Jordi Amat Fusté

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Amat Fusté
Jordi Amat Fusté
Jordi Amat Fusté
Dades biogràfiques
Naixement Jordi Amat Fusté
12 d'octubre de 1978 (1978-10-12) (39 anys)
Barcelona
Nacionalitat Català
Educació Filologia hispànica
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere assaig
Tema literatura autobiogràfica
història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.
Llengua català i castellà
Obra
Primeres obres Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo
Premis i reconeixements

Facebook: https://www.facebook.com/jordi.amat.9 Twitter: jordiamat22
Modifica dades a Wikidata

Jordi Amat Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978)[1] és un escriptor, filòleg i crític literari català.

Biografia[modifica]

Llicenciat en filologia hispànica (UB, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.[2]

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017,[3] i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: Esperanza y fracaso de una transición democrática.[4]

Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo. Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde.

Va començar a exercir la crítica literària l'any 2002 al suplement "Libros" d'El Periódico de Catalunya, l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement "Cultura/S" del diari La Vanguardia i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.[5]

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Publicacions[modifica]

Llista amb les seves publicacions més destacades:

  • Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo
  • Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Premi d'Assaig Casa de América) ISBN 8483077647
  • Casi unas memorias de Dionisio Ridruejo
  • Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs (amb Betsabé Garcia) ISBN 8498090385
  • Els Coloquios Cataluña-Castilla (1964-1971). Debat sobre el model territorial de l'Espanya democràtica.
  • Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas (Premi Gaziel de Biografies i Memòries) ISBN 8498674182
  • Querido amigo, estimado maestro: cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984) ISBN 8447533867
  • El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània. Tusquets, 2015. ISBN 9788490660478
  • Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). L'Avenç, 2015 ISBN 978-84-88839-88-6
  • Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Edicions 62, 2017. ISBN 9788429775549

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Amat Fusté Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Fitxa de Jordi Amat a UB». web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 1 gener 2015].
  2. «Sintagma y Metáfora Grupo de Jóvenes Hispanistas de la Universitat de Barcelona». Web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2014].
  3. * Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, juliol de 2017, p. 571 pàgs. ISBN 9788429775549. 
  4. «Jordi Amat gana el premio Comillas con “La primavera de Múnich”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
  5. «Jordi Amat i Fusté». Web. Sobirania i Justícia. [Consulta: 28 maig 2014].