Josep Mariné i Grau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Mariné i Grau
Biografia
Naixement27 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Alforja (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Provincia de Tarragona.svg President de la Diputació de Tarragona
4 gener 1993 – 13 juliol 2003
← Joan Maria Pujals i VallvéJoan Aregio i Navarro →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
25 juliol 1989 – 21 gener 1992 (dissolució del parlament)
← Joan Descals i Esquius
Circumscripció electoral: Tarragona

Escut d'Alforja.svg Alcalde d'Alforja
23 maig 1983 – 26 maig 2007
← Samuel Gran CasasJosep Viñas Juncosa →
Escudo de la Provincia de Tarragona.svg Diputat provincial de Tarragona
1983 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i agent comercial Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1976–) Modifica el valor a Wikidata

Josep Mariné i Grau (Alforja, Baix Camp, 27 de gener de 1936) és un polític català, diputat en la III Legislatura del Parlament de Catalunya i president de la Diputació de Tarragona.

És titular en màrqueting i ha treballat com a agent comercial i cap de vendes d'una empresa agroalimentària per Catalunya i les Illes Balears. En 1976 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya, partit del que en fou president de la Federació de Tarragona de 1982 a 1988. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit alcalde d'Alforja i diputat a la Diputació de Tarragona. Fou reescollit com a alcalde a les eleccions de 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003.[1]

Pel juliol de 1989 va substituir en el seu escó de diputat Joan Descals i Esquius, escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 per Convergència i Unió. Fou membre de diverses comissions del Parlament de Catalunya, entre elles la d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local.[2] De 1991 a 1993 fou vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, i en gener de 1993 en fou nomenat president, càrrec que va ocupar fins al 13 de juliol de 2003.[3][4]

En 2006 fou investigat pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón en relació a l'Operació "Mármol Rojo" per si havia rebut suborns de la màfia ucraïnesa per afavorir les seves inversions immobiliàries.[5][6][7]

Referències[modifica]