Josep Maria de Martín i Gassó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1920  Berga |
| Mort | 20 gener 2005 (84 anys) Berga |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, poeta, escriptor |
| Influències | |
Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 8 de març de 1920 - Berga, 20 de gener de 2005) fou un pintor, dibuixant, poeta i escriptor català.[1] Va ser il·lustrador i portadista d'obres d'Espriu i Carlos Barral, poeta (amb el pseudònim de Bernat Meix), i caricaturista. Va escriure una novel·la a mitges amb Gabriel Ferrater, compartí els anys d'estudis amb Joan Perucho, Néstor Lujan, Manuel Valls, Josep Maria Castellet, Josep Palau i Fabre, i Antoni Vilanova. Col·laborà a la premsa barcelonina amb el pseudònim de Pep, escrigué textos d'un humor surrealista a l'estil del filòsof Francesc Pujols amb el pseudònim de Custodio Lopas, i conreà la poesia amb el pseudònim Bernat Meix[2].
Biografia
[modifica]Fill d'una familia de la petita noblesa rural (el seu llinatge havia ostentat la baronia de Balsareny), es llicencià en Dret i i formà part del grup de la revista Alerta, de la que en fou redactor en cap, i Laye. Alhora es formà a l'acadèmia de Ramon Rogent de la que també en fou professor. Durant els anys quaranta desplegà una intensa activitat com a dibuixant i il·lustrador, fent acudits per al diari El Correo Catalán, sota el pseudònim Pep, i fent il·lustracions per a molts llibres, dels que destaquen les portades que feu a les primeres edicions d'obres d'Espriu, Foix, Riba, Perucho, Ferrater o Gil de Biedma.[3]
Als anys 1950, realitzà diverses exposicions a Barcelona, amb la seva pintura geometritzant i intel·lectualitzada molt influenciada per Cézanne. Gabriel Ferrater va dedicar-li el seu llibre Sobre pintura.[4]
A la dècada del 1960, de Martín es va tancar a Berga, centrat en la pintura i la poesia. Dirigeix el Museu Municipal de Berga, i als setanta publica la seva obra poètica, escrita amb el pseudònim de Bernat Meix: Els Jornals al cos (1971), El peu al coll (1975), La mosca al nas (197 6) i El nus a la cua (1979), que es reeditarien en un sol volum l'any 2001 sota el títol El Clam a l'Erm.[5]
Homenatges
[modifica]El 2001, Berga el reconeixeria amb la Medalla d'Or de la ciutat i li dedicaria una gran exposició retrospectiva.[6] El 2020 es va preveure una exposició a Berga per acelebrar el centenari del seu naixement. La COVID-19 ho va endarrerir-ho i es va fer el 2022. Comissariada per Salvador Vinyes, o Jaume Capdevila Kap, sota el títol Josep Maria de Martín, Passió intel·lectual,[7] la mostra intentava aproximar l'espectador a diverses facetes personals i professionals de l'artista, mostrant una important quantitat d'olis i dibuixos, així com explorant a fons la seva producció literària i gràfica.[8]
Ha exercit un gran mestratge en el camp intel·lectual Berguedà, essent referent de diverses generacions d'artistes berguedans, des de Josep Deseuras, Joan Ferrer, Salvador Vinyes, o Jaume Capdevila Kap.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Maria de Martín i Gassó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «José Maria de Martin. Datos BNE».
- ↑ Felipó, 2013.
- ↑ Ferrer, 1986.
- ↑ Bernat, Meix. El Clam a l'erm. Barcelona: Columna / Albí, 2001.
- ↑ De Martín, Josep Maria. Exposició Antològica, 2001.
- ↑ ACN, 3/24 «Exposició de Martín». Tv3.
- ↑ Costa, Anna «Berga revisa la figura de JM de Martín». Regió7, 28-10-2022.
- ↑ Felipó, Ramon «Els colors del Corpus Republicà». Diari de Berga.
Bibliografia
[modifica]- Felipó, Ramon «Salvador Espriu i Josep Maria de Martín». L'Erol: revista cultural del Berguedà, núm. 115, 2013, p. 6-7.
- Ferrer, Joan «Josep Maria de Martín un artista de tots els temps». L'Erol: revista cultural del Berguedà, núm. 17, 1986, p. 39-41.