Josep Burch i Ventós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Burch y Ventós  c. 1863 la Vall de Bianya (Garrotxa) |
| Mort | 1r febrer 1939 (75/76 anys) Girona |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
Josep Burch i Ventós (La Vall de Bianya, ca. 1863 - Girona, 1 de febrer de 1939) fou un sacerdot i escriptor català.
Biografia[modifica]
Va néixer al voltant del 1863 en la casa pairal coneguda com el «Mas Riba»,[1] que pertanyia al municipi de Sant Pere Despuig.[2] Era fill d'Eusebi Burch i de Concepció Ventós.[3]
L'any 1889 fou nomenat capellà coadjutor a Blanes i el 1891 fou traslladat a l'església de Sant Feliu de Girona.[4] El 1897 obtingué el benefici residencial de la parròquia de Sant Esteve d'Olot.[5] A la ciutat d'Olot formà part de la directiva del Centre Catòlic com a conciliari[6] i fou director i col·laborador del setmanari catòlic El Deber,[7] el qual defensava la unió de les dretes i criticava el naturalisme, les teories evolucionistes, el cinema, l'ensenyament laic, la piscina i altres idees considerades dissolvents o contràries a la moral catòlica.[8][9]
A més de la seva contribució al periòdic olotí, Josep Burch va escriure alguns llibres i articles d'història i política relacionats amb el catolicisme i el carlisme, moviment en el qual va militar. Defensà el regionalisme[10] i la col·laboració dels carlins amb altres partits catòlics.[11][12] L'any 1919 es va traslladar a Badalona, on va ser breument redactor en el periòdic Monarquia Cristiana, però hi va deixar de col·laborar quan es produí l'Assemblea Tradicionalista de Badalona, partidària de Vázquez de Mella i Dalmacio Iglesias i de la política anticatalanista de la Unió Monàrquica Nacional.[13]
Morí a Girona durant la Guerra Civil espanyola, l'1 de febrer de 1939, en el seu domicili del carrer Barcelona núm. 49, a causa d'un bombardeig de la ciutat.[3][14]
El seu germà Joaquim Burch i Ventós († 1909)[15] va ser alcalde de Capsec,[16] i la seva germana Maria Pilar Burch i Ventós (1860-1930), superiora general de la Congregació de Filles de María Immaculada d'Olot.[17]
Obres[modifica]
- Datos para la historia del tradicionalismo político durante nuestra Revolución (Barcelona, 1909)
- La voz de la Iglesia y la unión de los católicos (Olot, 1910)[18]
- Ideario del tradicionalista. Primer volumen. Artículos de varios autores (1922)[19]
- Ideario Neo-Tradicionalista (1923)[20]
Articles[modifica]
- Sobre política tradicionalista (La Revista Quincenal, n. 49, 1919)[21]
- Crisis del jaimismo (La Revista Quincenal, n. 54, 1919)[22]
- Magisterio de Balmes en política (La Revista Quincenal, n. 57, 1919)[23]
Referències[modifica]
- ↑ «El "Mas Riba" de Vianya». Diario de Gerona, 13-06-1917, pàg. 3.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Jose Burch y Ventos». España, Provincia de Gerona, registros municipales, 1566-1956. FamilySearch.
- ↑ 3,0 3,1 «Certificat de defunció de Josep Burch i Ventós». Registre Civil de Girona, 122, pàg. 30. Arxivat de l'original el 2018-01-31 [Consulta: 17 juliol 2017]. Arxivat 2018-01-31 a Wayback Machine.
- ↑ «Clero de la diócesis». La Lucha, 13-09-1891, pàg. 3.
- ↑ «Noticias locales y regionales». Diario de Gerona, 06-11-1897, pàg. 4.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cortamos de El Deber de Olot». El tradicionalista, 01-02-1906, pàg. 3.
- ↑ «Datos para la historia del Tradicionalismo Político durante nuestra revolución». La regeneración: revista quincenal de acción católica, 08-05-1909, pàg. 12.
- ↑ «El centenari del número mil del setmanari olotí El Deber a la vitrina del mes». elgarrotxi.cat, 04-02-2016. Arxivat de l'original el 2018-01-31. [Consulta: 11 maig 2017].
- ↑ «Centenari del número mil del setmanari olotí ‘El Deber’». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC), 29-02-2016.
- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1960, p. 292.
- ↑ «Bibliografía: La voz de la Iglesia y la unión de los católicos». El Deber, 26-08-1911, pàg. 12-13.
- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1960, p. 294.
- ↑ «Notícies». El Deber, 14-08-1920, pàg. 11.
- ↑ «Fallecidos de Girona». En Recuerdo de Todas las Víctimas.
- ↑ «Crónica general». Diario de Gerona, 19-06-1909, pàg. 7.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Noticias regionales». Diario de Gerona, 05-02-1895, pàg. 4.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Necrología». Diario de Gerona, 09-09-1930, pàg. 2.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Bibliografía: La Voz de la Iglesia y la Unión de los Católicos». La regeneración: revista quincenal de acción católica, 15-10-1910, pàg. 11-12.
- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1960, p. 308.
- ↑ «Notícies». El Deber, 10-03-1923, pàg. 16.
- ↑ «La Revista Quincenal». Diario de Alicante, 21-01-1919, pàg. 1.
- ↑ «Bibliografía». La Actualidad Financiera, 16-04-1919, pàg. 12.
- ↑ «Revista de revistas: España». Cervantes, octubre 1919, pàg. 145.
Enllaços externs[modifica]
- Primers anys de El Deber (Badalona, 11 de maig del 1928)
- Hemeroteca digital d'El Deber