José González García
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1973 (50 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Mèxic (–11 gener 2018) Espanya (2018, 11 gener 2018–) |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (2006) Campió de Mèxic (1996) |
| Punts Elo (màx.) | 2.549 (gener 2008) |
| Identificador FIDE | 5101174 |
| Participà en | |
| 2012 | Olimpíada d'escacs de 2012 |
| 2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
| 2004 | Olimpíada d'escacs de 2004 |
| 2002 | Olimpíada d'escacs de 2002 |
| 2000 | Olimpíada d'escacs de 2000 |
| 1998 | Olimpíada d'escacs de 1998 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (2006) Campió de Mèxic (1996) |
José González García (nascut el 12 d'agost de 1973), és un jugador d'escacs mexicà, que té el títol de Gran Mestre des de 2006.[1]
Des de 2018 juga per la Federació Espanyola. A la llista d'Elo de la FIDE del setembre de 2020, hi tenia un Elo de 2483 punts, cosa que en feia el jugador número 29 (en actiu) de l'estat espanyol.[2] El seu màxim Elo va ser de 2549 punts, a la llista de gener de 2008 (posició 386 al rànquing mundial).[3]
Biografia[modifica]
Després d'un començament tardà en els torneigs d'escacs a l'edat de 14 anys, José va tenir dificultats per a millorar el seu nivell d'escacs per un temps fins que als 21 anys va tenir l'oportunitat de mudar-se de Mèxic a Budapest el 1995 com a estudiant d'escacs. Allà va treballar amb alguns dels entrenadors hongaresos més reconeguts i va jugar nombrosos torneigs en terra magiar. Com a resultat, es va convertir en Mestre Internacional l'estiu de 1995 i més tard el 1996 en el Campió Absolut de Mèxic.
El 1999 va posar fi al seu primer període europeu a tornant a Mèxic, on va rebre una oferta per unir-se a una escola d'escacs per a jugadors talentosos a la península de Yucatán. Allà va començar la seva fructífera carrera com a entrenador. Entre els seus alumnes es poden comptar alguns futurs Grans Mestres, Mestres Internacionals i diversos jugadors titulats.
Els anys d'inactivitat com a jugador, on va treballar només en interès dels seus alumnes, van arribar al seu fi quan va tornar a escacs competitiu, guanyant el Premier II del Memorial Capablanca a 2003 [4] i aconseguint la medalla de bronze, en el tercer tauler de L'equip mexicà en la Olimpíada d'Escacs de Calvià de 2004.[5] Ha defensat a l'equip mexicà en vuit olimpíades d'escacs, set vegades com a jugador i una vegada com a entrenador.
Va tornar a Europa en 2004 i es va convertir en resident de Barcelona, on encara viu amb la seva esposa i família. En l'estiu de 2005 va aconseguir la seva última norma de GM, convertint-se en el quart Gran Mestre mexicà.
Aquest mateix any, la seva carrera com a entrenador va rebre un nou i important impuls a l'ésser seleccionat per dirigir el Centre Tecnificació d'Escacs de Barcelona. Va ser un període dolç per a ell, ja que alguns dels seus alumnes van aconseguir molt bons resultats en competicions espanyoles.
Avui dia segueix col·laborant amb la Federació Catalana d'Escacs, preparant i acompanyant els joves catalans a diverses competicions juvenils espanyoles.
A més de donar lliçons i entrenament, li agrada escriure sobre la seva passió pels escacs. És membre de l'equip d'edició de la publicació d'escacs en castellà més prestigiosa, Peón de Rey,[6] on escriu articles sobre una varietat de temes de manera regular des de 2016.
Resultats destacats en competició[modifica]
El 1991 i el 1993 fou Campiò Juvenil de Mèxic.
El 1996 fou campió de Mèxic.[1]
El 2003 guanya el Premier II del memorial Capablanca, La Havana 2003.
El 2004 juga la Copa de Món sent eliminat per Vladimir Akopian a la primera ronda.
El 2006, García empatà als llocs 2n–5è amb Slavko Cicak, Leonid Gofshtein i Josep Manuel López Martínez al VIII Obert Internacional de Sants, a Barcelona.[7]
El juliol de 2010 guanyà el XII Torneig Internacional del Club d'Escacs Sant Martí, per davant de Viktor Moskalenko.[8][9]
L'agost de 2010 guanya el torneig internacional Vila de Sitges.
El juny de 2011 fou subcampió del Memorial Josep Lorente (el campió fou Karen Movsziszian).[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de José González García» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 15 octubre 2013].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'José González García «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 27 juliol 2015].
- ↑ Memorial Capablanca 2003
- ↑ Olimpíada d'Escacs de Calvià en 2004
- ↑ Equip Peón de Rey
- ↑ Crowther, Mark. London Chess Center. TWIC 617: VIII Sants Open, 2006-09-04 [Consulta: 25 maig 2010]. (anglès)
- ↑ «Quadre de resultats del XII Torneig Internacional del Club d'Escacs Sant Martí, 2010». chess-results.com, 21-07-2010. [Consulta: 15 octubre 2013].
- ↑ «XII Obert». Butlletí d'Escacs de FCE, 144, novembre 2010, pàg. 45 [Consulta: 27 juliol 2015].
- ↑ «Resultats i classificació II Memorial Josep Lorente». chess-results.com. [Consulta: 19 agost 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Jose Gonzalez Garcia a ChessGames.com (anglès)
- José González García al web de la FIDE (en anglès)
- Entrevista a ICC
- Persones vives
- Grans Mestres d'escacs mexicans
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1980
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1990
- Jugadors d'escacs de la dècada del 2000
- Jugadors d'escacs de la dècada del 2010
- Competidors en les olimpíades d'escacs
- Grans Mestres d'escacs espanyols
- Jugadors d'escacs espanyols de la dècada del 2020
- Jugadors d'escacs madrilenys