Jordi Tiñena i Amorós

De Viquipèdia
Infotaula de personaJordi Tiñena i Amorós
Jtinena.jpg
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor d'educació secundària Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webusuaris.tinet.cat… Modifica el valor a Wikidata

Jordi Tiñena Amorós[1][2] (Barcelona, 3 de maig de 1955 - Tarragona, 23 de març de 2018)[3][4] fou un escriptor i catedràtic de llengua i literatura catalanes de secundària. Es va llicenciar en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana i es va doctorar en Filologia Catalana amb la tesi La novel·la històrica catalana (1862-1882), Universitat de Barcelona, 1992 (TDX, 2015).[5]

Va néixer en una família barcelonina de classe treballadora. El seu pare, Fernando, era mestre calderer, i la seva mare Maria va ser modista i mestressa de casa. De jove, i ja a Tarragona on es van traslladar per la feina del pare, es va involucrar en la lluita política comunista i antifranquista des del Partit del Treball d’Espanya (PTE) i es va presentar a les primeres eleccions democràtiques de l'estat el 1977, a la llista de Tarragona per al Congrés per Esquerra de Catalunya - Front Electoral Democràtic. Va formar part de l’Assemblea de Catalunya.

Jordi Tiñena va treballar a l’Institut públic de Campclar de Tarragona, la biblioteca del qual porta el seu nom.[6] Va fer catorze versions i edicions de clàssics catalans dirigits al món educatiu, com Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa, el Llibre de les dones, Lo Somni o Partinobles; i va escriure tretze novel·les, entre altres treballs, també periodístics. Cinc de les seves novel·les tenen com a escenari la ciutat de Tarragona, però totes enllacen amb obres de la literatura universal i els seus personatges i les trames plantegen els grans temes transcendents de la humanitat, entre la moral i la barbàrie. Va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira (1994), el Premi Pin i Soler de narrativa (1998), el Premi Tarragonès de Creació (2015) i el Premi Enlaira a la Trajectòria (2016). Va ser finalista del premi Carlemany, del Llorenç Villalonga i del Sant Joan, de novel·la.

Jordi Tiñena va pertànyer a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i al col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona (ESCAT). Soci d’Òmnium Cultural, va ser membre de la Junta de l'entitat al Tarragonès (1983-1991). Va formar part del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), designat pel Parlament de Catalunya a proposta d’Iniciativa per Catalunya (2004-2010). Era partidari de la independència de Catalunya.

L’any 2019 es van dur a terme unes jornades (Càtedra Josep Anton Baixeras de la URV)[7] i una exposició municipal,[8] titulades “El plaer d’escriure”, sobre la seva trajectòria literària i personal; i es va publicar un llibre, amb el mateix títol, que presenta estudis sobre la seva obra per part d’onze autors i coordinat per Magí Sunyer (Diputació de Tarragona, Col·lecció Ramon Berenguer IV, 2019).[9]

Obres[modifica]

Novel·les
  • Mort a Menorca (1994). Finalista del Premi Carlemany (1994)
  • Un dia en la vida d’Ishak Butmic (1995). Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira (1994)
  • Els vespres de don Magí Castellarnau (1995)
  • La dona del grill (1996)
  • El comediant de Perpinyà (1997). Finalista del Premi Llorenç Villalonga (1996)
  • Dies a la ciutat (1999). Premi Pin i Soler de narrativa (1998)
  • L’ombra del coronel (2002)
  • El mercant (2005)
  • Peix de gat (2011)
  • El gos suïcida (2012). Finalista del Premi Sant Joan (2010)
  • La mort sense ningú (2016)
  • El somriure del viking (2017)
  • Joc d’identitats (2018)

Referències[modifica]

  1. Admin. «Tiñena Amorós, Jordi». [Consulta: 26 març 2018].
  2. «Escriptors del camp de Tarragona». [Consulta: 26 març 2018].
  3. «Muere el escritor tarraconense Jordi Tiñena» (en castellà). Diari de Tarragona, 23-03-2018. [Consulta: 23 març 2018].
  4. Redacció «Mor l'escriptor tarragoní Jordi Tiñena als 62 anys». NacióDigital.
  5. «La novel·la històrica catalana (1862-1882)». Universitat de Barcelona, 1955. [Consulta: 20 octubre 2021].
  6. «L'escriptor Jordi Tiñena visita l'Institut Campclar i la biblioteca rep el seu nom». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, 28-04-2016. Arxivat de l'original el 30 de març 2017. [Consulta: 30 març 2017].
  7. Digital, Tarragona. «REPORTATGE: L'homenatge de Tarragona a un dels seus grans escriptors». [Consulta: 18 febrer 2019].
  8. «Exposició sobre Jordi Tiñena». [Consulta: 20 octubre 2021].
  9. Sunyer, Magí. «El plaer d'escriure. Estudis sobre l'obra literària de Jordi Tiñena». Diputació de Tarragona, 2019. [Consulta: 20 octubre 2021].

Enllaços externs[modifica]