Josep Subiràs i Barra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Subiràs i Barra
Biografia
Naixementc. 1725 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1799 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i matemàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansFrancesc Subiràs i Barra Modifica el valor a Wikidata

Josep Subiràs i Barra (Barcelona, ca. 1725 - Barcelona, 1799) fou un militar i matemàtic català.[1][2][3]

Germà de Francesc Subiràs i Barra, fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres, i el 1770 fou admès en la Conferència Fisicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc Subiràs i Barra. En convertir-se aquesta, el mateix any, en Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fou elegit membre numerari i ingressà l'any següent, passant a formar part de la secció d'àlgebra, de la qual en fou director entre els anys 1778 i 1797, i revisor entre 1797 i 1799.[1][2]

Josep Subiràs presentà a la RACAB unes quinze memòries, entre les quals destaquen Sobre la unidad de medidas de áridos (1778), que més tard amplià amb una proposta d'unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc.,[1] Sobre el modo de hallar la curva de la base de cualquier solido generado por movimientos de rotación (1778), Modo de hallar el centro de gravedad de las líneas, superfícies planas o curvas de los sólidos (1779,)[4] Sobre el método fácil y expedito de medir y calcular la superficie de campos y tierras (1780),[5] Acción de los arcos y bóvedas sobre los pies derechos (1783), Sobre la cantidad de agua de la 'Acequia Real y Condal', considerando además esta cantidad como motor de los molinos (1784),[5] Sobre el gasto y conducción de aguas (1784),[1] Sobre el movimiento del agua en los canales (1785)[5] i Sobre los aluviones (1790).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Josep Subiràs i Barra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Josep Subiràs i Barra». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Consulta: 20 gener 2021].
  3. Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996). Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 111–113. ISBN 978-84-7283-391-3 [Consulta: 20 gener 2021]. 
  4. Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 314. ISBN 978-84-7283-158-2 [Consulta: 20 gener 2021]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Núñez Espallargas, José María; Montanuy Fillat, Manuel; Servat Susagne, Jordi «La matemática en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelonalas: memorias durante el periodo 1770-1890». Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Vol. 13, Núm. 24, 1990, pàgs. 107-130. ISSN: 0210-8615 [Consulta: 20 gener 2021].