Josep Plantí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1681  Barcelona |
| Mort | 12 març 1743 (61/62 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
Josep Plantí i Mateu (Barcelona, 1681 - Milà, Itàlia, 12 de març de 1743) fou un jurista català.[1]
Biografia[modifica]
Fill d'Ildefons Plantí, mercer i botiguer de teles de Barcelona, i de Margarida Mateu. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar i s'hi va vincular com a professor a partir de 1704. Partidari de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió Espanyola, va participar en l'alçament austriacista de 1705 i va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya durant el govern de l'Arxiduc. Va ser destinat a l'Audiència de Sardenya com a jutge de 1711 a 1717. En acabar la guerra s'hagué d'exiliar a Viena. Visqué com a exiliat austriacista a Viena fins que l'any 1725 fou nomenat senador al Senat de Milà, que pertanyia al Sacre Imperi Romanogermànic. Fou senador fins a l'any 1741.[1]
Va redactar De Cataloniae principatu (El Principat de Catalunya), on recull elogis a Catalunya i en repassa la història; i una crònica de la Guerra de Successió Espanyola, totes dues en llatí. També va elaborar un projecte de colònia per als exiliats austriacistes que s'havia d'establir en terres d'Hongria. Com a jurista, Josep Plantí vindicava l'opció política dels catalans contra la casa de Borbó i en defensa de les seves constitucions, drets i llibertats.[1]
Obra[modifica]
- De morte Caroli Secundi, Hispaniarum regis. De excidio Cataloniae necnon destructione Barcinonis quasi secuta (La mort de Carles II, rei de les Espanyes. La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona, que va venir poc després). Crònica de la Guerra de Successió Espanyola i de la postguerra a Catalunya.[2]
- De Cataloniae principatu (El Principat de Catalunya). Recull d'elogis i història de Catalunya.
- Nueva colonia española ideada. Projecte de colònia per als exiliats austriacistes.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantí, Josep. El Principat de Catalunya. Edició a cura d'Agustí Alcoberro Pericay i Martí Duran Mateu. Barcelona: Rafael Dalmau, 2019, p. 16-42.
- ↑ Plantí, Josep. Pròleg de Carles Puigdemont i introducció a cura d'Agustí Alcoberro. La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona. Traducció: Martí Duran. Martorell: Adesiara editorial, 2022, p. 200. ISBN 978-84-16948-83-3.