José María Carrascal Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: José María Carrascal)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé María Carrascal Rodríguez
Jose Maria Carrascal.jpg
Biografia
Naixement 8 desembre 1930 (88 anys)
El Vellón
Activitat
Ocupació Escriptor i periodista
Gènere artístic Novel·la
Premis
Modifica les dades a Wikidata

José María Carrascal Rodríguez (El Vellón, 8 de desembre de 1930) és un escriptor i periodista espanyol de línia conservadora.

Biografia[modifica]

El 1947 la seva família es va traslladar a Barcelona on el seu pare Antonio va ostentar el càrrec de director de l'Escola Collaso i Gil, al carrer Sant Pau, al costat de l'església de Sant Pau del Camp. Mentre vivia al Poble Sec va començar els seus estudis de Filosofia i de Nàutica a la capital catalana, acabant només aquests últims. Va realitzar els seus viatges de pràctica en el vapor Vizcaya passant per diverses ciutats i ports. El 1957 va fixar la seva residència a Berlín, on va realitzar labors de traducció i va fer classes d'espanyol. El 1958 va començar a treballar a Alemanya com a corresponsal dels diaris Pueblo i Diari de Barcelona. El 1966 es va traslladar a Nova York on va ser corresponsal de Pueblo durant 10 anys. El 1969 va aconseguir la diplomatura de periodisme per l'Escola Oficial. Va continuar a Nova York com a corresponsal del diari ABC, de Ràdio Televisió Espanyola i de la cadena de ràdio Antena 3.[1]

El 1989 va tornar dels Estats Units i es va establir de nou a Espanya on va presentar Noticias a las ocho del canal de televisió Antena 3 i el 1990 va passar a dirigir les Noticias de la noche fins al 1997. El 1996, durant uns mesos va presentar el programa Todos somos humanos amb Javier Sardà. En finalitzar la dècada dels 90, Carrascal va anar desapareixent gradualment dels informatius de televisió, orientant la seva carrera periodística cap a l'article i la premsa escrita.[1]

Ha escrit articles per al diari La Razón encara que en l'actualitat escriu per l'ABC. El 24 de juny de 2014 va plantar i va apadrinar un arbre amb el seu nom al Parc de la Comunicació, a Boiro (La Corunya), l'únic parc d'Espanya creat per periodistes, convidat pel Club Exxpopress de Periodistes de Galícia. El 2017 torna a la televisió com convidat en un homenatge realitzat a Viva la vida a Telecinco. En la mateixa cadena va ser entrevistat, el dia 29 de març de 2018, per Paz Padilla a l'espai Sálvame.[1]

Obra[modifica]

Ha escrit diferents llibres, entre altres:

  • El capitán que nunca mandó un barco (1971).
  • Groovy (1972).
  • Mientras tenga mis piernas (1975).
  • USA Super star (1975).
  • La aventura norteamericana (1982).
  • La agonía del felipismo (1995).
  • Nunca volverás a casa (1997).
  • Cartas españolas a mi mujer (1998).
  • Franco. 25 años después (1999).
  • La era Aznar (2000).
  • Jubilación, la vida sigue (2002).
  • La Batalla de Gibraltar (2012).
  • La historia de España que no nos contaron (2015).
  • El Mundo visto a los 80 años (2016)
  • Todavía puedo (2018)

Premis[modifica]

  • Premi Nadal (1972), per la seva novel·la Groovy
  • Premi Ciutat de Barcelona de Novel·la (1973), per la seva novel·la Groovy
  • Premio Mariano de Cavia
  • XVI Premio Puro de Cora de Periodisme, atorgat per El Progreso. (2009)
  • Premio Antena de Oro de televisión
  • Premio Nacional Emilio Romero-Periodista del Año (1992)
  • Premio Periodista Audiovisual (1993-94) de l'Associació Nacional d'Informadors Gràfics

Bibliografia[modifica]

  • LEZCANO, Margarita M., Las novelas ganadoras del Premio Nadal 1970-1979, Madrid, Editorial Pliegos, 1992.
  • PEÑA RODRÍGUEZ, Francisco José, "“Nueva York en la narrativa de José María Carrascal”, en Campus Stellae. Haciendo camino en la investigación literaria (Dolores Fernández López y Fernando Rodríguez-Gallego, coords.), Santiago de Compostela, Servizo de Publicacións de la Universidade de Santiago de Compostela, 2006, págs. 181-187

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 MCN Biografías. «José Carrascal Rodríguez». [Consulta: 22 juny 2014].