Josep Maria de Martín i Gassó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria de Martín i Gassó
Biografia
Naixement 8 març 1920
Berga
Mort 20 gener 2005 (84 anys)
Berga
Activitat
Ocupació Pintor, poeta i escriptor
Influències
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 8 de març de 1920 Berga, 20 de gener de 2005) fou pintor, dibuixant, poeta i escriptor.[1]

Fou pintor, il·lustrador i portadista d'obres d'Espriu i Carlos Barral, poeta (amb el pseudònim de Bernat Meix), i caricaturista. Va escriure una novel·la a mitges amb Gabriel Ferrater, compartí els anys d'estudis amb Perucho, Lujan i Vilanova. Col·laborà a la premsa barcelonina amb el pseudònim de Pep, escrigué textos d'un humor surrealista a l'estil del filòsof Francesc Pujols amb el pseudònim de Custodio Lopas, i conreà la poesia amb el pseudònim Bernat Meix[2].

Estudià dret i formà part del grup de la revista Alerta, de la que en fou redactor en cap, i Laye. Alhora es formà a l'acadèmia de Ramon Rogent de la que també en fou professor. Durant els anys quaranta desplegà una intensa activitat com a dibuixant i il·lustrador, fent acudits per al diari El Correo Catalán, sota el pseudònim Pep, i fent il·lustracions per a molts llibres, dels que destaquen les portades que féu a les primeres edicions d'obres d'Espriu, Foix, Riba, Perucho, Ferrater o Gil de Biedma[3]. En els anys cinquanta realitzà diverses exposicions a Barcelona, amb la seva pintura geometritzant i intel·lectualitzada molt influenciada per Cézanne. Gabriel Ferrater va dedicar-li el seu llibre Sobre pintura.[4] Pilar Parcerisas, a L'Avui (22-11-1981) n'escriuria: "La seva pintura va més enllà d'un pur joc plàstic; ens revela, malgrat la simplicitat amb què ens presenta la realitat, que totes les coses ten en el seu secret, el seu enigma i és l'espectador l'encarregat de trobar-lo. Pintura metafísica que ens mena cap a una reflexió sobre la presència física de les coses i la relació del pintor amb elles".

La dècada dels seixanta De Martín es clou a Berga, centrat en la pintura i la poesia. Dirigeix el Museu Municipal de Berga, i als setanta publica la seva obra poètica, escrita amb el pseudònim de Bernat Meix: Els Jornals al cos (1971), El peu al coll (1975), La mosca al nas (197 6) i El nus a la cua (1979), que es reeditarien en un sol volum l'any 2001 sota el títol El Clam a l'Erm.[5]

L'any 2001 la Ciutat de Berga el reconeixeria amb la Medalla d'Or de la ciutat i li dedicaria una gran exposició retrospectiva.[6]

Ha exercit un gran mestratge en el camp intel·lectual Berguedà, essent referent de diverses generacions d'artistes berguedans, des de Josep Deseuras, Joan Ferrer, Salvador Vinyes, o Jaume Capdevila Kap.[7]

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria de Martín i Gassó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «José Maria de Martin. Datos BNE».
  3. Felipó, Ramon «Salvador Espriu i Josep Maria de Martín». l'Erol.
  4. Ferrer, Joan «Josep Maria de Martín un artista de tots els temps». L'Erol.
  5. Bernat, Meix. El Clam a l'erm. Barcelona: Columna / Albí, 2001. 
  6. De Martín, Josep Maria. Exposició Antològica, 2001. 
  7. Felipó, Ramon «Els colors del Corpus Republicà». Diari de Berga.