Johann Bernoulli III

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohann Bernoulli III
Johann(III) Bernoulli.jpeg
Gravat d'autor desconegut.
Dades biogràfiques
Naixement 4 de novembre de 1744
Basilea
Mort 13 de juliol de 1807(1807-07-13) (als 62 anys)
Berlín
Alma mater Universitat de Basilea
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Organització Acadèmia de Ciències de Berlin
Influències de Johann Bernoulli
Dades familiars
Pare Johann Bernoulli II
Germans
Modifica dades a Wikidata

Johann Bernoulli III va ser un matemàtic suís del segle XVIII. Era fill de Johann Bernoulli II i de ben petit va demostrar els seus talents, fins al punt que a l'edat de catorze anys es va graduar en dret a la Universitat de Basilea, i als dinou anys era professor a Berlin. En aquesta ciutat va coincidir amb Euler, Lagrange i Lambert.

El 1764, Frederic II de Prússia li va encarregar reviure i renovar l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Berlín, tasca per a la qual no estava gaire dotat per la seva pobra salut i la poca capacitat com a observador astronòmic. El 1769 va esdevenir astrònom reial.

Entre 1776 i 1789, va ser l'editor del Leipziger Magazin für reine und angewandte mathematik (Revista de Leipzig de matemàtiques pures i aplicades), en què va publicar, pòstumament, obres de Lambert.[1]

El 1791, va ser nomenat director de la classe de matemàtiques de l'Acadèmia de Berlín en substitució de Jean de Castillon.[2]

Va morir a Köpenick, actualment un barri del sud de Berlín, però aleshores una ciutat independent.

Obra[modifica]

La seva obra no és gaire extensa. Els seus tractats més importants són d'astronomia.[3] En matemàtiques, les seves obres més importants versen, fonamentalment, sobre probabilitat, decimals recurrents[4] i teoria de les equacions.

Paradoxalment, els seus llibres de viatges van tenir un fort impacte històric i cultural.

També va estar compromès en la custòdia i l'anàlisi del llegat intel·lectual de la família dels Bernoulli, conservada en l'Acadèmia d'Estocolm.

Referències[modifica]

  1. Gray. J.J. i Tilling, Laura. Johann Heinrich Lambert, Mathematician and Scientist, 1728-1777. Historia Mathematica. Volum 5 (1978). pàgina 31 (anglès)
  2. Knobloch, Everhard. Mathematics at the Prussian Academy of Sciences 1700-1810. A Begehr, Heinrich (ed.). Mathematics in Berlin., pàgina 6, (anglès) Birkhäuser. Basilea, 1991. ISBN 3-7643-5943-9
  3. Tanton, James. Encyclopedia of Mathematics. Facts on File. New York, 2005, pàgina 40. (anglès). ISBN 0-8160-5124-0
  4. Bullynck, Maarten. Decimal Periods and their Tables: A German Research Topic (1765-1801). Historia Mathematica. Volum 36, Num 2 (2009). pàgines 143 i següents. (anglès)

Enllaços externs[modifica]