Josep Miret i Musté
|
Aquest article tracta sobre el polític comunista. Si cerqueu l'escultor, vegeu «Josep Miret i Llopart». |
  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1907 Barcelona | ||||||||||||||||
| Mort | 17 novembre 1944 (37 anys) Mauthausen-Gusen (Àustria) | ||||||||||||||||
| Causa de mort | assassinat massiu | ||||||||||||||||
 Conseller de la Generalitat de Catalunya | |||||||||||||||||
| 16 abril 1937 – 5 maig 1937 | |||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Lloc de treball | Barcelona | ||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Unió Socialista de Catalunya | ||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||
| Lleialtat | Segona República Espanyola | ||||||||||||||||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola Segona Guerra Mundial | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Germans | Conrad Miret i Musté | ||||||||||||||||
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.[1]
Estudià a l'Escola Elemental del Treball, on va aprendre l'ofici de manyà. Combinà la seva feina amb la militància política i la pràctica del rugbi. Era jugador de la secció de rugbi del FC Barcelona.[2]
Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya (USC), fou president de la seva Joventut. Va tenir un paper destacat en el triomf antifeixista del 19 de juliol del 1936 a Barcelona. Dos dies més tard l'USC s'incorporava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[3]
El 1937 fou nomenat conseller de proveïments del govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que deixà per incorporar-se a l'exèrcit. Després de la victòria franquista en la guerra civil espanyola, s'instal·là a París, com a dirigent del PSUC a l'exili i col·laborà amb la Resistència francesa contra els nazis.[1]
Un germà seu, Conrad Miret, dirigent del moviment Franctiradors i partisans francesos (FTPF), en particular de la secció Agrupació Guerrillera Espanyola, amb el nom en clau de Lucien, fou detingut pels nazis a París a final del 1941 o començament del 1942 i torturat fins a la mort, desapareix sense deixar rastre.[1] El 1943, Josep Miret fou detingut pels alemanys, que l'internaren al camp de concentració de Mauthausen, on formà part de la resistència interna als Kommandos de Schwechat i de Florindorf fins a morir assassinat pels nazis el 17 de novembre del 1944, rematat després d'haver estat ferit durant un bombardeig aliat.[1]
Sembla que Miret deixà una filla fruit de la relació amb la seva companya Lilí, de nom Magdalena, però que mai va arribar a conèixer.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 84-297-1268-2.
- ↑ Solé i Sabaté, Josep Maria; Finestres, Jordi. El Barça en guerra (1936-1939). Barcelona: Angle, 2006, p. 115. ISBN 84-96521-18-4.
- ↑ «Enciclopèdia onomàstica - Mi». Enciclopèdia del marxisme. Arxiu Virtual dels Marxistes. [Consulta: 7 setembre 2022].
- Militants barcelonins del Partit Socialista Unificat de Catalunya
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Consellers dels governs de Lluís Companys
- Comitè de Milícies Antifeixistes
- Membres catalans del sud de la Resistència francesa
- Exiliats del franquisme a França
- Víctimes del nazisme
- Esportistes del FC Barcelona
- Comissaris de l'Exèrcit Popular de la República
- Morts a Àustria
- Militars barcelonins
- Activistes barcelonins
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Comunistes barcelonins
- Militars catalans del sud contemporanis
- Esportistes barcelonins contemporanis
- Antifranquistes catalans