Jordi Tiñena i Amorós

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Tiñena i Amorós
Jtinena.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1955 (61/62 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Modifica dades a Wikidata

Jordi Tiñena i Amorós[1][2](Barcelona, 1955) és escriptor i catedràtic de llengua i literatura catalanes.

Biografia [cal citació][modifica]

Als deu anys va traslladar-se a Tarragona. És llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, i Doctor en Filologia Catalana. Va treballar molts anys com a professor a l'institut públic de Campclar de Tarragona.[3] Va començar fent adaptacions de textos literaris medievals per als seus alumnes amb la publicació l'any 1987 de l'anònim Blandín de Cornualla, i el Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós. Després publicà les adaptacions de El llibre de les dones de Jaume Roig, un clàssic de la nostra misogínia, l'anònim Curial e Güelfa, una de les dues grans novel·les cavalleresques catalanes, i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l'altra gran novel·la cavalleresca; totes elles del segle XV, el segle d'or de la literatura catalana, i Lo somni de Bernat Metge. Vinculada també al món de la cavalleria, el 1991 publicà Història de l'esforçat cavaller Partinobles, una versió catalana del segle XVI d'una novel·la anònima francesa. L'any 1989, fruit del seu interès per la novel·la històrica catalana, edità El coronel d'Anjou de F.B. Briz i el 1993, L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull, la primera novel·la històrico-romàntica catalana ([1862]). Precisament l'any anterior, el 1992 havia presentat la seva tesi doctoral sobre la novel·la històrica catalana, dirigida per Antònia Tayadella. L'any 94 féu una nova edició sobre novel·la històrica, aquest cop una traducció d'Ivanhoe de Walter Scott, el pare de la novel·la històrico-romàntica.

Aquest mateix any inicià la seva carrera com a novel·lista amb la publicació de Mort a Menorca, finalista del I Premi de novel·la Carlemany, que té com a protagonista un novel·lista de fulletons del segle XIX; també aquest any, Un dia en la vida d'Ishak Butmic, sobre el setge de Sarajevo en la guerra de Bòsnia, guanyadora del Premi de novel·la ciutat d'Alzira i, a més a més,Els vespres de don Magí Castellarnau, la primera ambientada a la seva ciutat, Tarragona. Després vindran La dona del grill(1996) situada a la Barcelona del segle XV, coprotagonitzada per un escrivà i una alcavota, i El comediant de Perpinyà (1997)que enllaça una època històrica clau per la Catalunya Nord, el 1659, amb el món del teatre clàssic francès. L'any 1998 va guanyar el Premi Pin i Soler de narrativa amb Dies a la ciutat, situada a la Tarragona del segle XVI. Amb L'ombra del coronel (2002) retorna al segle XX, concretament a la postguerra espanyola, amb un vençut com a protagonista. L'any 2005 va publicar El mercant, inspirada en l'existència de les presons secretes. El 2011 Peix de gat, novel·la ambientada al Serrallo, el barri pescador de Tarragona, entre els anys 30 i els 80 del segle passat. Del 2012 és la novel·la El gos suïcida, en què un escriptor accepta l'encàrrec d'escriure les memòries d'un misteriós prohom francès en un mas aïllat de la Provença, sota la mirades de diversos personatges estranys i d'un gos, inquietant. El 2016 ha publicat La mort sense ningú, amb la qual entra en el gènere criminal.

Obres[modifica]

Novel·les:

  • Mort a Menorca (1995)[4]
  • Un dia en la vida d'Ishak Butmic (1995)[4]
  • Els vespres de don Magí Castellarnau (1995)[4]
  • La dona del grill (1996)[4]
  • El comediant de Perpinyà (1997)[4]
  • Dies a la ciutat (1998) (Premi Pin i Soler de narrativa 1998)[4]
  • L'ombra del coronel (2002)[4]
  • El mercant (2005)
  • Peix de gat (2011)[4]
  • El gos suïcida (2012)[4]
  • La mort sense ningú (2016)


Narracions:[cal citació]

  • El guia, dins Any i anys (1999)
  • L'entrevista, dins Set claus (2001)
  • Esperant, dins La ciutat pels carrers (2002)
  • El mas de les figures, dins castellers (2005)
  • El grumet de la Suiza, (2005)
  • El manuscrit, dins Salou. 6 pre-textos (2005)
  • La Trudis al balcó, dins En sintonia. La ràdio en vuit relats (2006)
  • El pobre senyor Efrén. Tarragona Ràdio, 18 de desembre de 2016

Versions i edicions:[cal citació]

Adreçades fonamentalment al món educatiu, van acompanyades d'una introducció i, sovint, d'unes propostes de treball per al seu ús escolar. Les versions, ho són al català actual.

  • Edició del Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós (1987)
  • Versió de l'anònim Blandín de Cornualla(1987)
  • Versió d'El llibre de les dones de J.Roig (1988)
  • Versió de l'anònim Curial i Güelfa (1989)
  • Versió de Tirant lo Blanc, de J.Martorell (1989)[4]
  • Edició d'El Coronel d'Anjou, de Francesc Pelagi Briz (1989)
  • Versió de l'anònim Història de l'esforçat cavaller Partinobles (1991)
  • Edició abreujada. L'orfaneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull (1993)
  • Edició de Tirant lo Blanc. Episodis, de Joanot Martorell (1992)[4]
  • Versió-traducció d'Ivanhoe, de Walter Scott (1994)
  • Edició de Tirant lo Blanc. Selecció, de J. Marorell (1999)[4]
  • Edició de Curial e Güelfa. Selecció (2002)[4]
  • Versió de Lo somni, de Bernat Metge (2004)[4]
  • Edició de Lo caragirat, de Josep Martí i Folguera (2011)

Altres:[cal citació]

  • Els consells de l'avi Esteve, comentari a L'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Ed. Columna. Barcelona 1989.
  • Antoni de Bofarull, novel·lista: L'orfeneta de Menargues, dins Sis estudis sobre Antoni de Bofarull Centre de Lectura. Reus, 1996.
  • Guia de consulta ràpida de literatura. Ed. Laertes. Barcelona 1994
  • La novel·la històrica catalana .1862-1882. Universitat de Barcelona (1992). TDX. 2015
  • Introducció a la literatura. Ed. Columna. Barcelona 1997
  • Lectura de Vigatans i botiflers de Maria de Bell-lloch, la primera novel.lista catalana, dins Paraula de dona. Actes del col.loqui Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació. Diputació de Tarragona, Tarragona 1997.
  • Guia de lectura de Tirant lo Blanc, Ed. La Magrana. Barcelona 1999
  • "Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell", dins Lectures de Batxillerat, Ed. La Magrana, Barcelona 1999, 2000.
  • "Narcís Oller, Vilaniu. Els models literaris", dins Narcís Oller i Vilaniu. Primeres jornades Narcís Oller. Cossetània Edicions. Valls 2009
  • “Introducció” a Josep Anton Baixeras, Obra completa. Novel·les. Vol. II. Cossetània Edicions. Valls 2012
  • The historical novel in Catalonia (1862-1930) / La novel·la històrica a Catalunya (1862-1930). Catalan Historical Review. Núm. 9 (2016) pàgs. 71-84 i 181-196

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • [1].Pàgina web personal