Josep Espí i Ulrich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Espí i Ulrich
Biografia
Naixement26 desembre 1849 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1905 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestre de capella Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsManuel Cara y Espí (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Josep Espí Ulrich (Alcoi, 26 de desembre del 1849 - València, 13 de juliol del 1905) va ser compositor i músic.[1]

Biografia[modifica]

Va ser escolanet de cor al seu poble natal, i hi aprengué orgue amb Josep Jordà i Valor. Quan tenia quinze anys, la seva família es traslladà a València, on estudià al col·legi dels jesuïtes i amb el mestre Salvador Giner i Vidal. Posteriorment exercí d'organista, mestre de capella i professor de piano al col·legi de Sant Josep, dels jesuïtes, a València (1872-1883). També va ensenyar a Madrid.[2]

Com a compositor, fou autor de música sacra, òperes, composicions orquestrals, peces per a piano i cançons. A partir de traduccions al castellà fetes de Teodor Llorente, Espí posà música a poemes de Schiller, Goethe, Heine, Lord Byron, Alphonse de Lamartine, Alfred de Musset i Victor Hugo. Tingué molta fama en vida, i hom l'arribà a anomenar el "Schubert espanyol". Gran part del seu fons es conserva a la biblioteca del Real Conservatorio de Música de Madrid.[2]

Fou escollit acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1879. Més modernament, l'ajuntament d'Alcoi convocà en honor seu el Premi de música "José Espí Ulrich".[2]

Obres[modifica]

  • Allegretto caprichoso
  • Amorosas, colección de Poesías de Siete Autores (1876), recull de cançons
  • Anselmo Aracil (1891), primer pas-doble fester conegut
  • Aurora: ópera española en tres actos y cinco cuadros (1895), llibret d'Aquilino Juan Ocaña
  • Canto del moro, per a orquestra
  • Cuadrito, per a piano
  • Gavota de concierto (1880)
  • Himno a San Jorge
  • Marcha religiosa, op. 9 (1873), per a orquestra i adaptació per a piano
  • Misa a tres voces y coro
  • Misa fácil (en sol) para niños a solo, dúo y coro, con acompañamiento de piano y harmonium (ad libitum), op. 4 (ca. 1879)
  • O Cor voluptas coelitum, per a veu sola
  • O Sacrum convivium (ca. 1879), motet per a veus soles
  • Polka, per a piano
  • Polonesa de concierto
  • Qué bella eres, plegaria a la Santísima Virgen, lletra de Facundo Domínguez Reig, per a veu sola
  • El recluta: ópera española (1895). Inicialment escrita com a sarsuela amb llibret d'Antoni Chocomeli a partir d'un poema de Teodor Llorente (1887)
  • La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), simfonia per a septet
  • Salmodia solemne para órgano, op. 5 (1880)
  • Serenata española : nº 2, op. 52, compuesta y arreglada para violin, piano y armonium (ad libitum) (1873)
  • Stabat Mater (1869), premi de la "Sociedad Valenciana de Amigos del País" (1871)
  • El valiente: Gran Vals, per a piano
  • La vergonzosa: mazurca
  • Verso de 2º tono, per a orgue
  • Verso de 3º tono, per a orgue
  • Verso de 6º tono, per a orgue
  • Verso de 7º tono, per a orgue
  • Walí, Walí, goigs a Sant Jordi, que cada any s'interpreten a Alcoi en el tridu previ a les festes de moros i cristians
  • Misa a tres voces y coro (inèdita)
  • La promesa, òpera (inèdita)  llibret d'Aquilino Juan Ocaña.

Cançons[modifica]

Cançons arranjades per Ernesto Palermi, i publicades entre el 1878 i el 1880 en edició bilingüe castellà-italià:

Arabescos, op. 16, poesia de Teodor Llorente; Ay madre, op. 19; Bienaventurados los que creen, op. 35; Brisas y flores, op. 34; La cuna vacía, op. 18; La Hermana de la Caridad, op. 26; La infancia, op. 29; Lázara, op. 20 poesia de Victor Hugo en versió castellana de Teodor Llorente; La muerte del pajarillo, op. 25; Nevando, op. 37; El niño ciego, op. 30; La ola, op. 21 poesia de Goethe en versió castellana de Teodor Llorente; El pescador, op. 24 poesia d'Espronceda; Plegaria, op. 22; El poeta, op. 31 poesia d'Espronceda; El recluta, op. 36 i El recuerdo, op. 23, poesies de Teodor Llorente; Serenata española, op. 27; Su desventura, op. 28; La tortolilla, op. 15

Bibliografia[modifica]

  • Espí Valdés, Adrián. Un "pionero" de la ópera española: El maestro Espí. Valencia: Centro de Cultura Valenciana, 1965. 
  • Gadea, Manuel. Apuntes biográficos del Maestro Espí. Alcoy: Tip. La Buena Prensa, 1915. 

Referències[modifica]

  1. «Josep Espí i Ulrich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Draayer, Suzanne Rhodes. Art Song Composers of Spain: An Encyclopedia. Plymouth (U.K.): Scarecrow Press, 2009. ISBN 9780810863620.  P. 191-194