Vés al contingut

Josef Suk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosef Suk
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Křečovice (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Benešov (Txecoslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vyšehrad Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonín Dvořák, Antonín Bennewitz i Karel Stecker Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJaroslav Ježek, Klement Slavický, Pavel Bořkovec, Bohuslav Martinů i Walter Susskind Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1932Art als Jocs Olímpics d'estiu de 1932  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOtilie Suková Modifica el valor a Wikidata
FillsJosef Suk Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonín Dvořák, sogre
Anna Čermáková, sogra Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: Josef-Suk-58406159800 Spotify: 6xV7WL4etX4sILBdTz6fYN Musicbrainz: 5b3357b8-c903-4d17-98a8-e19e2824845a Lieder.net: 5881 Discogs: 1120029 IMSLP: Category:Suk,_Josef Allmusic: mn0001172785 Modifica el valor a Wikidata

Josef Suk (Křekovice, 4 de setembre de 1874 - Benešov, 29 de maig de 1935) fou un compositor i violinista txec, nascut en la regió de Bohèmia.

Biografia

[modifica]

Va fer els estudis en el Conservatori de Praga, on fou deixeble de Karel Stecker i Antonín Dvořák, amb la filla del qual, Otýlie, es va casar més endavant. El 1892 entrà com a segon violí en el Quartet Bohemi, del qual fou membre fundador, 1891-1933, i, a més, va fer una sèrie de concerts anuals a l'estranger. Les morts del seu sogre i la seva esposa l'inspiraren en la composició de la Simfonia núm. 2 Azrael, una de les seves obres mestres.[1]

A Praga fou professor, entre altres de Julius Kalaš,[2] Rudolf Firkusny, Bohuslav Martinů[3] i Pavel Bořkovec. Junt amb Vítězslav Novák, se'l considera el pare de l'escola moderna txeca.

Podria ser familiar del també força conegut músic txec Vera Suk.

Obres

[modifica]
  • Composicions orquestrals:
  • Poemes simfònics:
  • I l'anomenat Tríptic de guerra (1914-1920)
  • Música de cambra:
    • Dos quartets de corda, trio, quartet i quintet amb piano
    • Peces per a piano Impressions (1895)
    • Suite (1900)
    • Primavera (1902)
    • A prop de la mare (1907)
    • Coses viscudes i somniades (1909)
  • Obres vocals:
    • Epíleg (1920-1929)
    • I nombroses peces corals, així com música incidental.

Referències

[modifica]
  1. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 652. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Martín Bermúdez, Santiago. «Bohuslav Martinu o el hombre que dijo no» (en castellà). Scherzo. Núm. 50. Desembre 1990. Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 30 gener 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Tom núm. 58, pàg. 684, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4558-8)
  • Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal, pàg. 538.

Enllaços externs

[modifica]