Valtònyc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Miquel Arenas)
Infotaula de personaValtònyc

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Miguel Arenas Beltrán Modifica el valor a Wikidata
18 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Sineu (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsValtònyc Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióraper, enginyer de programari, productor musical, activista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica hip-hop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perapologia del terrorisme (2018)
injúries a la Corona (2018) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9633422 Twitter (X): valtonyc Instagram: valtonyc Youtube: UC3fuMj55qp3YmD2B2mPBgOw Musicbrainz: 9754d19c-00f5-44e6-b9bd-0c49e542b6f8 Discogs: 6025170 Viasona: valtonyc Modifica el valor a Wikidata

Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons.[1][2] Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari,[3] fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit.[4]

El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art. 490, un film per la llibertat que es va estrenar la primavera del 2022. El film se centra en els casos d'Elgio, Pablo Hasel i Valtònyc, que comparteixen la seva història des de la «inhabilitació, l'exili i la presó».[5]

Trajectòria[modifica]

Valtònyc va agafar el micròfon per a desfogar-se: «la meva vida no ha estat fàcil, després de la defunció del meu germà gran la família es va descompondre i em van enviar a viure amb la meva germana». Va publicar la seva primera maqueta el 2009, obtenint de seguida més de 8.000 visites a internet.[6] A la seva obra ha utilitzat el sampleig de cançons de Marvin Gaye & Diana Ross, Ennio Morricone i Melody Gardot.[7]

Judici[modifica]

Arenas treballava en una fruiteria quan va ser detingut el 23 agost de 2012 amb divuit anys per la policia espanyola acusat d'enaltiment del terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la Corona.[8] Valtònyc havia estat denunciat pel president del Círculo Balear, Jorge Campos, per la cançó «Circo Balear», per contenir amenaces contra la seva persona i altres integrants d'aquesta entitat mallorquina del tipus: «Jorge Campos mereix una bomba» o «Li arrencaré l'artèria i tot el que faci falta».[9] Durant el judici, Arenas va assenyalar que, a través d'una advocada, se li va oferir la possibilitat de demanar perdó públicament perquè Campos retirés la denúncia per amenaces de mort, però que s'hi va negar perquè es considerava innocent.[9]

El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per l'Audiència Nacional.[10] La sentència considerava provat que Valtònyc, sense antecedents penals, havia compost diverses cançons, difoses a través d'internet i cantades en recitals públics, en les quals apareixen expressions de suport i lloança a les organitzacions armades ETA, GRAPO i a alguns dels seus membres, «enaltint les seves accions i fins i tot instant a la comissió de les mateixes». Els temes també contenien frases contra Joan Carles I i els seus familiars, i contra càrrecs del Govern central i d'executius autonòmics.[9] Abans del judici va explicar que la cançó pel que el van jutjar havia estat un encàrrec de Pablo Iglesias per al seu programa La Tuerka.[7][11] El Tribunal Suprem va ratificar la decisió de l'Audiència Nacional el 20 de febrer de 2018.[12][13]

Exili[modifica]

El 23 de maig de 2018 es va fer una concentració de suport a Valtònyc que va omplir la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocada per la plataforma No Callarem, que aplega diversos col·lectius i entitats en defensa de la llibertat d'expressió com a dret fonamental. El mateix dia, just el dia abans d'entrar a presó, es va saber que havia marxat per a evitar ser empresonat.[14] Va anar a viure a Bèlgica on, mesos més tard, un jutge va denegar-ne l'extradició a l'Estat espanyol, argumentant que les seves lletres s'emmarcaven en l'exercici de la llibertat d'expressió.[15] Ha estat defensat per l'advocat Gonzalo Boye, el mateix que defensà el president Carles Puigdemont, amb qui el raper va coincidir a Bèlgica.[16]

El març de 2020, el Tribunal d'Apel·lació de Gant va sol·licitar una resolució preliminar al Tribunal de Justícia Europeu (TSJE) sobre el seu cas. L'estàndard de doble criminalitat segons el sistema d'ordres europeus d'arrest exigeix que el delicte pel qual es demana l'extradició sigui castigat en ambdós països amb una pena de presó d'almenys tres anys. El codi penal espanyol es va modificar el 2015 per allargar la pena de presó pel delicte d'exaltació del terrorisme. El TJUE va dictaminar que el Tribunal d'Apel·lació de Gant hauria de remetre's al codi penal espanyol tal com estava el 2012 (quan Valtònyc va escriure les lletres en qüestió), en lloc del 2018, quan Espanya va sol·licitar-ne l'extradició.[17] El setembre de 2020 va ajornar novament la resolució per a presentar una qüestió prejudicial al Tribunal Constitucional belga.[18]

El 28 d'octubre de 2021 el Tribunal Constitucional belga tombà l'article 1 de la llei del 6 d'abril de 1847 sobre la repressió dels delictes contra el rei, ja que violava l'article 19 de la constitució belga que garanteix el dret a manifestar la pròpia opinió sobre tots els assumptes.[19][20] I el 28 de desembre següent, el Tribunal d'Apel·lació de Gant rebutjà la petició d'euroordre del Tribunal Suprem espanyol, i, per tant, es decidí no extradir-lo.[21] Finalment, el 17 de maig de 2022, el Tribunal d'Apel·lació de Gant decidí no extradir a Espanya el raper Josep Miquel Arenas i la Fiscalia belga ja no presentaria cap més recurs.[22]

« No he pensat mai que els he guanyat, crec que el dia que hagi guanyat serà el dia que pugui dir que no soc espanyol, que soc català i que soc a casa meva, aquest dia podré dir que els he guanyat, però fins aquell moment, estic en guerra. »
— Josep Miquel Arenas

El 28 d'octubre de 2023 Valtònyc anuncià que emprenia el retorn de l'exili després de gairebé cinc anys i mig a Bèlgica, ja que els delictes pels quals se l'acusava al Tribunal Suprem havien prescrit. Va fer un bon tros de la tornada en cotxe amb Carles Puigdemont:[23][24]

« Tornar sempre és la millor part de l'aventura. Gràcies per haver-me acompanyat durant aquests 6 anys d'exili i ara també en aquest primer trajecte de tornada a casa. Per tot el que hem lluitat, rigut, viscut i plorat. Gràcies, President @KRLS »

Discografia[modifica]

  • Desde el papel (autoeditat, 2009)
  • Misantropia (autoeditat, 2010)
  • Jazz amb llàgrimes de rom (autoeditat, 2011)
  • Residus d'un poeta (autoeditat, 2012)
  • Mallorca és ca nostra (autoeditat, 2012)
  • Rap rural (amb Swing) (2012)
  • Cadenes (autoeditat, 2012)
  • Aina i altres ansietats (autoeditat, 2013)
  • Microglicerina (autoeditat, 2013)
  • Eutanàsia (autoeditat, 2014)
  • Simbiosi (autoeditat, 2015)
  • La autodestrucción y sus ventajas (autoeditat, 2015)
  • Neversleep (2016)
  • El Reincident (2018)[25]
  • Poemes per no tornar (2018)
  • Piet Hein (2019)[26][27]
  • En pau descansi (2021)[28]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valtònyc
  1. ↑ «Aljazeera es fa ressò de les condemnes a rapers a Espanya». El Nacional, 04-04-2018. [Consulta: 25 agost 2020].
  2. ↑ «El PEN Internacional inclou a la llista d'autors represaliats els Jordis i Valtònyc». El Nacional, 30-05-2019. [Consulta: 25 agost 2020].
  3. ↑ Partal, Txell. «Havia de deixar de ser en Valtònyc». Vilaweb, 20-05-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  4. ↑ «Valtònyc anuncia que torna avui de l'exili: els delictes de la seva condemna han prescrit». Vilaweb, 28-10-2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
  5. ↑ «[VÍDEO Valtònyc, Pablo Hasel i Elgio denuncien la persecució de la llibertat d'expressió en un documental]». Vilaweb, 28-09-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
  6. ↑ Xavi Solà. «La autobiografía y el retrato social avivan el rap de Valtonyc» (en castellà). Ultima Hora, 07-01-2011. [Consulta: 25 agost 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 Víctor Encabo. «Samples sin cárcel: la música de Valtonyc» (en castellà). El V elemento. [Consulta: 25 agost 2020].
  8. ↑ «El 'rapero payés' Valtonyc, en libertad con cargos tras declarar en Policía» (en castellà). Ultima Hora, 22-08-2012. [Consulta: 7 febrer 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Condemnat a 3 anys i 6 mesos el raper Valtonyc per injúries a la Corona». El Nacional, 22-02-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  10. ↑ «El raper Valtonyc, condemnat a 3 anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons». AraBalears.cat.
  11. ↑ «El rapero Valtonyc dice que Pablo Iglesias le encargó la canción por la que será juzgado» (en castellà). Ultima Hora, 02-02-2017. [Consulta: 25 agost 2020].
  12. ↑ «El raper Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme». Vilaweb, 20-02-2018. [Consulta: 20 febrer 2018].
  13. ↑ «El rapero español Valtonyc fue condenado a prisión: ¿Injusticia o legalidad?» (en castellà). Radiónica, 26-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-08. [Consulta: 28 juliol 2018].
  14. ↑ «Valtonyc fuig a Europa per no haver d'entrar a la presó». [Consulta: 23 maig 2018].
  15. ↑ «La justícia belga denega l'extradició de Valtònyc a Espanya». [Consulta: 17 setembre 2018].
  16. ↑ «ASÍ ES ISABEL ELBAL, PAREJA, SOCIA Y APOYO MEDIÁTICO DEL ABOGADO DE PUIGDEMONT Y SITO MIÑANCO». Vanity Fair, 21-10-2019 [Consulta: 21 octubre 2019].
  17. ↑ «La justícia belga decideix aquest 8 de setembre si extradeix Valtònyc». El Nacional, 05-09-2020. [Consulta: 7 gener 2021].
  18. ↑ Solé, Alba. «El tribunal ajorna la decisió sobre Valtònyc i consulta el Constitucional belga». El Nacional, 15-09-2020. [Consulta: 7 gener 2021].
  19. ↑ «L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant rØpression des offenses envers le Roi » viole la libertØ d’expression». COMMUNIQUÉ DE PRESSE ARR ̊T 157/2021, 28-10-2021, pàg. 3 [Consulta: 28 octubre 2021].
  20. ↑ «Les injúries a la Corona deixen de ser delicte a Bèlgica arran del cas Valtònyc». 324, 28-10-2021 [Consulta: 28 octubre 2021].
  21. ↑ «Bèlgica no extradeix Valtònyc: la justícia rebutja la petició d'euroordre del Suprem». 324, 28-12-2021 [Consulta: 28 desembre 2021].
  22. ↑ «Sentència definitiva: Bèlgica rebutja l'extradició de Valtònyc a Espanya». 324, 17-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022].
  23. ↑ Forés Català, Elisenda. «Valtònyc aterra a Palma: “He comès errors però no me’n penedeixo, he après i ha valgut la pena"». Diari Ara, 28-10-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
  24. ↑ «Disset hores en cotxe, la crònica de dins de l’esperat retorn de Valtònyc». [Consulta: 1r novembre 2023].
  25. ↑ «Valtonyc publica nuevo disco con la cara del rey emérito en la portada» (en castellà). cadenaser, 09-03-2018. [Consulta: 28 juliol 2018].
  26. ↑ «Valtonyc i el pirata Piet Hein». TV3, 10-05-2019. [Consulta: 6 juliol 2019].
  27. ↑ «El rapero Valtònyc presenta en Bélgica ‘Piet Hein', su último trabajo «artístico y combativo»». Naiz, 10-05-2019. [Consulta: 6 juliol 2019].
  28. ↑ «El rapero de Mallorca exiliado en Bélgica, Valtònyc, acaba de publicar un nuevo disco llamado EPD (En pau descansi)» (en castellà). HHGroups, 06-01-2021. [Consulta: 6 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valtònyc&oldid=33385965»