Joaquim Martínez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim Martínez
Biografia
Naixement 1750
Mort 1813 (62/63 anys)
Educació Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Activitat
Ocupació Arquitecte
Modifica les dades a Wikidata

Joaquim Martínez (València, 1750Cadis, 1813[1]) fou un arquitecte, militar i polític valencià. Estudià a Madrid i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on fou deixeble d'Ignasi Vergara i Gimeno i Vicent Gascó i Massot.

El 1773 esdevingué membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la que el 1791 en fou nomenat director de la secció d'arquitectura i el 1793 director general.[2] Entre altres obres, dissenyà l'obra nova de la universitat de València i la capella del beat Gaspar Bono de l'Església de Sant Miquel i Sant Sebastià a la ciutat de València.[3]

Quan esclatà la Guerra del Francès fou nomenat comandant del primer batalló de sapadors urbans de València. El 27 de juliol de 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis.[4] Formà part de la comissió de belles arts i de la comissió d'hisenda, però hi participà poc a causa de la seva mala salut. Tot i així fou un dels signants de la Constitució espanyola de 1812.[5] Poc abans de morir fou escollit novament diputat suplent.

Referències[modifica]

  1. Ardit, Manuel. «Joaquim Martínez». A: Gran Enciclopedia de la C. V. (en castellà). vol. IX. València: Prensa Valenciana, 2005, p. 355. ISBN 84-87502-56-3.  Segons Manuel Ardit, però, va morir l'any 1814.
  2. Diputats valencians a les Corts de Cadis
  3. «Joaquim Martínez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Biografia a cadiz2012.es