Vés al contingut

Josef Suk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosef Suk
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Křečovice (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Benešov (Txecoslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Vyšehrad Modifica el valor a Wikidata
Director d'escola Conservatori de Praga
1923 – 1928 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonín Dvořák, Antonín Bennewitz i Karel Stecker Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJaroslav Ježek, Klement Slavický, Pavel Bořkovec, Bohuslav Martinů i Walter Susskind Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1932Art als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOtilie Suková Modifica el valor a Wikidata
FillsJosef Suk Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonín Dvořák, sogre
Anna Čermáková, sogra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Spotify: 6xV7WL4etX4sILBdTz6fYN Musicbrainz: 5b3357b8-c903-4d17-98a8-e19e2824845a Lieder.net (compositor): 5881 Discogs: 1120029 IMSLP: Category:Suk,_Josef Allmusic: mn0001172785
Facebook: Josef-Suk-58406159800 Modifica el valor a Wikidata

Josef Suk (Křekovice, 4 de setembre de 1874 - Benešov, 29 de maig de 1935) fou un compositor i violinista txec, nascut en la regió de Bohèmia.

Biografia

[modifica]

Va fer els estudis en el Conservatori de Praga, on fou deixeble de Karel Stecker i Antonín Dvořák, amb la filla del qual, Otilie, es va casar més endavant. El 1892 entrà com a segon violí en el Quartet Bohemi, del qual fou membre fundador (1891-1933) i, a més, va fer una sèrie de concerts anuals a l'estranger. Les morts del seu sogre i la seva esposa l'inspiraren en la composició de la Simfonia núm. 2 Azrael, una de les seves obres mestres.[1]

A Praga fou professor, entre altres de Julius Kalaš,[2] Rudolf Firkusny, Bohuslav Martinů[3] i Pavel Bořkovec. Junt amb Vítězslav Novák, se'l considera el pare de l'escola moderna txeca.

Podria ser familiar del també força conegut músic txec Vera Suk.

Obres

[modifica]

Orquestrals

[modifica]

Simfonies

  • Simfonia en mi major, op. 14 (1897–1899), 3r moviment arranjat com a: Bagatela (Bagatel·la) per a piano sol, sense número d’opus (1898)
  • Asrael – Simfonia en do menor, op. 27 (A la memòria d’Antonín Dvořák i de la seva filla, la meva esposa Ottilie), en 5 moviments (1905/06)

Altres obres orquestrals

  • Fantasia en re menor per a orquestra de corda, sense opus (1888)
  • Smuteční pochod (Marxa fúnebre) en do menor per a orquestra de corda, sense opus (1889, rev. 1934)
  • Dramatická ouvertura (Obertura dramàtica) en la menor, op. 4 (1891/92)
  • Serenáda (Serenata) en mi♭ major per a orquestra de corda, op. 6 (1892)
  • Pohádka zimního večera (Relat d’una vetllada d’hivern) – Obertura segons Shakespeare, op. 9 (1894, rev. 1926)
  • Ve stínu lípy (A l’ombra del til·ler) – poema simfònic (inacabat) (1896)
  • Pohádka (Un conte) – suite, op. 16 (1899/1900), arranjada a partir de Radúz a Mahulena (Radúz i Mahulena) – música incidental, op. 13 (1897/98)
  • Fantastické scherzo (Scherzo fantàstic), op. 25 (1903)
  • Praga – poema simfònic, op. 26 (1904)
  • Pohádka léta (Un conte d’estiu) – poema simfònic, op. 29 (1907–1909)
  • Meditace na staročeský chorál "Svatý Václave" (Meditació sobre un antic coral txec “Sant Venceslau”) per a orquestra de corda/quartet de corda, op. 35a (1914)
  • Zrání (Maduresa vital) – poema simfònic per a cor femení (sense text) i orquestra, op. 34 (1912–1917)
  • Legenda o mrtvých vítězích (Llegenda dels vencedors morts) – peça commemorativa, op. 35b (1919/20)
  • V nový život (Cap a una nova vida) – marxa del Sokol, op. 35c (1919/20), arranjada també com a obra homònima per a piano a quatre mans, sense opus (1919). Aquesta obra va ser guardonada amb la medalla de plata al concurs artístic dels Jocs Olímpics de 1932.
  • Pod Blaníkem (Sota el Blaník) – marxa sense opus (19??), arranjada per J. Kalas com a obra homònima per a piano sol, sense opus (1932)

Peces concertants

[modifica]
  • Fantasia per a violí i orquestra, op. 24 (1902/03)

Obres per a piano

[modifica]
  • Sonata en do major, sense número d’opus (1883)
  • Obertura, sense número d’opus (1884/85)
  • Jindřichohradecký cyklus (Suite de Jindřichův Hradec), sense número d’opus (1886/87)
  • Polonesa, sense número d’opus (1886/87)
  • Peça sense títol en si♭ major, sense número d’opus (1886/87)
  • Peça sense títol en sol major, sense número d’opus (1886/87)
  • Fuga en do menor, sense número d’opus (1888)
  • Fuga en do menor, sense número d’opus (1890), arranjament de la mateixa obra per a quartet de corda, sense número d’opus (1890)
  • Tři písně beze slov (Tres cançons sense paraules), sense número d’opus (1891)
  • Fantasia-polonesa, op. 5 (1892)
  • Klavírní skladby ((Sis) peces per a piano), op. 7 (1891–1893)
  • Capriccietto en sol major, sense número d’opus (1893)
  • Humoreska, sense número d’opus (1894)
  • Nálady (Estats d’ànim) – Cinc peces, op. 10 (1895)
  • Lístek do památníku (Full d’àlbum), sense número d’opus (1895)
  • Klavírní skladby ((Vuit) peces per a piano), op. 12 (1895/96)
  • Sonatina en sol menor, op. 13 (1897), revisada com a: Suite en sol major, op. 21 (1900)
  • Vesnická serenáda (Serenata camperola), sense número d’opus (1897)
  • Bagatela (Bagatel·la), sense número d’opus (1898), arranjament del 3r moviment de la Simfonia en mi major per a orquestra, op. 14 (1897–1899)
  • Suita (Suite) en sol major, op. 21 (1900), revisió de la Sonatina en sol menor, op. 13 (1897)
  • Jaro (Primavera) – Cinc peces, op. 22a (1902)
  • Letní dojmy (Impressions d’estiu) – Tres peces, op. 22b (1902)
  • O matince (Sobre la mareta) – Cinc peces, op. 28 (1907)
  • Životem a snem (Viscut i somiat) – Deu peces, op. 30 (1909)
  • Psina španělská (Broma espanyola), sense número d’opus (1909)
  • Ukolébavky (Cançons de bressol) – Sis peces, op. 33 (1910–1912)
  • V nový život (Cap a una nova vida) – Marxa per a piano a quatre mans, sense número d’opus (1919), arranjament de l’obra homònima per a orquestra, op. 35c (1919/20)
  • O přátelství (Sobre l’amistat), op. 36 (1920)
  • Pod Blaníkem (Sota el Blaník) – Marxa, sense número d’opus (1932), arranjament de J. Kalas de l’obra homònima per a orquestra, sense número d’opus (19??)

Música de cambra

[modifica]

Quartets de corda

  • Fantasia en re menor per a quartet de corda (i piano ad lib.), sense número d’opus (1888)
  • Quartet de corda en re menor, sense número d’opus (1888)
  • Balada (Balada) en re menor per a quartet de corda, sense número d’opus (1890)
  • Fuga en do menor per a quartet de corda, sense número d’opus (1890), arranjament de l’obra homònima per a piano sol, sense número d’opus (1890)
  • Quartet de corda en si♭ major, op. 11 (1896), darrer moviment revisat com a moviment independent per a quartet de corda, sense número d’opus (1915)
  • Quartet de corda en re♭ major, op. 31, 1 moviment (1911)
  • Meditació sobre l’antic coral txec "Svatý Václave" per a quartet de corda / orquestra de corda, op. 35a (1914)
  • Moviment de quartet, sense número d’opus (1915), revisió del darrer moviment del Quartet de corda en si♭ major, op. 11 (1896)

Altres obres de cambra

  • Polca en sol major per a violí sol, sense número d’opus (1882)
  • Fantasia en re menor per a quartet de corda i piano (ad lib.), sense número d’opus (1888)
  • Trio amb piano en do menor, op. 2 (1889, rev. 1890/91)
  • Balada en re menor per a violoncel i piano, op. 3, núm. 1 (1890)
  • Balada en re menor per a violí i piano, sense número d’opus (1890)
  • Serenata en la major per a violoncel i piano, op. 3, núm. 2 (189?)
  • Quartet amb piano en la menor, op. 1 (1891)
  • Quintet amb piano en sol menor, op. 8 (1893)
  • Melodia per a dos violins, sense número d’opus (1893)
  • Čtyři skladby (Quatre peces) per a violí i piano, op. 17 (1900)
  • Elegia – Pod dojmem Zeyerova Vyšehradu (Sota la impressió del Vyšehrad de Zeyer) per a violí, violoncel, quartet de corda, harmònium i arpa, op. 23, arranjada com a Elegia per a trio amb piano, op. 23 (1902)
  • Bagatela – S Kyticí v Ruce (Amb un ram a la mà) per a flauta / violí i piano, sense número d’opus (1917)
  • Sousedská per a cinc violins, contrabaix, címbals, triangle, timbals grans i petits, sense número d’opus (1935)

Lieder

[modifica]
  • Hory, doly, samý květ (Plens de flors per muntanyes i valls) per a veu i piano, sense número d’opus (1890, perduda)
  • Noc byla krásná (La nit era bella) per a veu i piano, sense número d’opus (1891)
  • Ukolébavka (Cançó de bressol) per a veu infantil i piano, sense número d’opus (1891)
  • Ach wärst du mein (Tant de bo fossis meu/meva) per a veu i piano, sense número d’opus (1892, inacabada)
  • Mé ženě (A la meva esposa) per a veu i piano, sense número d’opus (1902)
  • Dvě písně (Dues cançons) per a veu i piano, sense número d’opus (?)

Obres corals

[modifica]

Obres per a cor a cappella (i instruments)

  • Křečovická mše (Missa de Křečovice) en si♭ major per a cor mixt a quatre veus, cordes i orgue, sense número d’opus (1888/89, rev. 19??)
  • Nechte cizí, mluvte vlastní řečí (Parleu la vostra llengua i no una d’estrangera) per a cor masculí a quatre veus a cappella, sense número d’opus (1896)
  • Deset zpěvů (Deu cants) per a cor femení a tres veus i piano a quatre mans, op. 15 (1899)
  • Čtyři zpěvy (Quatre cants) per a cor masculí a quatre veus a cappella, op. 18 (1900)
  • Tři zpěvy (Tres cants) per a cor mixt a quatre veus i piano ad lib., op. 19 (1900)
  • Mužské sbory (Cors masculins) per a cor masculí a quatre veus a cappella, op. 32 (1911/12)
  • O Štědrém dni (Sobre el dia de Nadal) per a cor a dues veus i violí, sense número d’opus (1924)
  • Hospodin jest můj pastýř (El Senyor és el meu pastor) per a cor a cappella, sense número d’opus (1???, inacabada)

Obres per a solistes, cor i orquestra

  • Pod jabloní (Sota la pomera) – Suite en cinc quadres per a contralt, cor mixt a quatre veus i orquestra, sense número d’opus (1911/12), arr. de la música escènica homònima op. 20 (1900/01)
  • Epilog – Obra simfònica per a soprano, baríton, baix, petit cor mixt, gran cor mixt i orquestra, op. 37 (1920–1929, rev. 1929–1933)

Obres escèniques

[modifica]

Músiques escèniques

  • Radúz a Mahulena (Radúz i Mahulena) – melodrama escènic en 4 actes per a contralt, tenor, narrador, cor mixt a quatre veus i orquestra, op. 13 (1897/98, rev. 1912); d’aquesta obra: Pohádka (Un conte) – suite per a orquestra, op. 16 (1899/1900)
  • Pod jabloní (Sota la pomera) – música escènica per a contralt, narrador, cor mixt a quatre veus, orgue i orquestra, op. 20 (1900/01, rev. 1911 i 1915); d’aquesta obra, suite homònima per a contralt, cor mixt i orquestra, sense número d’opus (1911/12)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 652. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. ↑ Martín Bermúdez, Santiago. «Bohuslav Martinu o el hombre que dijo no» (en castellà). Scherzo. Núm. 50. Desembre 1990. Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 30 gener 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Tom núm. 58, pàg. 684, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4558-8)
  • Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal, pàg. 538.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josef_Suk&oldid=36747343»