Jordà de Pisa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personabeat Jordà de Pisa, o
de Rivalto
Santa caterina, pisa 01.JPG
Santa Caterina de Pisa, lloc d'enterrament del beat
Biografia
Naixement Giordano da Pisa
1260
Pisa, Toscana
Mort 19 d'agost de 1311
Piacenza, Emília-Romanya
Lloc d'enterrament Santa Caterina (Pisa) 
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de París
Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació Escriptor
Orde religiós Orde de Sant Domènec
religiós i confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 1838 (culte confirmat: 23 d'agost de 1833) , Roma nomenat per Gregori XVI
Festivitat 19 d'agost
Esdeveniment significatiu Professor universitari
Iconografia Hàbit dominic, amb un llibre
Modifica les dades a Wikidata

Giordano da Pisa (Pisa, Toscana, 1260 - Piacenza, 19 d'agost de 1311) fou un frare dominic italià. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Era conegut també com a Giordano da Rivalta o da Rivalto, ja perquè provingués del poble de Rivalto, llogarret de Chianni (província de Pisa), ja perquè fos el nom de la seva família. Als vint anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec i hi estudià teologia a Pisa, Bolonya i París. En tornar a Itàlia, fou professor de teologia als estudis dels dominics de Pisa des de 1287 i el 1289 a Perusa i el 1295 a Viterbo. El 1301 assistí al capítol general de l'orde a Colònia.

Entre 1303 i 1306 fou professor a Florència, on predicà a l'església de Santa Maria Novella. Hi predicà la quaresma a la catedral de Santa Maria del Fiore entre 1303 i 1305. Nomenat predicador general, va ensenyar eloqüència. El 1307 tornà a l'ensenyament, ara de la Sagrada Escriptura, a Pisa, i el 1311 fou enviat a ensenyar a París, a la Sorbona, però durant el viatge d'anada morí a Piacenza, el 19 d'agost del 1311. Fou sebollit a l'església dominica de Santa Caterina de Pisa.

Els seus sermons són els primers que es conserven en italià i l'autor va ésser-ne pioner en l'ús i un dels que contribuïren a establir la prosa italiana. L'estil n'és acurat i musical, però senzill i sense ornamentacions. Els seus sermons van tenir un impacte positiu en el públic florentí; insistia en la reforma de la moralitat i els costums i en la difusió de la doctrina de Tomàs d'Aquino.

Veneració[modifica]

Gregori XVI va aprovar el culte que se li retia des de la mort el 23 d'agost de 1833, i fou beatificat en 1838.