Vés al contingut

Joan Estruch Tobella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Estruch Tobella
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautor, filòleg, historiador, professor d'educació secundària Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya Modifica el valor a Wikidata

Joan Estruch Tobella[1] (Sant Sadurní d'Anoia, 1953) és un historiador i catedràtic de llengua i literatura català, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona[1] especialitzat en l'estudi del Partit Comunista d'Espanya.[1][2][3][4]

És autor d'obres com Historia del PCE (1920-1939) (1978), prologat per Fernando Claudín, El PCE en la clandestinidad (1982) o Historia oculta del PCE (2000), entre d'altres.[5][4][4]

A Historia del PCE (1920-1939) descriu una realitat «confusa» del PCE als seus primers anys.[6] García Cotarelo assenyala simpaties i afinitat amb el Partit Obrer d'Unificació Marxista per part d'Estruch, que li farien «dibuixar un PCE estalinista i burocratitzat».[7] Segons García Cotarelo, Estruch suggereix en aquest llibre que el sorgiment del comunisme a Espanya va ser una reacció «immadura» als esdeveniments que tenien lloc a la Unió Soviètica i que no responia a unes «necessitats nacionals reals».[8] No obstant això, César Vidal el va descriure en els seus inicis com un «historiador gairebé oficialista [del PCE]».[4] A Historia oculta del PCE, Estruch pretén desvetllar la història oculta del partit i els seus «aspectes més sinistres», segons Vidal, centrant les seves crítiques en els dirigents i la cúpula del partit.[9][4][10][11] Gómez Roda, per la seva banda, contextualitza l'aparició d'aquesta última obra en el corrent d'historiografia crítica amb el comunisme que va proliferar després de la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica.[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Estruch Tobella, Joan». Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC). Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 5 juny 2015].
  2. «Estruch Tobella, Joan». VIAF.
  3. Echavarren, Sonsoles «Entrevista con Joan Estruch Tobella, catedrático de instituto y experto en autonomía escolar». Diario de Navarra, 26-10-2007. Arxivat de l'original el 2015-01-18 [Consulta: 5 juny 2015]. Arxivat 2015-01-18 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vidal, 2000.
  5. García Cotarelo, 1978, p. 133.
  6. García Cotarelo, 1978, p. 136.
  7. García Cotarelo, 1978, p. 133, 135, 137.
  8. García Cotarelo, 1978, p. 139.
  9. Nieto, 2000, p. 494.
  10. Nieto, 2000, p. 495-496.
  11. 11,0 11,1 Gómez Toda, 2004, p. 39.

Bibliografia

[modifica]