Jordi Amat i Fusté

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jordi Amat Fusté)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Amat i Fusté
Jordi Amat Fusté.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Vocal Cercle d'Economia
24 juliol 2019 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia hispànica (–2001) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, escriptor, crític literari, columnista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl País (2021–)
Grupo Godó (2009–2021) Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig i biografia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
11 juny 2018manifest «Renovar el pacte constitucional» Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm9703052 Facebook: jordi.amat.9 Twitter: jordiamat22 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Amat i Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978)[1] és un escriptor, filòleg i crític literari català.

Biografia[modifica]

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle xx.[2]

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017,[3] i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.[4] El 2020 va publicar El fill del xofer, descrit com un fenomen editorial de no-ficció, ja que en el primer mes se'n van vendre 30.000 exemplars.[5]

Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo. Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde.

Va començar a exercir la crítica literària, l'any 2002, al suplement Libros d'El Periódico de Catalunya; l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement Cultura/S del diari La Vanguardia; i, entre 2014 i 2021 va escriure una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.[6] El setembre de 2021 es va incorporar a la secció d'Opinió d'El País.[7]

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Publicacions[modifica]

  • Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo. Madrid: Espasa Calpe, 2002.
  • Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo. Barcelona: Península, 2007 (Premi d'Assaig Casa de América). ISBN 8483077647.
  • Dionisio Ridruejo: Casi unas memorias. Edició de Jordi Amat. Barcelona: Península, 2012.
  • Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs. Amb Betsabé Garcia. Barcelona: Pòrtic, 2008. ISBN 8498090385.
  • Els Coloquios Cataluña-Castilla (1964-1971). Debat sobre el model territorial de l'Espanya democràtica. Barcelona: PAM, 2010.
  • Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas. Barcelona: La Magrana, 2009 (Premi Gaziel de Biografies i Memòries). ISBN 8498674182.
  • Querido amigo, estimado maestro: cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984). Jordi Amat, Blanca Bravo Cela, Ana Díaz-Plaja Taboada (eds.). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009. ISBN 8447533867.
  • El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània 1937-2014. Barcelona: Tusquets, 2015. ISBN 9788490660478.
  • Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). Barcelona: L'Avenç, 2015. ISBN 978-84-88839-88-6.
  • La primavera de Múnich. Esperanza y fracaso de una transición democrática. Barcelona: Tusquets, 2016.
  • Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, 2017. ISBN 9788429775549.
  • La confabulació dels irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.
  • La conjura de los irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.
  • Largo proceso, amargo sueño. Cultura y política en la Cataluña contemporánea. Barcelona: Tusquets, 2018.
  • El fill del xofer. Barcelona: Edicions 62, 2020.[8]
  • El hijo del chofer. Barcelona: Tusquets, 2020.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Amat i Fusté
  1. «Fitxa de Jordi Amat a UB». web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 1r gener 2015].
  2. «Sintagma y Metáfora Grupo de Jóvenes Hispanistas de la Universitat de Barcelona». Web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2014].
  3. * Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, juliol de 2017, p. 571 pàgs. ISBN 9788429775549. 
  4. «Jordi Amat gana el premio Comillas con “La primavera de Múnich”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
  5. Segura, Cristian «"El poder no s'institueix per vies pacífiques, neix per un acte de força"». Cataluña, El País, 31-12-2020, p. 8.
  6. «Jordi Amat i Fusté». Web. Sobirania i Justícia. [Consulta: 28 maig 2014].
  7. País, El. «Jordi Amat se incorpora a la sección de Opinión» (en castellà), 05-09-2021. [Consulta: 23 setembre 2021].
  8. Sala, Xevi «“Quintà sabia que el poder mai te’l regalen”». El Punt Avui [Girona], 29-12-2020.