Josef Suk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosef Suk
Josef Suk(1).jpg
Naixement 4 de gener de 1874
Křečovice
Mort 29 de maig de 1935(1935-05-29) (als 61 anys)
Benešov
Alma mater Prague Conservatory
Ocupació compositor, professor de música i violinista
Gènere òpera i simfonia
Instrument violí
Modifica dades a Wikidata

Josef Suk (Křekovice, 4 de setembre de 1874 - Benešov, 29 de maig de 1935) fou un compositor i violinista txec, nascut en la regió de Bohèmia.

Féu els estudis en el Conservatori de Praga, on fou deixeble de Stecker i Antonín Dvořák, amb la filla del qual, Otylka Dvořák, es va casar més endavant. El 1892 entrà com a segon violí en el Quartet Bohemi, del qual en fou membre fundador, 1891-1933, i, a més, donà una sèrie de concerts anuals a l'estranger. Les morts del seu sogre i la seva esposa l'inspiraren en la composició de la Simfonia núm. 2 Azrael (1905-1906), una de les seves obres mestres.

A Praga fou professor, entre altres alumnes, de Bohuslav Martinů[1] i Pavel Bořkovec. Junt amb Vítězslav Novák, se'l considera el pare de l'escola moderna txeca.

Podria ser familiar del també força conegut músic txec Vera Suk.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Composicions orquestrals:
  • Poemes simfònics:
  • I l'anomenat Tríptic de guerra (1914-1920)
  • Música de cambra:
    • Dos quartets de corda, trio, quartet i quintet amb piano
    • Peces per a piano Impressions (1895)
    • Suite (1900)
    • Primavera (1902)
    • A prop de la mare (1907)
    • Coses viscudes i somniades (1909)
  • Obres vocals:
    • Epíleg (1920-1929)
    • I nombroses peces corals, així com música incidental.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martín Bermúdez, Santiago. «Bohuslav Martinu o el hombre que dijo no» (en castellà). Scherzo. Núm. 50. Desembre 1990. [Consulta: 30 gener 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Suk Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tom nº 58, pàg. 684, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4558-8)
  • Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal, pàg. 538