Vés al contingut

Joc de mancala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula jocJoc de mancala
Tipusjoc de tauler Modifica el valor a Wikidata
Figura mostrant uns pastors jugant a algun joc de mancala
Tauler apte per a algun joc de mancala

Els jocs de mancala són una família de jocs de tauler que comparteixen tot un seguit de característiques:

  • Són de dos jugadors.
  • El tauler es compon de forats (metafòricament parlant, poden ser rodones dibuixades en guix a terra, per exemple).
  • Les peces s'agrupen als forats.
  • Les peces són indiferenciades. Les peces (pedretes, llavors, petxines) no tenen un valor individual permanent i es mouen sembrant-les una a una. L'ús de materials naturals com excrements de camell ha estat documentat en algunes variants tradicionals.[1]
  • No hi ha peces d'un o altre jugador.
  • Al tauler alguns forats pertanyen a un jugador i altres a l'altre.
  • Per moure s'agafen les llavors d'un forat propi i es van desant en altres forats, una a una, seguint un ordre predeterminat.

En un principi, anomenarem jocs de mancala els que compleixen totes aquestes característiques; però n'hi ha que no en compleixen alguna, especialment els jocs moderns. Les més essencials són que als forats pot haver-hi diverses peces i que es mouen sembrant-les

El joc de mancala més conegut a Occident és l'aualé.

Història

[modifica]
Un tauler d'ivori del segle x procedent de la Espanya musulmana.

Segons els estudiosos contemporanis de l'arqueologia i els estudis de jocs, els jocs més antics de tipus mancala tenen uns 2.000-2.500 anys.[2][3][4]

Les proves del joc es van descobrir a Israel, a la ciutat de Guederà, en unes termes romanes excavades en les quals es van desenterrar taulers de ceràmica i talls de roca que dataven d'entre el segle ii i el segle iii Entre altres proves primerenques del joc es troben fragments d'un tauler de ceràmica i diversos talls de roca trobats en zones d'Aksumita a Matara (a Eritrea) i Yeha (a Etiòpia), datades pels arqueòlegs entre el segle vi i el segle vii; el joc pot haver estat esmentat per Giyorgis de Segla en el seu text del segle xiv Ge'ez Misteris del Cel i de la Terra' ', on es refereix a un joc anomenat qarqis, un terme utilitzat en Ge'ez per referir-se tant al Gebet'a (mancala) com al Sant'araz (modern sent'erazh, escacs etíops).[5]

Aquests jocs van existir sobretot a l'est de Europa. A la zona del Bàltic va ser al seu dia molt popular ("Bohnenspiel"); a Bòsnia, on es diu Ban-Ban i se segueix jugant avui dia; Sèrbia; i Grècia ("Mandoli", Cíclades). Dues taules mancala de principis del segle xviii es troben al Castell de Weikersheim al sud d'Alemanya.[6] A l'Europa occidental, mai no es va posar de moda, però va ser documentat per l'orientalista de la Universitat d'Oxford Thomas Hyde.[7]

Als Estats Units hi ha una població més gran de jugadors de mancala. A Luisiana a principis del segle xx encara es jugava un joc mancala tradicional anomenat Warra, i en la dècada de 1940 es va popularitzar una versió comercial anomenada Kalah. A Cap Verd, el mancala es coneix com "ouril". Es juga a les illes i va ser portat als Estats Units per immigrants de Cap Verd. Avui dia, a Nova Anglaterra, es juga a les comunitats provinents de Cap Verd.

Els historiadors poden haver trobat proves de mancala a les comunitats esclavistes de les Amèriques. El joc va ser portat a les Amèriques per africans esclavitzats durant el comerç transatlàntic d'esclaus. Els africans esclavitzats jugaven al joc per fomentar la comunitat i desenvolupar habilitats socials. Els arqueòlegs poden haver trobat proves del joc de mancala que es jugava a Nashville, Tennessee a la Hermitage Plantation[8]

Estudis recents sobre les regles del mancala han permès conèixer-ne la distribució. Aquesta distribució s'ha relacionat amb les rutes migratòries, que es poden remuntar a centenars d'anys enrere.[9]

Classificació

[modifica]
(c) P.A.Perron

Els jocs de mancala es poden classificar d'acord amb les seves regles i el seu tauler:

  • Jocs amb sembra encadenada.
    • Jocs d'un cicle.
      • Sembrem des del forat següent a l'inicial i continuem pel darrer.
      • Sembrem al forat inicial i continuem pel següent del darrer.
    • Jocs de dos cicles.
      • Amb captura de llavors.
      • Amb reintroducció de les llavors.
        • Amb forats de canvi de sentit.
  • Jocs amb sembra simple.

Sembra simple

[modifica]

Vol dir que s'agafen les llavors (peces) d'un forat (casella) i es van desant una per una seguint un circuit predeterminat. Quan s'acaben les llavors s'acaba el moviment.

Sembra encadenada

[modifica]

Vol dir que es fa una sembra simple i, segons les condicions en què s'acaba, s'agafen les llavors del darrer forat (o l'immediatament posterior) i es torna a sembrar, i així es va fent fins que en acabar una sembra no es deixen de donar les tals condicions. Molts jocs africans fan ús de la sembra encadenada. Aquesta mecànica permet al jugador prolongar el seu torn amb una nova sembra, fet crucial en jocs més complexos com el Bao (Tanzània).[10]

Un cicle

[modifica]

Indica que hi ha un sol cicle o circuit compartit per tots dos jugadors, de manera que quan fan les seves sembres passen pels mateixos forats.

Dos cicles

[modifica]

Indica que hi ha dos cicles o circuits, de manera que cada jugador sembra només per un d'ells.

Distribució

[modifica]

La distribució tradicional dels jocs de mancala es limita a l'Àfrica, al sud i al centre de l'Àsia, al Carib i a algunes parts de l'Amèrica del Sud.

Dues figures de bronze que juguen a mancala.

També n'hi ha a Oceania a la part occidental de l'illa de Nova Guinea, majoritàriament a conseqüència de la política de colonització feta pel govern indonesi i a les illes Mariana (portats pels espanyols des de les Filipines). A part d'això, n'hi ha un de jugat al segle xix a la zona del Bàltic, que encara es manté a la part oriental d'Alemanya. Possiblement també n'hi ha de jugats a Bòsnia i a altres zones de l'antic imperi otomà.

Rols Socials i Difusió Cultural

[modifica]

El paper social del mancala és molt divers; mentre en algunes cultures és un simple entreteniment, en d'altres té un estatus semioficial.

  • Àsia Meridional (Dones i Infants): Al sud de l'Àsia, variant com el Pallanghuzi són tradicionalment un joc d'entreteniment i aprenentatge practicat principalment per dones i nens.[11]
  • Àsia Central (Estatus d'Esport): Variants com el Toguz Kumalak van aconseguir l'estatus d'esport nacional a països com el Kazakhstan, amb organitzacions i campionats oficials.[12]
  • El Carib i Amèrica: La variant Awalé (o Wari/Oware) va ser transportada al Carib amb la diàspora africana. A Cap Verd, per exemple, es coneix com a "Ouril".[13]

Etimologia

[modifica]

Hi ha una certa discussió sobre com s'ha d'escriure el mot mancala, si amb c o amb q.

L'origen del mot és àrab i prové de l'arrel nql (naqala), que vol dir ‘moure’. Hi ha diversos jocs de mancala àrabs que es diuen simplement així: manqala.

Les lletres c i q, en transcriure de l'àrab, representen sons diferents. La c el so ca i la q, un so gutural. El so original àrab és aquest darrer.

Tanmateix, el Termcat va acceptar aquesta paraula a la seva neoloteca com a mancala.

Terminologia Regional

[modifica]

Les diferents variants de jocs de mancala utilitzen noms locals per als components del tauler:

  • Forats: S'anomenen genèricament cases o cups.
  • Gran Forat (Magatzem): El forat gran a cada extrem del tauler, utilitzat per guardar les llavors capturades, s'anomena "Kalah" (en la variant americana), "Casa" o, en jocs complexos com el Bao de Tanzània, "Magatzem" o "Solar" (per als forats especials)[14]

Objectius Estratègics

[modifica]

L'estratègia varia segons l'objectiu final del joc:

  • Jocs d'Acumulació (Exemple: Awalé): L'objectiu és principalment capturar la majoria de llavors al propi magatzem.
  • Jocs de Fam (Exemple:Bao la Kiswahili): L'objectiu fonamental és aconseguir que l'oponent es quedi sense cap moviment legal (sense llavors a la seva fila). Aquesta meta condueix a una estratègia defensiva i de control territorial, on la sembra encadenada té un paper crucial per a la defensa i l'atac.[10]

Jocs solucionats

[modifica]

Un joc es considera com a solucionat quan es pot predir amb exactitud el resultat final de totes les posicions possibles. Això és equivalent a dir que es coneix una estratègia amb la qual un jugador pot moure sense cometre cap error. Tal com es podria esperar, no són pocs els jocs que s'han solucionat usant algorismes propis de la intel·ligència artificial i la mineria de dades.

En el camp de la intel·ligència artificial, la recerca referent als jocs de mancala es remunta gairebé als inicis de la disciplina. Els esforços d'investigació han portat a la solució d'alguns dels jocs més populars de la família, com són kalah i awari, i també s'han fet avenços importants en la resolució de bao; considerat un dels jocs de mancala més complexos.

Alguns jocs de mancala han estat resolts de forma forta —kalah[15] (2000) i awari[16] (2002)—, mitjançant la construcció de bases de dades que contenen totes o algunes de les posicions possibles dels jocs juntament amb el seu resultat teòric. També s'han solucionat algunes de les posicions més simples del bao[17] (2002). En el cas concret de l'awari, però, la publicació de la solució no va resultar mancada de discussió, pel fet que les regles a partir de les quals es va construir la base de dades no es corresponen amb el reglament més habitual entre jugadors humans.[18]

Altres usos

[modifica]

Ús Ritual i endivinatori

[modifica]

Més enllà de ser un joc d'estratègia, el mancala s'ha utilitzat tradicionalment en diverses cultures africanes i asiàtiques com a eina per a l'endevinació o la presa de decisions importants.

  • Eina de Divinació: En comunitats de l'Àfrica Oriental, variants del mancala s'han fet servir en rituals per predir el futur, determinar el curs de la collita o esbrinar les causes d'un infortuni. Les configuracions finals de les llavors als forats del tauler s'interpreten com a missatges o presagis.[19]
  • Decisió Social: En alguns grups, el joc es jugava no només per guanyar, sinó per simular o modelar situacions de la vida real. El resultat del joc o certes configuracions inesperades podien influir en decisions comunitàries, sobretot en afers relacionats amb l'agricultura, que imita la mecànica de la sembra i la collita. El mancala funcionava, així, com un simulador ritual de la fortuna o el destí.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Murray, H. J. R.. A History of Board-Games other than Chess. Clarendon Press, 1952, p. 165. ISBN 9780198274012.
  2. ↑ Depaulis, Thierry «Misconceptions in the History of Mancala Games: Antiquity and Ubiquity» (en anglès). Board Game Studies Journal, vol. 15, 1, 27-04-2021, pàg. 1–12. DOI: 10.2478/bgs-2021-0001. ISSN: 2183-3311.
  3. ↑ de Voogt, Alex «Board Games Before Ur?» (en anglès). Board Game Studies Journal, vol. 14, 1, 01-10-2020, pàg. 127–144. DOI: 10.2478/bgs-2020-0007. ISSN: 2183-3311.
  4. ↑ Pankhurst, Richard «Gabata and Other Board-Games of Ethiopia and the Horn of Africa». Azania, vol. 17, 1, 1982, pàg. 27–42. DOI: 10.1080/00672708209511298.
  5. ↑ Pankhurst, Richard. «Gäbäṭa». A: Harrassowitz Verlag. Encyclopaedia Aethiopica: D-Ha, 2005, p. 598. ISBN 3-447-05238-4.
  6. ↑ «Afrostyle Magazine». Arxivat de l'original el 2023-05-23. [Consulta: 17 gener 2018].
  7. ↑ Thomas Hyde, De ludis orientalibus [Sobre juegos orientales, 2 vols.] (Oxford University Press, 1694). https://www.worldcat.org/title/de-ludis-orientalibus-libri-duo-quorum-prior-est-duabus-partibus-viz-1-historia-shahiludii-latine-deinde-2-historia-shahiludii-heb-lat-per-tres-judaeos-liber-posterior-continet-historiam-reliquorum-ludorum-orientis/oclc/174276156?referer=di&ht=edition Referencia a la discusión de Hyde sobre los mancala y otros juegos en Vesna Bikic y Jasna Vukovic, "Board Games Reconsidered: Mancala in the Balkans", International Journal of the History of Sport 27/5 (mar. 2010): 798-819. Download citation https://doi.org/10.1080/09523361003625857
  8. ↑ Christiano «Gaming among Enslaved Africans in the Americas, and its Uses in Navigating Social Interactions». Dissertations, Theses, and Masters Projects /College of William & Mary - Arts & Sciences, 2010, pàg. 8–12.
  9. ↑ Peek, Philip M.; Yankah, Kwesi. African Folklore: An Encyclopedia. Routledge, 7 de març de 2004. ISBN 9781135948733.
  10. 1 2 Thompson, J. G.. Mancala Games (Africa). Rhodes-Livingstone Museum, 1949, p. 20-22.
  11. ↑ Murray, H. J. R.. A History of Board-Games other than Chess. Clarendon Press, 1952, p. 158-160. ISBN 9780198274012.
  12. ↑ «Federation of Toguz Kumalak». World Toguz Kumalak Federation. [Consulta: 18 octubre 2025].
  13. ↑ Deledicq, André; Popova, Assia. Wari et Awélé: Le jeu de calcul africain. CILF, 1977. ISBN 9782853190100.
  14. ↑ Murray, H. J. R.. A History of Board-Games other than Chess. Clarendon Press, 1952, p. 165. ISBN 9780198274012.
  15. ↑ Irving, Geoffrey; HHLM Donkers, JWHM Uiterwijk «Solving kalah». ICGA Journal, 23, 3, 2000, pàg. 139–148.
  16. ↑ Romein, John W.; Henri E. Bal «Awari is Solved». ICGA Journal, 25, 3, 2002, pàg. 162–165.
  17. ↑ Donkers, Jeroen; JWHM Uiterwijk (2002). "Programming Bao". The Seventh Computer Olympiad: Computer-Games Workshop Proceedings: 02–03 
  18. ↑ Donkers, Jeroen «Comments on the Awari solution». ICGA Journal, 25, 3, 2002, pàg. 166. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 30 octubre 2014].
  19. ↑ Townshend, Richard L.. Mancala: An Ancient African Game. Townshend, 1979, p. 40-45.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joc_de_mancala&oldid=36356386»