Josep Francesc Sanmartín i Aguirre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Francesc Sanmartín i Aguirre
Biografia
Naixement 5 gener 1848
València
Mort 17 novembre 1901 (53 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Autor, escriptor i periodista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre (Grau de València, 1848 - Madrid, 1901) va ser un escriptor valencià que escrigué tant en valencià com en castellà. Cursà estudis de filosofia i lletres i des de ben jove s'afeccionà a publicar textos en periòdics de l'època com ara El álbum de las familias. El 1870 fundà a València la revista El recreo de las familias.

Publicà llibres amb un marcat caràcter humorístic, amb textos breus a mitjan camí entre el costumisme i l'epigrama. En destaquen Cuentos vells i baralles noves (1876), Jagants i nanos: falòries en prosa i vers (1895) i Del agre dols: coloquis, lletretes i epigrames (1900). Era amic de Constantí Llombart[1] i col·laborà amb ell en dos obres; per una banda, Melonar de Valensia,[2] on es feia un retrat en versos curts i enginyosos dels més importants personatges de la València d'aquell moment, i per l'altra, en el volum Cabotes i calaveres[3] (1877). Va obtenir la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l'any 1899.[4]

De la seua obra en castellà destaquen sobretot obres teatrals com ara Pon un pie, Tomasita, El desenlace esperado i la sarsuela bufa Una noche de aventuras.

Jagants i nanos[modifica]

Es tracta potser de l'obra més significativa d'aquest autor, i en l'edició original va acompanyada d'il·lustracions d'artistes famosos de l'època. Des del punt de vista literari, barreja diversos gèneres, en el fons emparentats entre si:

  • Articles de caràcter costumista (Monomania oratòria, Lo que duen els fills, Un poeta romàntic, L'anada a Llíria...). En ells notem el mestratge dels autors castellans com Mesonero Romanos, però amb una marcada tendència a la crítica social i al final amb arrodoniment humorístic, cosa que emparenta aquestos articles amb l'acudit o al tradicional sussuït.
  • Es presenta després una secció dedicada a epigrames, els quals també van ser conreats per altres autors contemporanis de l'autor com Constantí Llombart o Andreu Codonyer i Monzó.
  • Finalment, podem trobar uns poemes de caràcter costumista com Les falles de Sent Joseph o La florera, un poema (Filosofia Inmoral) en imitació de l'Elogi dels diners d'Anselm Turmeda, un poema de caràcter amorós (La espina en lo còr) i fins i tot un col·loqui (Cualitats de les dònes) que perllonga la llarga tradició dels col·loquiers valencians, sorgida segons els experts al segle XVII.

La tònica del llibre, doncs, és l'heterogeneïtat genèrica i estilística, amb cominació de vers i prosa i de temàtiques diferents, però sempre amb el denominador comú del to festiu, generalment humorístic i de crítica social amable.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Roca Ricart, Rafael. Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. Publicacions de la Universitat de València, 2007, p. 149. ISBN 978-84-370-6846-6. 
  2. «Fitxa de l'obra El melonar de Valensia en la Biblioteca Valenciana Digital».
  3. Blasco Laguna, Ricard. Poesia política valenciana, 1802-1938. Tres i Quatre, 1979, p. 177. ISBN 978-84-7502-007-5. 
  4. Igual Ubeda, Antonio. «Apèndix V». A: Història de "Lo Rat-Penat" en el LXXX aniversari de la seua fundació i el LXXV dels Jocs Florals. Ajuntament de València, 1959, p. 128.