Joan Postius i Sala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Postius i Sala
Biografia
Naixement8 juliol 1876 Modifica el valor a Wikidata
Berga Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Solsona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMissioner Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFills del Cor de Maria Modifica el valor a Wikidata

Joan Postius i Sala (Berga, 8 de juliol de 1876 - Solsona, 23 d'agost de 1952) fou un missioner claretià que impulsà diverses iniciatives educatives i evangelitzadores. Entrà al seminari de Barbastre el 1888 i fou novici a Cervera, on professà a la Congregació de l'Immaculat Cor de Maria el 1892.[1] Es va doctorar a Roma i va desenvolupar tasques de govern a la seva institució. Va participar en els congressos marians internacionals com el XXII Congrés Eucarístic Internacional de Madrid (1911). Va promoure el Col·legi Internacional de Roma. La seva obra més coneguda és El Código canónico aplicado a españa.[2] L'uní una bona amistat amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.[3]

Referències[modifica]

  1. Blanco, P. Severiano. «Juan Postius Sala». General Prefecture of Formation. Claretian Missionaries. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2018. [Consulta: 26 agost 2018].
  2. «Joan Postius i Sala». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. José Luis González Gullón. DYA: La Academia y Residencia en la historia del Opus Dei (1933-1936). Ediciones Rialp, 1-02-2016, p. 65. ISBN 978-84-321-4604-6 [Consulta: 26 agost 2018]. [Enllaç no actiu]