Joan Valent Capellà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1964  (56 anys)Algaida (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor i músic |
 | |
Joan Valent Capellà (Algaida, 8 de juliol de 1964) és un músic mallorquí.
Va estudiar violoncel, piano, anàlisi, composició i direcció primer a Palma i més tard a Barcelona, amb Carles Guinovart, Joan Guinjoan i David Padrós. Va traslladar-se a Los Angeles (Califòrnia, EUA), on va estudiar-hi composició clàssica, Film Scoring i direcció d'orquestra a la Universitat de Los Angeles (UCLA). Des de 1996 viu a Madrid, on va fundar el grup Ars Ensemble, amb el qual ha publicat un parell de discs i ha acompanyat artistes com David Byrne. Ha col·laborat com a arranjador i compositor simfònic amb artistes d'altres gèneres, com Luis Eduardo Aute, Luz Casal, Pedro Guerra, Tam Tam Go, Stephan Micus, Bunbury, Los Panchos, Suso Saiz, Maria del Mar Bonet, Montserrat Caballé o Joan Manuel Serrat. Amb l'Ars Ensemble va acompanyar Maria del Mar Bonet en el seu disc "Raixa" (World Muxxic), premiat millor àlbum de Folk i millor àlbum en català als Premios de la Música (2002).
La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears el va triar perquè fos l'Artista de l'any 2011.[1]
Va posar la música a la pel·lícula Las brujas de Zugarramurdi d'Álex de la Iglesia i de la qual fou nominat al Goya a la millor música original als XXVIII Premis Goya.[2]
Discografia[modifica]
Filmografia[modifica]
- Súper agentes en Mallorca (M.A. Merino, dir)
- 1998 Delirios de Amor (Toni Capellà, dir)
- 1998 El Conductor (Jorge Carrasco, dir)
- 1998 Mararía (Antonio Betancor, dir)
- 1998 El Viaje de Arián (Eduard Bosch, dir)
- 1999 Cásate Conmigo Maribel (Ángel Blascos, dir)
- 2000 Demasiado Amor (Ernesto Rimoch, dir)
- 2001 Marujas Asesinas (Javier Rebollo, dir)
- 2006 La caja (Juan Carlos Falcón)
- 2004 -film colectivo Hay motivo)
- 2005 - Pablo G. del Amo, un montador de ilusiones
- 2007 La bicicleta (Sigfrid Monleon)
- 2007 El último truco (Sigfrid Monleon)
- 2008 El viaje vertical (Ona Planas)
- 2008 Serrallonga (Esteve Rovira)
- 2010 How much does your building weigh, Mr. Foster? (Norberto López Amado y Carlos Carcas, dir)
Obres[modifica]
- Mort a la paraula per a piano, violí, clarinet i mezzosoprano (1987)
- Proporcions Litogràfiques quartet de corda
- Peça per a orquestra
- Wind Dancers per a orquestra
- Quartets de corda 1r i 2n
- Lacrimae Duo de cellos
- Kosé per a violoncel
- Passio et Mors per a orquestra
- Quartets 3r, 4t, 5è per a quartet de corda
- Metallum Ballenae per a sis percussionistes simfònics
- Neptú i l'infant no nat Solo percussió + electrònica
- Escapar del siglo Soprano, narrador i orquestra (1993)
- Deposits Quatre quartets + electrònica
- Desideratum Orquestra de corda
- Hastula Regia Veus, percussió i corda
- In Memoriam Steel Drum + corda
- Europa per a violí sol
- String Islands Orquestra de corda
- Sarriá Veu + corda
- L'Evangeli segons un de Tants Orquestra + cors + solistes
- Mort d'un poeta Concert per a cello
- Hombres Caballos y toros Percussió, veu i corda
- Concierto para timple y orquesta
- Suite de Mararía Orquestra
- Música per a l'espectacle de dansa Troya Siglo XXI
- Música institucional del Govern de les Illes Balears (2008)
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Valent serà l'Artista de l'any 2011», 15-12-2010. Arxivat de l'original el 12 abril 2013. [Consulta: 27 maig 2014].
- ↑ «Joan Valent, un Goya cantado» (en castellà). Diario de Mallorca, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 27 maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].
Enllaços externs[modifica]
- «Web oficial». Arxivat de l'original el 26 abril 2013. [Consulta: 27 maig 2014].
- «Article sobre Joan Valent» (en castellà). Arxivat de l'original el 11 març 2007. [Consulta: 27 maig 2014].
- «Joan Valent a IMDB» (en anglès). Arxivat de l'original el 27 maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].
- «Joan Valent a Disc Contemporani Balear». Arxivat de l'original el 27 maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].