Jordi Amat i Fusté
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1978 ![]() Barcelona ![]() |
Vocal Cercle d'Economia | |
24 juliol 2019 – ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona . filologia hispànica ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Filòleg, crític literari i escriptor ![]() |
Ocupador | Grupo Godó (2009–) ![]() |
Gènere | Assaig i biografia ![]() |
Participà en | |
13 novembre 2019 | Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya |
11 juny 2018 | manifest «Renovar el pacte constitucional» ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Jordi Amat i Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978)[1] és un escriptor, filòleg i crític literari català.
Biografia[modifica]
Llicenciat en filologia hispànica (Universitat de Barcelona, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle xx.[2]
Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017,[3] i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.[4]
Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo. Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde. El 2020 va publicar El fill del xofer, descrit com un fenomen editorial de no-ficció, ja que en el primer mes se'n van vendre 30.000 exemplars.[5]
Va començar a exercir la crítica literària, l'any 2002, al suplement Libros d'El Periódico de Catalunya; l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement Cultura/S del diari La Vanguardia; i, des de juliol de 2014, hi escriu una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.[6]
És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.
Publicacions[modifica]
Llista amb les seves publicacions més destacades:
- Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo
- Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Premi d'Assaig Casa de América). ISBN 8483077647.
- Casi unas memorias de Dionisio Ridruejo
- Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs (amb Betsabé Garcia). ISBN 8498090385.
- Els Coloquios Cataluña-Castilla (1964-1971). Debat sobre el model territorial de l'Espanya democràtica.
- Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas (Premi Gaziel de Biografies i Memòries). ISBN 8498674182.
- Querido amigo, estimado maestro: cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984). ISBN 8447533867.
- El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània. Tusquets, 2015. ISBN 9788490660478.
- Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). L'Avenç, 2015. ISBN 978-84-88839-88-6.
- Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Edicions 62, 2017. ISBN 9788429775549.
- La confabulació dels irresponsables. Editorial Anagrama, 2017.
- El fill del xofer. Edicions 62, 2020.[7]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Amat i Fusté |
- ↑ «Fitxa de Jordi Amat a UB». web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ «Sintagma y Metáfora Grupo de Jóvenes Hispanistas de la Universitat de Barcelona». Web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ * Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, juliol de 2017, p. 571 pàgs. ISBN 9788429775549.
- ↑ «Jordi Amat gana el premio Comillas con “La primavera de Múnich”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Segura, Cristian «"El poder no s'institueix per vies pacífiques, neix per un acte de força"». Cataluña, El País, 31-12-2020, p. 8.
- ↑ «Jordi Amat i Fusté». Web. Sobirania i Justícia. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ Sala, Xevi «“Quintà sabia que el poder mai te’l regalen”». El Punt Avui [Girona], 29-12-2020.