topografies mèdiques valencianes: Cavanilles (1795), Peset y Vidal (1878), Guillén Marco (1898)”, en J. Bernabeu et al. (coords.),
- Clima, microbis i desigualtat social: de les topografies mèdiques als diagnòstics de salut, Maó, Institut Menorquí d’Estudis, 1999, págs. 13-33;
- J. M. Sánchez Ron, F. González de Posada, S. Casado, M. J. Santesmases y P. García Barreno, Un siglo de ciencia en España, Madrid, Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1999.