Joan Maristany i Galceran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Maristany i Galceran
Biografia
Naixement 1832
el Masnou
Mort 1914 (81/82 anys)
el Masnou
Activitat
Ocupació Slave trader Tradueix i explorador
Modifica les dades a Wikidata

Joan Maristany i Galceran, anomenat Tara, (el Masnou, 1832 - 1914) fou un capità català dedicat a la pirateria i l'esclavatge.[1] En les fonts angleses, el seu nom apareix com Marutani.[2]

Biografia[modifica]

Va ser especialment famós per la seva participació en el despoblament de l'illa de Pasqua. El progressiu moviment abolicionista durant el segle XIX, va fer que alguns negrers es dirigissin cap a les illes de la Polinèsia. Després de l'abolició de l'esclavatge a Xile, el port d'El Callao, al Perú, es va convertir en la principal base esclavista.

El desembre del 1862 va partir de El Callao una flota de vuit vaixells comandada pel capità Joan Maristany. Estava formada per Rosa y Carmen (402 tones), de bandera espanyola, i set vaixells de bandera peruana: Hermosa Dolores (capità Garay), José Castro (capità Acevedo), Cora (88 tones, capità Antonio de Aguirre), Rosa Patricia (o Rosalía, capità Bollo), Carolina (capità Morales), Guillermo (capità Campbell) i Micaela Miranda (capità Cárcamo).[3]

El 23 de desembre van arribar a l'illa de Pasqua. Van desembarcar 80 homes armats que es van desplegar adoptant la tàctica de la chaquira, que consisteix a atraure els indígenes amb perles i objectes lluents. En una jornada van capturar 349 rapanuis, a més de matar-ne algunes desenes i incendiar cases. Es van distribuir els esclaus en diferents vaixells i es van separar seguint diferents rumbs, partint el 26 de desembre.

Entre el 24 i el 26 de gener del 1863 van arribar a El Callao la Carolina i la Hermosa Dolores amb 142 i 161 esclaus respectivament.

Els altres sis vaixells van seguir rumb cap a l'oest amb el capità Maristany. El punt de trobada era l'illa de Rapa. La Cora, que va arribar més tard, va ser capturat i entregat a les autoritats colonials franceses de Tahití després que els illencs van descobrir que portava un nen de sis anys anomenat Manu Rangi, hereu del cap de Rapa Nui. El capità de la José Castro va decidir tornar a l'illa de Pasqua. La Rosa Patricia i la Guillermo van seguir cap a Niue i les illes Cook meridionals (Mangaia i Atiu).

El capità Maristany va seguir amb la Rosa y Carmen i la Micaela Miranda cap a les illes Cook septentrionals, Rakahanga i Manihiki, on van capturar alguns esclaus més. El 12 de febrer arribaven a les Tokelau: Atafu, Fakaofo i Nukunonu.

De tornada van parar a Tutuila per desembarcar alguns esclaus malalts. A l'abril del 1863 s'havia prohibit el tràfic d'esclaus al Perú. Maristany hi va arribar el 10 de juny amb un carregament de 128 polinesis, però no hi va desembarcar, ja que l'esperaven per pirateria.[4]

Referències[modifica]

  1. Muray, Joan «Presentació del llibre “L’illa de Pasqua: el somni impossible d’Antoni Pujador” de Francesc Amorós» (PDF). Butlletí Gent del Masnou, març 2007, p. 22 [Consulta: 29 desembre 2011].
  2. Amela, 5 de març de 2010.
  3. «Período Esclavista» (en castellà). Armada de Chile. Arxivat de l'original el 11-03-2009. [Consulta: 21 octubre 2015].
  4. Hotus, Alberto «Esclavistas». elperiodista, Núm. 68, 13-08-2004 [Consulta: 21 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]