Josep Manuel Minyana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1671  València |
| Mort | 27 juliol 1730 (58 anys) València |
 Prior | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escriptor, historiador |
| Membre de | |
| Orde religiós | Orde Trinitari |
Josep Manuel Minyana (València, 15 d'octubre de 1671 - València, 27 de juliol de 1730), Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí. Era membre del cercle dels novatores valencians i deixeble destacat de Manuel Martí.[1]
Biografia[modifica]
Josep Manuel Minyana va nàixer a la ciutat de València el 15 d'octubre de 1671, fill de Joan Minyana i Esperança Estela.[2] El 14 d'agost de 1686, amb 15 anys, ingressà en el convent de l'Orde de la Santíssima Trinitat de Sagunt, sent-hi admés de forma perpètua l'any següent, el 29 d'octubre, després de fer els vots.[3]
Des d'un principi, Minyana va manifestar un espíritu inquet i obert a totes les corrents culturals.[3] Per aquesta raó, i amb permís dels seus superiors, va viatjar a Nàpols. on va viure 7 anys.[3] Durant la seua estància a Itàlia va aprofondir en l'estudi de la llengua latina (entre altres disciplines humanístiques) i fins i tot va aprendre a pintar.[3] També és a Nàpols on es posa en contacte amb els cercles de Gravina i del valencià Manuel Martí, el seu mestre.[4]
Una vegada tornat a Espanya, es va dedicar a ensenyar llatí, primer a Llíria i després a Sagunt,[2] fins que l'any 1704 obté la càtedra de Retòrica a la Universitat de València pronunciant el discurs De revocanda eloquentia.[3] Minyana, a més, va compaginar l'activitat docent amb la redacció de diverses obres de contingut històric, totes en llatí.[3] Primer, dos «diàlegs», publicats després de la seua mort, sobre les antiquitats de Sagunt (principalment el seu circ romà). En va interrompre la redacció, però, per a escriure De bello rustico Valentino, una crònica proborbònica sobre la Guerra de Successió al regne de València.[2] Dels tres llibres que el componen, els dos primers els envià a Martí perquè els revisara el 3 d'agost de 1707.[2] El tercer, que Gregori Maians considerava més eloqüent, completa l'obra, editada pòstumament per Maians a la Haia l'any 1752. També és autor d'una continuació a la Història General d'Espanya de Juan de Mariana, traduida i publicada en castellà nombroses vegades, i havia començat a escriure Saguntineida, que ens ha arribat incompleta.[2][5]
Josep Manuel Minyana va morir a València, la seua ciutat natal, el 27 de juliol de 1730, sent prior del convent de la Trinitat de Sagunt i havent sigut també visitador general de la província d'Aragó de la mateixa orde.[2][3]
Obres[modifica]
Miñana és autor de les següents obres:
- Historiae de rebus Hispaniae continuatio sive tomus IV, continuació de la història d'Espanya escrita pel Pare Juan de Mariana que comprén el temps entre els Reis Catòlics i el regnat de Felip III. Fou publicada el 1733 a la Haia i ha estat reeditada nombroses vegades, traduida al castellà, junt amb l'original de Mariana.[3]
- De bello rustico Valentino (1707), història de la Guerra de Successió en el regne de València des del punt de vista borbònic, dividida en 3 llibres. A partir de l'original manuscrit, signat amb el pseudònim «Anonymus Cosmopolitanus» (per por a possibles represàlies austracistes),[4] Gregori Maians la va publicar a la Haia el 1752.
- De theatro Saguntino dialogus i De Circi antiquitate et eius structura dialogus (publicats a Thesauri antiquitatum romanarum et graecarum nova Supplementa congesta ab Ioanne Poleno, Venècia, 1737), estudis arqueològics sobre el teatre romà de Sagunt.[4]
- Saguntineida, poema incomplet sobre la destrucció de Sagunt per Anníbal, dedicat a Felip V.[3][5]
Referències[modifica]
- ↑ «08 desembre 2020». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Maians, Gregori. «A los lectores y admiradores de José Manuel Miñana». A: Miñana, José Manuel. La Guerra de Sucesión en Valencia. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 307-310. ISBN 978-84-00-05918-7. (Edició i traducció a càrrec de Jordi Pérez i Durà i José M.ª Estellés i González.)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Estellés i González, Josep M.ª. «José Manuel Miñana Estela». Diccionario Biográfico Español. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Josep Manuel Minyana i Estela». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 Pérez Vilatela, Luciano. «La Saguntineida de Miñana: ponderando la influencia de Silo Itálico». A: Maestre, José M.ª (et al.). Humanismo y pervivencia del mundo clásico. III, Homenaje al profesor Antonio Fontán. Madrid: Ediciones del Laberinto (et al.), 2002, p. 1097-1106. ISBN 84-8483-156-6.
Bibliografia[modifica]
- Martínez Rondán, Josep. El convent de la Trinitat de Morvedre. Sagunt: Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, 1979, p. 199.