Joaquim de Laplana i de Natota

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim de Laplana i de Natota
Biografia
Naixement1r novembre 1740 Modifica el valor a Wikidata
Pui de Cinca (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1809 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Abat Monestir de Santa Maria de Roses
1r maig 1804 – 26 agost 1809
Abat Monestir de Sant Esteve de Banyoles
1792 – 1804
Abat de Santa Maria d'Amer
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAbat Modifica el valor a Wikidata

Joaquim de Laplana i de Natota també conegut amb els cognoms la Plana o Natola (Pui de Cinca, 1 de novembre de 1740 - Girona, 26 d'agost de 1809) fou l'abat de Sant Esteve de Banyoles entre 1792 i 1804 i de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses entre 1804 i 1809, any en què va morir.[1][2][3][4][5][6][7][8]

Primers anys[modifica]

Va néixer a Pui de Cinca l'1 de novembre de 1740, fill de Juan de Laplana Naya i de Teresa Natota.[9] Al cap d'uns anys va ingressar en el monestir benedictí de Sant Victorià.[10]

Abadia de Sant Esteve de Banyoles[modifica]

L'inici de la seva etapa com abat de Sant Esteve de Banyoles es veié afectada per la Guerra Gran. El monestir, convertit en un hospital militar, estava ple de soldats ferits que eren socorreguts pels monjos del monestir i per l'abat; tot i que el 1794, amb l'enemic ja molt a prop, l'abat es refugià a Barcelona.

Finalitzada la guerra, l'abat tornà al monestir i començà la restauració de l'església. Va fer encarregar l'altar de Nostra Senyora de la Mercè, on a la seva base hi figura el símbol del Sagrat Cor i l'escut nobiliari de la seva família.[4][11]

Abadia de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses[modifica]

L'any 1803 fou elegit com abat de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses i prengué el càrrec l'1 de maig de 1804. Aquell mateix any tingué un plet amb els monjos per les porcions que s'havien de repartir, perquè es negava a pagar el que aquests li demanaven. Finalment, es va resoldre el 1805 a l'intercedir els visitadors claustrals, obligant a l'abat a pagar un màxim de 60 lliures anuals repartides en 3 terminis de 20 lliures als monjos del capítol.

El 26 d'agost de 1809 morí en el setge de Girona deixant l'abadia vacant fins el 1815, quan el substituí Jaume de Llançà i de Valls, l'últim abat del monestir.[3][12][13]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Barraquer i Roviralta, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Impr. de F.J. Altés y Alabart, 1906, p. 59 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  2. Catalonia Monastica. Recull de documents i estudis referents a monestirs catalans. Monestir de Montserrat, 1927, p. 285 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  3. 3,0 3,1 Monsalvatje i Fossas, Francesc. Los monasterios de la diócesis gerundense, vol. XIV. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1904, p. 371 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  4. 4,0 4,1 Alsius i Torrent, Pere. Ensaig historich sobre la vila de Banyolas. Barcelona: Estampa de L. Obradors y R. Sulé, 1872, p. 359-360 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  5. Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España, vol. XIII-XIV. Fortanet: Joaquín Lorenzo Villanueva, 1850, p. 216-233 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  6. Guia del estado eclesiastico seglar y regular, de España en particular, y de toda la iglesia catolica en general, para el año de 1796.. Madrid: Imprenta Real, 1796, p. 283 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  7. Merino, Antolín. España Sagrada, vol. XLIII. Madrid: Imprenta de Don José del Collado, 1819, p. 340 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  8. de la Canal, José. España Sagrada, vol. XLV. Madrid: Imprenta de Don José del Collado, 1832, p. 169 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  9. Broto Aparicio, Santiago. «Laplana, apellido noble altoaragonés». Diario del Alto Aragón. [Consulta: 14 setembre 2020].
  10. Broto Aparicio, Santiago. «Liri, un lugar ribagorzano. Sus infanzones (y 2)». Diario del Alto Aragón. [Consulta: 14 setembre 2020].
  11. Palmada i Auguet, Guerau «La muralla de Banyoles». Quaderns de Banyoles, 2009, pàg. 89 [Consulta: 8 setembre 2020].
  12. Solà i Colomer, Xavier. El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835), vol. I. Barcelona: Pagès Editors S.L., 2010 [Consulta: 8 setembre 2020]. 
  13. Solà i Colomer, Xavier. El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835), vol. II. Barcelona: Pagès Editors S.L., 2010, p. 598 [Consulta: 8 setembre 2020].