Josep Soler i Miquel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Soler i Miquel
Dades biogràfiques
Naixement 1861
Mort 21 de març de 1897 (35/36 anys)
Activitat professional
Ocupació crític d'art, traductor i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Josep Soler i Miquel (les Borges Blanques, 1861 — Barcelona, 21 de març de 1897), fou un crític literari.

Va cursar estudis de dret a Barcelona tot i que es va doctorar a Madrid on havia tingut com a professor Francisco Giner de los Ríos. Professionalment va començar com a passant de Joan Sardà i Lloret,[1] si bé no continuaria amb l'advocacia i va centrar la seva activitat en la crítica literària. Ubicat en ple moviment modernista, compartia amb Joan Maragall i Joan Sardà i Lloret que el modernisme era la reaparició del Romanticisme.[2] És considerat un dels teòrics més importants dels primers anys d'aquest moviment.

Fou amic personal de Joan Maragall, amb qui va mantenir un llarg epistolari que ha permès entendre millor el pensament maragallià.

Va començar a col·laborar a La Vanguardia des del 1894 fins a la seva mort. Havia traduït del provençal Lo poema del Rose, de Frederic Mistral, que seria publicat pòstumament el 1900.

Es va suïcidar la nit del 20 al 21 de març de 1897.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nota bigràfica de Joan Sardà a la Vanguardia del 19-3-1914
  2. Moreta Tusquets, Ignasi. El pensament religiós de Joan Maragall. Universitat Pompeu Fabra, 2008 [Consulta: 3 octubre del 2010]. , pàg. 319.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Josep SOLER I MIQUEL, Escritos, L'Avenç, Barcelona, 1898. [Conté, com a pròleg, el text «José Soler y Miquel», de Joan Maragall.]