Johann Bernoulli III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Bernoulli III
Gravat d'autor desconegut.
Gravat d'autor desconegut.
Naixement 4 de novembre de 1744
Basilea
Mort 13 de juliol de 1807 (als 62 anys)
Berlín
Camp Matemàtiques
Institucions Acadèmia de Ciències de Berlin
Universitat Universitat de Basilea
Influències de Johann Bernoulli

Johann Bernoulli III va ser un matemàtic suís del segle XVIII. Era fill de Johann Bernoulli II i de ben petit va demostrar els seus talents, fins al punt que a l'edat de catorze anys es va graduar en dret a la Universitat de Basilea i als dinou anys era professor a Berlin. En aquesta ciutat va coincidir amb Euler, Lagrange i Lambert.

El 1764, Frederic II de Prússia li va encarregar reviure i renovar l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Berlin, tasca per a la que no estava gaire dotat degut a la seva pobra salut i la poca capacitat com a observador astronòmic. El 1769 va esdevenir astrònom reial.

Entre 1776 i 1789, va ser l'editor del Leipziger Magazin für reine und angewandte mathematik (Revista de Leipzig de matemàtiques pures i aplicades), on va publicar, pòstumament, obres de Lambert.[1]

El 1791 va ser nomenat director de la classe de matemàtiques de l'Acadèmia de Berlín en substitució de Jean de Castillon.[2]

Va morir a Köpenick, actualment un barri del sud de Berlín, però aleshores una ciutat independent.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra no és gaire extensa. Els seus tractats més importants són d'astronomia.[3] En matemàtiques, les seves obres més importants versen, fonamentalment, sobre probabilitat, decimals recurrents[4] i teoria de les equacions.

Paradoxalment, els seus llibres de viatges van tenir un fort impacte històric i cultural.

També va estar compromès en la custòdia i l'anàlisi del llegat intel·lectual de la família dels Bernoulli, conservada en l'Acadèmia d'Estocolm.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gray. J.J. i Tilling, Laura. Johann Heinrich Lambert, Mathematician and Scientist, 1728-1777. Historia Mathematica. Volum 5 (1978). pàgina 31 (anglès)
  2. Knobloch, Everhard. Mathematics at the Prussian Academy of Sciences 1700-1810. A Begehr, Heinrich (ed.). Mathematics in Berlin. , pàgina 6, (anglès) Birkhäuser. Basilea, 1991. ISBN 3-7643-5943-9
  3. Tanton, James. Encyclopedia of Mathematics. Facts on File. New York, 2005, pàgina 40. (anglès). ISBN 0-8160-5124-0
  4. Bullynck, Maarten. Decimal Periods and their Tables: A German Research Topic (1765-1801). Historia Mathematica. Volum 36, Num 2 (2009). pàgines 143 i següents. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]