Joan Enric Lahosa
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | professor  |
| Família | |
| Pare | Joan Lahosa Valimanya |
Premis
| |
Joan Enric Lahosa Puigferrat (Barcelona, 18 de juny de 1946) ha estat crític i historiador de cinema[1] i professor de l'Institut del teatre.[2] És fill del pintor Joan Lahosa i Valimanya.[3]
Membre de la societat catalana de comunicació,[4] el 1968 va ser el vocal representant de la Federació Catalana de Cineclubs[5] a la Federació Estatal de Clubs de Cinema. Però ja feia anys que Lahosa, juntament amb Miquel Porter, Antoni Von Kirchner, Pere-lgnasi Fages, Joan Munsó Cabús, Jordi Torras, Josep M. López Llaví, Marià Oliver, Josep Planas i Carles Martínez, s'encarregaven de dirigir els col·loquis després de la projecció de les pel·lícules.[6]
L'any 1969 va participar com a guionista juntament a Joaquim Jordà en el documental Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre el morts.[7] L'any 1970 va participar en la famosa Tancada d'intel·lectuals a Montserrat, un acte de l'oposició antifranquista catalana amb motiu del Consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA.[8][9]
El 1972 apareix en la pel·lícula Umbracle de Pere Portabella, una pel·lícula experimental amb música de Carles Santos.[10] La seva vinculació amb el món del cinema seguia activa, durant molts anys, juntament amb Pere-Ignasi Fages, es va encarregar de dirigir els llibres de cinema de la col·lecció Cuadernos Ínfimos de Tusquets.[11] El 1973, és proposat professor de l'Institut del teatre de Barcelona durant el mandat d'Herman Bonnín com moltes d'altres persones procedents de l'anomenat teatre independent, moviment il·lusionat i combatiu:[12] Coralina Colom, Jaume Melendres, Pere Planella, Pawel Rouba, Emma Maleras, entre d'altres.[13]
Vinculat des dels seus inicis amb l'escola Eina,[14] l'any 1980 va fer-ne la lliçó inaugural amb la ponència La paradoxa de les Arts Visuals.[15]
Col·labora assíduament en publicacions relacionades amb el món del cinema i El Ciervo: revista mensual de pensamiento y cultura[16] i el 1988 assumeix la direcció de la col·lecció Estudis Escènics de l'Institut del teatre.[12]
L'any 1981 va ser nomenat secretari acadèmic de l'Institut del teatre per Josep Montanyès.[17] El 1990 és un dels principals impulsors de la Fundació Privada Eina amb la finalitat de fomentar el debat cultural i la formació humanística, crítica i pluridisciplinària.[18] Anys més tard aquesta entitat aglutinaria l'escola Eina. L'any 1999 va ser nomenat Amic d'Eina.[14]
El març de 2002, a la Seu de la SGAE de Barcelona, va rebre el Premi Carles Duran a la creativitat i la Comunicació.[12] L'any 2016 va fer donació de l'obra del seu pare al municipi de Prat del Comte.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «cinematografia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Entrevista a Eugeni Bonet».
- ↑ 3,0 3,1 Aguaita.cat. «La família del pintor Joan Lahosa entrega una col·lecció de quadres a Prat de Comte | Aguaita.cat». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ Ramió, Joaquim Romaguera i. Societat Catalana de Comunicació : història i directori. Institut d'Estudis Catalans, 1990.
- ↑ «Federació Catalana de Cineclubs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Aragó, Narcís-Jordi. Una escola d'espectadors, l'experiència de deu anys de cinefòrum.».
- ↑ «Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre els morts'». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «1970 Declaració de Montserrat» (en anglès britànic). [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «El día que unos curas se echaron al monte...» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Umbracle». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ Tubau, Iván. Hollywood en Argüelles: cine americano y crítica española (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1984. ISBN 978-84-7528-116-2.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Bonnín, Hermann. Un teatre nacional extraviat i submergit : obertura del curs acadèmic 2005-2006. Institut del Teatre, 2006. ISBN 978-84-9803-142-3.
- ↑ «Memòria curs 1973-74 de l'Institut del teatre».
- ↑ 14,0 14,1 «Discurs en ocasió del nomenament de Joan Enric Lahosa com Amic d'EINA - Arxiu Històric d'EINA». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Inauguració curs 1980-81 - Arxiu Històric d'EINA». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ LAHOSA, JOAN ENRIC «En la muerte de Alfred Hitchcock». El Ciervo, 29, 351, 01-05-1980, pàg. 39. ISSN: 0045-6896.
- ↑ «Entrevista a Josep Montanyès».
- ↑ «Fundació EINA - directori de fundacions».