Jordi Amat Fusté
 Jordi Amat Fusté | |
|---|---|
 Jordi Amat Fusté | |
| Biografia | |
| Naixement |
12 d'octubre de 1978 Barcelona |
| Nacionalitat | Català |
| Formació professional | Filologia hispànica |
| Educació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Gènere artístic | assaig |
| Tema |
literatura autobiogràfica història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX. |
| Llengua | català i castellà |
| Obra | |
| Primeres obres | Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo |
| Premis | |
|
Premi d'Assaig Casa de América Premi Gaziel de Biografies i Memòries Premi Octavi Pellissa XXVIII Premio Comillas 2016 | |
|
| |
  | |
 | |
Jordi Amat Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978)[1] és un escriptor, filòleg i crític literari català.
Biografia[modifica]
Llicenciat en filologia hispànica (UB, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.[2]
Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017,[3] i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: Esperanza y fracaso de una transición democrática.[4]
Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo. Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde.
Va començar a exercir la crítica literària l'any 2002 al suplement "Libros" d'El Periódico de Catalunya, l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement "Cultura/S" del diari La Vanguardia i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.[5]
És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.
Publicacions[modifica]
Llista amb les seves publicacions més destacades:
- Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo
- Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Premi d'Assaig Casa de América) ISBN 8483077647
- Casi unas memorias de Dionisio Ridruejo
- Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs (amb Betsabé Garcia) ISBN 8498090385
- Els Coloquios Cataluña-Castilla (1964-1971). Debat sobre el model territorial de l'Espanya democràtica.
- Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas (Premi Gaziel de Biografies i Memòries) ISBN 8498674182
- Querido amigo, estimado maestro: cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984) ISBN 8447533867
- El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània. Tusquets, 2015. ISBN 9788490660478
- Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). L'Avenç, 2015 ISBN 978-84-88839-88-6
- Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Edicions 62, 2017. ISBN 9788429775549
- La confabulació dels irresponsables. Editorial Anagrama, 2017.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Amat Fusté  |
- ↑ «Fitxa de Jordi Amat a UB». web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ «Sintagma y Metáfora Grupo de Jóvenes Hispanistas de la Universitat de Barcelona». Web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ * Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, juliol de 2017, p. 571 pàgs. ISBN 9788429775549.
- ↑ «Jordi Amat gana el premio Comillas con “La primavera de Múnich”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «Jordi Amat i Fusté». Web. Sobirania i Justícia. [Consulta: 28 maig 2014].
