Josep Maria de Barberà i Canturri
 Portada de "Lo prodigi del sigle" (1868) de Barberà  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1833 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 26 juliol 1900 (67 anys) Barcelona |
| Capellà del rei d'Espanya | |
Predicador real (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, traductor |
| Professors | Ramon Balart Granada |
Josep Maria de Barberà i Canturri, (Reus, 9 d'abril de 1833 - Barcelona, 26 de juliol de 1900),[1][2] va ser sacerdot i catedràtic de retòrica, grec i psicologia.[3]
Biografia[modifica]
Pertanyia a una de les famílies més distingides de Reus. El seu pare tintorer d'ofici era Antón de Barberà i Pey, la seva mare Josefa Canturri i Sardà tots dos nascuts a Reus.[1] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que de jove estudià a les Aules de la seva ciutat natal, on va ser deixeble de Ramon Balart,[4] i després al Seminari de Tarragona, on va cursar Filosofia, Teologia i Cànons. Ja sacerdot i professor d'aquell seminari va seguir la carrera de Filosofia i Lletres. Quan la va acabar va obtenir la càtedra de Psicologia a l'Institut de Tarragona i la Revolució de Setembre el portà a la direcció d'aqueix centre d'ensenyament. Va col·laborar a la premsa tarragonina, sermonejà a les esglésies de la metròpoli i prengué part activa en els certàmens de l'Ateneu Tarragoní. Va ser elegit membre de l'Arcàdia de Roma per la seva traducció castellana de les Lamentacions de Jeremies, i Amadeu I d'Espanya i Alfons XII li concediren els títols de capellà d'honor i de predicador de la Capella Reial.[5] Va traduir del llatí i de l'hebreu, publicà alguns dels seus sermons i obres de psicologia, però sobretot és conegut per l'obra satírica Lo prodigi del sigle, on caricaturitza la societat i la intel·lectualitat de l'època a través d'una trobada d'ases a Collbató.
Obres[modifica]
- La Prosa dels difunts para frasejada en décimas catalanas. Tarragona: Imprenta de Francisco Arís, 1858
- Sumario de las lecciones de psicología, lógica y ética: explicadas á los alumnos del Instituto Provincial de Tarragona. Tarragona: Viuda de A. Nel·lo, 1864
- Lo Prodigi del sigle: famosa academia universal dels ases fundada en Collbató: sessions burricals escritas ab la pota de Guixeret. Donadas a llum y annotadas per lo rabí Abraham Zacuth. Tarragona: Imprenta de Puigrubí y Arís, 1868. (L'autor s'identifica al final del text)
- Oración fúnebre que debía predicarse en la Parroquial Iglesia de S. Pedro de la ciudad de Reus el dia 18 de enero de 1871, con motivo de les solemnes honras á la memoria del Excmo. Sr. D. Juan Prim, Marqués de los Castillejos. Tarragona: Imprenta de José A. Nel·lo, 1871. (La censura eclesiàstica prohibí el sermó al considerar que Prim era maçó i es va repartir imprès)
- El Cantar de los Cantares de Salomón: versión ajustada al original hebreo. Tarragona: Imprenta de J. A. Nel·lo, 1873
- Lamentaciones de Jeremías, traducidas del hebreo. Tarragona: Tipografía de José Tort y Cusidó, 1880
- "Dies irae": paràfrasis del fúnebre cantich, en décimas catalanas. Tarragona: J. A. Nel·lo, 1891
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Baptismes (1831-1836). Pàg.181. (imatge 371)». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 18-04-1833. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ «registre de defuncions. Any 1900. Registre núm.8804. Jutjat Sant Gervasi. (Pdf.pàg.28)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-07-1900. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 93-94.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 2a ed.. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 597-598.
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 136-141.