Jorge Luis Marzo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaJorge Luis Marzo

Jorge Luis Marzo durant una entrevista a Ràdio Web Macba Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Vic (2014–2017)
ministeri d'Educació i Cultura (1988–1989)
Universitat de Barcelona - Licenciado (1982–1987) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla, catedràtic (2018–)
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (2018–2018)
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2017–2017)
Institut de Cultura de Barcelona (2016–2016)
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (2012–2012)
Biblioteca de la Universitat Ramon Llull - Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, catedràtic (2010–)
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, catedràtic (2007–2007)
Universitat d'Alacant, catedràtic (2005–2006)
Universitat de Girona, catedràtic (2004–2008)
Universitat dels Andes (1997–1997) Modifica el valor a Wikidata

Jorge Luis Marzo (Barcelona, 1964) és un historiador de l'art, doctor en Estudis Culturals, comissari, escriptor, realitzador audiovisual i professor de BAU Centre Universitari d'Arts i Disseny de Barcelona des de 2012.[1]

Historiador amb fortes influències de la iconologia i les ciències de la imatge, la seva recerca té com a fil conductor general l'anàlisi de les imatges i de la producció artística en tant que sistemes lingüístics lligats a règims representacionals. El seu interès per la imatge entesa com un alfabet polític l'ha dut a ocupar-se de fenòmens com l'heretgia (Herejías, CAAM, 1995), l'il·lusionisme (Escape, Sala Amarica, Vitoria, 1998), la propaganda (Rendeix-te. Fulls volants i guerra psicològica al segle XX, CCCB, 1998; Spots electorals. L'espectacle de la democràcia, Virreina Centre de la Imatge, Barcelona, 2008; Videocràcia. Ficción y política, Soy Cámara, RTVE, 2012), la tecnologia (Singular Electrics, Fundació Miró, Barcelona, 1998; Videoscopia, Barcelona, 2001; Indivisuals, The Mendel Art Gallery, Saskatoon i Fundació Tàpies, Barcelona; Congressos Interface Politics I i II, BAU, 2016-2018; web-side, Mediateca de la Fundació "la Caixa", 2003), el colonialisme (El cor de les tenebres, Virreina Centre de la Imatge, 2002 i CAAM, Las Palmas, 2004; Planeta Kurtz, Mondadori, 2002; El d_efecte barroc. Polìtiques de la imatge hispana, CCCB, 2010 i CAC, Quito, 2011; La memoria administrada. El barroco y lo hispano, Katz, 2011), el món laboral (Low-Cost: Lliures o còmplices, FAD, Barcelona, 2009; No es lo más natural. Escritos y trabajos de Octavi Comeron, BAU i UB, 2014), els mitjans de comunicació (Hem près la ràdio, Arts Santa Mònica, Barcelona, 2006-2007; En el lado de la TV, Espai d'Art Contemporani de Castelló, 2002; Fotografía y activismo, Gustavo Gili, 2006), el turisme (Back to Paradise, Artspace, Peterborough, Canadà, 1998; Tour-ismes. La derrota de la dissensió, Fundació Tàpies, 2004), la iconoclàstia (No tocar, por favor, Artium, Vitòria, 2013; Fantasma'77. Iconoclàstia espanyola, Centre d'Art Tecla Sala, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Centre del Carme Cultura Contemporània, Casal Solleric, 2020; ¿Por qué me rompes?, Soy cámara, CCCB i RTVE, 2018), l'espectrologia (Espectres, Virreina Centre de la Imatge, 2016-2017), el fake (Imágenes del submundo, Caixa de Barcelona, 1986; I tu, què t'has cregut? Imatges que podrien ser, Museu Comarcal del Maresme, 1994; Fake. No és veritat, no és mentida, IVAM, València, 2016; La competencia de lo falso. Una historia del fake, Cátedra, 2018), la iconologia (Iconografia post-millennial, Morsa, 2019), la intel·ligència artificial (Las videntes. Imágenes en la era de la predicción, Arcàdia, 2021; Biennal 2064, Virreina Centre de la Imatge, Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, Carme Centre de Cultura Contemporània de València, 2022-2023), o els règims científics de representació (La corba, vídeo Premi-beca Ciutat de Barcelona, 2022; Actuar en la emergencia. El diseño durante y después de la covid-19, Real Academia de España en Roma, 2021-2024).

En relació a la història de l'art a Catalunya i Espanya, cal destacar els seus estudis sobre l'art modern sota el franquisme (Art Modern i Franquisme. Els orígens conservadors de l'avantguarda i la política artística a Espanya, Premi Fundació Espais, Girona, 2007; ¿Puedo hablarle con libertad, excelencia? Arte y poder en España desde 1950, Cendeac, 2010), o els treballs sobre polítiques culturals a Catalunya (L’era de la degradació de l’art a Catalunya, El Tangram, 2012; MACBA: La dreta, l'esquerra i els rics, SUB, 2013; Katallani, SUB, 2014). És co-autor, amb Patricia Mayayo, del manual de referència Arte en España 1939-2015. Ideas, prácticas, políticas, Cátedra, 2015.

Va ser co-fundador de la revista De calor (1993-1996); crític d'art a revistes com Lápiz, Arena, o Àrtics, i col·laborador a diversos diaris; director de programació de la Sala Montcada de Fundació "la Caixa" a Barcelona (1992), i ha estat membre del Patronat de la Fundació Hangar (2015-2020). Com a acadèmic, participa en nombrosos projectes de recerca, publicacions disciplinars i és membre avaluador de diverses revistes i institucions.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jorge Luis Marzo». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Jorge Luis Marzo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jorge_Luis_Marzo&oldid=32983146»