Joc seriós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un joc seriós és aquell que es dissenya específicament per aprendre, gestionar recursos o fer simulacions a part de per pur entreteniment.[1] Els jocs tenen un paper important en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Els estudiants poden millorar fàcilment les seves habilitats gramaticals, memoritzar vocabulari, practicar la pronunciació o controlar el nivell de coneixement en proves ràpides i interactives.[2] Usar un joc augmenta la motivació dels participants, regula el procés i ofereix resultats immediats, a diferència d'altres processos similars.

Història[modifica]

Documentat des del segle xv, com a activitat adulta, oposada al joc infantil, el 1970, Clark Abt ja va definir aquest terme en el seu llibre Serious Games, publicat per Viking Press.[3] En aquest llibre, Abt parla principalment dels jocs de taula i dels jocs de cartes, però proporciona una definició general que pot aplicar-se amb facilitat als jocs de l'era informàtica:

« Reduït a la seva essència formal, un joc és una activitat entre dues o més persones amb capacitat per prendre decisions que busquen aconseguir uns objectius dins d'un context limitat. Una definició més convencional és aquella en la qual un joc és un context amb regles entre adversaris que intenten aconseguir objectius. Ens interessen els jocs seriosos perquè tenen un propòsit educatiu explícit i acuradament planejat, i perquè no estan pensats per ser jugats únicament per diversió. »

Un dels primers sectors a introduir l'aprenentatge basat en el joc amb videojocs va ser l'aviació, on el simulador de vol s'ha utilitzat des del 1982.[4]

Varietats[modifica]

El joc seriós inclou múltiples varietats

  • jocs educatius
  • simuladors (de vol, a l'exèrcit, de gestió de riscos...)
  • jocs artístics
  • jocs publicitaris (els dissenyats per una marca per inserir publicitat o fer coneguts productes i logotips)
  • dinàmiques de grup del món de l'empresa
  • joc terapèutic

Com que el que el defineix és el propòsit, pot adoptar qualsevol format, des d'un joc de tauler a un videojoc, des de jocs individuals fins a grans reunions grupals. Igualment pot ser un joc competitiu, on es tracta de vèncer un adversari o assolir una fita, o un joc sense victòria final.

Context neurològic[modifica]

Els jocs tenen cinc característiques principals: conflicte, control, tancament, estratègia, i competència.[5] Els jocs són molt útils per fomentar l'aprenentatge actiu, la interacció entre diverses persones. També fomenten el treball en equip, i proporcionen un ambient lliure que permet la millora de la capacitació. Els jocs basats en l'aprenentatge proporcionen versatilitat per a més d'un estil d'aprenentatge, i també poden afectar les habilitats cognitives i psicomotrius. Si bé l'aprenentatge a través de jocs pot ser molt eficaç, poden convertir-se en una distracció, fent que es tornin massa centrat en el joc i no en l'aprenentatge.

La visió cognitivista bàsicament aporta que l'estudiant és el protagonista i que ell va creant coneixements a través de l'experiència. Es tracta d'un procés dinàmic, participatiu i interactiu que consta de dos processos: l'assimilació i l'acomodació. El primer adapta la informació als seus coneixements previs i el segon estableix un canvi de visió per tal d'adaptar-se.

Aplicació[modifica]

El joc es pot aplicar en diversos àmbits i un d'ells és l'educació. A l'etapa de parvulari, els nens desenvolupen diferents aspectes com la coordinació o la percepció, al mateix temps que aprenen lliçons bàsiques com els colors o paraules. A més, els jocs els ajuden a relacionar-se amb l'entorn, a conèixer el medi en el qual es troben i a comunicar-se amb la resta de companys. A mesura que es va creixent, aquests jocs van agafant altres dimensions. Actualment, els jocs es comencen a aplicar en nivell educatius més elevats, també amb objectius pedagògics.

Però el joc seriós no només s'aplica en l'àmbit educatiu. El món de l'esport professional també compta amb pràctiques semblants. En el sector del motor, especialment, els jocs s'utilitzen amb simuladors, per tal que els pilots entrenin en una situació que sigui la més real possible. Aquests simuladors també tenen presència per a altres tipus d'entrenaments relacionats amb l'exèrcit i les forces policials i de seguretat, per crear situacions que són necessàries entrenar però que difícilment es podrien donar per aquests entrenaments sense l'ajuda d'aquests simuladors.

Més aplicacions. El sector empresarial també compta amb tècniques d'equip basades en jocs, per tal d'assolir un major rendiment en tasques de grup, que ajudi a la cooperació entre els diferents membres, que han de treballar de manera conjunta. Però no només això, si no que el sector publicitari també es beneficia d'aquestes pràctiques.

Existeixen moltes aplicacions dels jocs seriosos a la vida real. Els beneficis que aporta són múltiples i, fins i tot, es porten a la pràctica amb objectius terapèutics. 

Exemples[modifica]

Hotzone: és un simulador multijugador en xarxa que utilitza la tecnologia dels videojocs per entrenar als equips d'emergència, bombers i efectius de protecció civil per respondre davant situacions de perill. L'objectiu principal de la simulació és la comunicació, l'observació, i presa de decisions crítiques.

Food Force: joc educatiu elaborat sota la supervisió del Programa d'Alimentació Mundial de les Nacions Unides, en el qual l'objectiu és acabar amb la situació de fam que ha generat un conflicte bèl·lic en una zona determinada. Entre cada prova es projecten vídeos que donen a conèixer la situació d'aquests països i la forma en què l'ONU s'enfronta a ells.

Re-Mission: és un videojoc completament gratuït creat per HopeLab, una associació d'ajuda a malalts amb càncer. Permet lluitar contra la malaltia en mostrar a un nanorobot “Roxxie” erradicant cèl·lules canceroses gràcies a la quimioteràpia. A través d'aquest joc s'informa de diferents tipus de càncer, i té també utilitat per alliberar la ràbia i sentiments de rebot cap a la malaltia. Es tracta d'un joc d'acció amb un alt valor pedagògic i de conscienciació sobre el càncer.

Merchants: és un videojoc creat per a la formació d'habilitats de negociació i gestió de conflictes. Els jugadors immersos en la Venècia del segle XV s'enfronten a diferents situacions per mitjà de les quals posen en pràctica els continguts teòrics impartits durant el joc. Naviliers és un producte de Gamelearn

Triskelion: és un videojoc creat per a la formació en gestió del temps i productivitat personal. Els jugadors es converteixen en Robert Wise, personatge mitjançant el qual hauran de seguir les pistes que revelen el secret de l'Ordre de la saviesa. Triskelion és un producte de Gamelearn

GABALL: Gamed Based Language Leaning, és un joc per a professionals gerents de PIMES per fomentar la internacionalització d'aquestes. L'objectiu del projecte GABALL va dirigit millorar les competències i habilitats dels gerents de les Pimes i Micro empreses per engegar processos d'internacionalització dels mercats interns i externs (Brasil) a través de plataformes de comerç electrònic. GABALL també es dirigeix als estudiants dels últims cursos d'educació superior que potencialment poden arribar a ser empresaris i/o estan promovent projectes emprenedors. L'objectiu últim serà millorar les seves competències culturals i en llengua estrangera i així optimitzar la utilització del màrqueting electrònic i les eines de comerç electrònic, l'establiment de relacions a través de mitjans electrònics recolzats en les xarxes socials i el foment de l'esperit emprenedor.

Save the PKU Planet: Videojoc que ensenya als nens amb fenilcetonuria com manejar de manera correcta la seva malaltia, principalment mitjançant el control d'aliments baixos en proteïnes, la discriminació dels aliments permesos dels prohibits i la motivació a la ingesta del complement alimentós substitutiu ric en Aminoàcids i altres nutrients però exempt de fenilalanina. Desenvolupat pel Projecte d'Innovació Docent número 10-120 de la Universitat de Granada en col·laboració amb la Fundació Alicia i FX Animation. Disponible i adaptat per a nens amb fenilcetonuria d'Espanya, Dinamarca, Regne Unit i Estats Units. També està disponible amb subtítols en català.

DonostiON és un videojoc casual desenvolupat per Ikasplay centrat en el dia gran de la tamborrada de Sant Sebastià, que se celebra cada 20 de gener a la capital Guipuscoana. És un videojoc que promou la cultura tamborrera que es desenvolupa en aquests dies a la ciutat.

Hackend és un joc gratuït per aprendre cibereseguridad en les empreses, això sí, de forma amena de INCIBE. Ajudaràs a un empresari, anomenat Max, a resoldre nou casos en els quals es veu compromesa la seguretat de la seva petita empresa. És una aventura gràfica en la qual Max, amb la teva inestimable ajuda, persegueix als ciberdelincuentes fins a donar amb ells.

Referències[modifica]

  1. Djaouti, Damien; Alvarez, Julian; Jessel, Jean-Pierre. «Classifying Serious Games: the G/P/S model». [Consulta: 26 juny 2015].
  2. Caloisi, Ines. «Video and serious games» (en anglès). Electronic Platform for Adult Learning in Europe, 26-05-2020. [Consulta: 3 gener 2021].
  3. Abt, C.: Serious Games, New York: Viking Press, 1970.
  4. «10 Serious Games that changed the world» (en anglès). Growth Engineering, 03-03-2016. [Consulta: 3 gener 2021].
  5. Yun-Gyung Cheong, Rilla Khaled, Christoffer Holmgȧrd, Georgios N. Yannakakis «Serious Games for Teaching Conflict Resolution: Modeling Conflict Dynamics» (en anglès). Conflict and Multimodal Communication. Springer, 2015.

Vegeu també[modifica]