Jordi Amat i Fusté
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1978 (45 anys) Barcelona |
| Vocal Cercle d'Economia | |
| 24 juliol 2019 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - filologia hispànica (–2001) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, escriptor, crític literari, columnista |
| Ocupador | El País (2021–) Grupo Godó (2009–2021) |
| Gènere | Assaig i biografia |
| Participà en | |
| 13 novembre 2019 | Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya |
| 11 juny 2018 | manifest «Renovar el pacte constitucional» |
Premis | |
   | |
Jordi Amat i Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978)[1] és un escriptor, filòleg i crític literari català.
Biografia[modifica]
Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle xx.[2]
Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017,[3] i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.[4] El 2020 va publicar El fill del xofer, descrit com un fenomen editorial de no-ficció, ja que en el primer mes se'n van vendre 30.000 exemplars.[5]
Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo.[6] Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde.[7]
Va començar a exercir la crítica literària l'any 2002, al suplement Libros d'El Periódico de Catalunya; l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement Cultura/S del diari La Vanguardia; i, entre 2014 i 2021 va escriure una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.[8] El setembre de 2021 es va incorporar a la secció d'Opinió d'El País.[9] Des de febrer de 2022 és el coordinador de 'Quadern' d'El País.[10]
És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.
Publicacions[modifica]
- Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo. Madrid: Espasa Calpe, 2002.
- Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo. Barcelona: Península, 2007 (Premi d'Assaig Casa de América). ISBN 8483077647.
- Dionisio Ridruejo: Casi unas memorias. Edició de Jordi Amat. Barcelona: Península, 2012.
- Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs. Amb Betsabé Garcia. Barcelona: Pòrtic, 2008. ISBN 8498090385.
- Els Coloquios Cataluña-Castilla (1964-1971). Debat sobre el model territorial de l'Espanya democràtica. Barcelona: PAM, 2010.
- Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas. Barcelona: La Magrana, 2009 (Premi Gaziel de Biografies i Memòries). ISBN 8498674182.
- Querido amigo, estimado maestro: cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984). Jordi Amat, Blanca Bravo Cela, Ana Díaz-Plaja Taboada (eds.). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009. ISBN 8447533867.
- El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània 1937-2014. Barcelona: Tusquets, 2015. ISBN 9788490660478.
- Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). Barcelona: L'Avenç, 2015. ISBN 978-84-88839-88-6.
- La primavera de Múnich. Esperanza y fracaso de una transición democrática. Barcelona: Tusquets, 2016.
- Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, 2017. ISBN 9788429775549.
- La confabulació dels irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.
- La conjura de los irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.
- Largo proceso, amargo sueño. Cultura y política en la Cataluña contemporánea. Barcelona: Tusquets, 2018.
- El fill del xofer. Barcelona: Edicions 62, 2020.[11]
- El hijo del chofer. Barcelona: Tusquets, 2020.
- Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 2022. ISBN 9788429780116
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Amat i Fusté |
- ↑ «Fitxa de Jordi Amat a UB». web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ «Sintagma y Metáfora Grupo de Jóvenes Hispanistas de la Universitat de Barcelona». Web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ * Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, juliol de 2017, p. 571 pàgs. ISBN 9788429775549.
- ↑ «Jordi Amat gana el premio Comillas con “La primavera de Múnich”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Segura, Cristian «"El poder no s'institueix per vies pacífiques, neix per un acte de força"». Cataluña, El País, 31-12-2020, p. 8.
- ↑ Imparcial, El. «Dionisio Ridruejo: Casi unas memorias» (en castellà). [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «Una nova mirada sobre el professor José María Valverde». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «Jordi Amat i Fusté». Web. Sobirania i Justícia. Arxivat de l'original el 29 de maig 2014. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ País, El. «Jordi Amat se incorpora a la sección de Opinión» (en castellà), 05-09-2021. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Jordi Amat, nou coordinador de ‘Quadern’» (en català). El País, 19-02-2022. [Consulta: 23 agost 2022].
- ↑ Sala, Xevi «“Quintà sabia que el poder mai te’l regalen”». El Punt Avui [Girona], 29-12-2020.