Josep Colominas i Roca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Colominas i Roca
Biografia
Naixement 1883
Barcelona
Mort 1958 (74/75 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Museòleg, arqueòleg i geòleg
Modifica les dades a Wikidata

Josep Colominas i Roca (1883, Barcelona1958, Barcelona) fou un arqueòleg i geòleg català.

Participà en la creació de l'Escola Catalana d'Arqueologia i contribuí a la formació del Museu Arqueològic de Barcelona del qual en fou director. Realitzà campanyes arqueològiques pels Països Catalans i publicà llibres sobre arqueologia i folklore.[1]

Biografia[modifica]

Geòleg de formació, fou un dels creadors de l'Escola Catalana d'Arqueologia. El 1915 ingressà en el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona com a col·laborador de Pere Bosch i Gimpera, i assistí als seus cursets d'arqueologia i a cursets de Josep Puig i Cadafalch als Estudis Universitaris Catalans.[2] Fou membre del servei d'investigacions arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d'Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat,[3] on descobrí una facies cultural pràcticament desconeguda, la de la ceràmica cardial;[2] la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa; i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon; com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona; féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant; al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres.[3] Des del 1915 al 1920 fou comissionat per l'Institut d'Estudis Catalans per realitzar excavacions arqueològiques en una sèrie de jaciments prehistòrics a Mallorca, destacant els del municipi de Llucmajor: Poblat talaiòtic de Capocorb Vell, Poblat talaiòtic des Pedregar, Poblat de Son Julià, Cova de Son Julià, etc.; al municipi de Ses Salines: Els Antigors; i al municipi de Santa Eugènia: Es Mitjà Gran, Vernissa, Santueri. Els resultats d'aquestes investigacions li permeteren elaborar una primera sistematització de la prehistòria de Mallorca. El 1959 s'inaugurà un monòlit en honor seu al poblat talaiòtic de Capocorb Vell.[2] Contribuí a la formació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual fou conservador.[3]

Fons personal[modifica]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega fotografies de vistes de Barcelona i altres poblacions de Catalunya. La seva formació com a arqueòleg i geògraf el féu un gran coneixedor del territori català.

Referències[modifica]

  1. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 242. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 384. ISBN 84-8661702-2. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Josep Colominas i Roca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.