Josep Teixidor i Batlle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Teixidor i Batlle
Biografia
Naixement10 novembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Llers (l'Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1989 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Llers (l'Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
1968 – 1973
← Antoni Esteve i SubiranaEnric Casassas i Simó → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Teixidor i Batlle (Llers, 10 de novembre de 1920 - Llers, 6 d'agost de 1989) fou un matemàtic català.

Nasqué a Llers (Alt Empordà) però la família es traslladà a viure a Barcelona; tot i això, mantingué sempre vincles estrets amb el seu poble nadiu. A Barcelona, assistí a l'Institut-Escola i començà a estudiar medicina, seguint la tradició familiar. La crida a la lleva del biberó posà fi a aquests estudis; després de la guerra i del pas per un camp de concentració francès, reprengué els estudis universitaris però en l'especialitat de ciències exactes i es llicencià el 1943. Començà com a ajudant de classes pràctiques i aconseguí, malgrat les dificultats de l'època, entrar en contacte amb matemàtics europeus com Luigi Fantappié. Féu estades a Roma (1946) amb aquest professor i hi preparà la tesi doctoral, que defensà a Barcelona (1951). També féu estades a Hamburg (1952) i Zúric; a l'Escola Tècnica Federal de Zúric seguí un curs amb Beno Eckmann que li descobrí la topologia, que Teixidor va introduir després a Catalunya amb els cursos de doctorat del curs 1955-56.

El 1957 fou nomenat catedràtic de Geometria Analítica i Topologia a la Universitat de Barcelona i hi introduí una profunda reforma metodològica. Fou secretari i director (1971-1987) de la revista "Collectanea Mathematica".

El 1967 fou nomenat membre de la secció de Ciències de l'IEC. Fou president de la "Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques" (1968-1973), filial de l'IEC, i tresorer de l'Institut (1979-1983); col·laborà en el projecte d'ampliació del nombre de membres de l'IEC, fins aleshores molt restringit. A l'IEC col·laborà en la posada en marxa del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i també tingué un paper important en l'establiment de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, ja que havia tingut una relació d'amistat amb Sunyer, amb qui unia el veïnatge empordanès a més de les matemàtiques.

A la seva jubilació (1987) s'establí a Llers, on havia contribuït a rellançar el desenvolupament de l'agricultura de poble, que havia quedat enfonsada després de la Guerra Civil. L'interès que sempre havia tingut per l'agricultura l'havia portat a la pràctica amb l'adquisició i explotació d'unes terres a Llers. Morí en un accident mentre treballava en aquestes terres.[1]

L'Institut d'Estudis Catalans ofereix des de 1979 el premi Josep Teixidor a la millor tesi doctoral o treball de recerca sobre matemàtiques.

Referències[modifica]

  1. Les dades biogràfiques estan extretes de les dues publicacions esmentades en la bibliografia

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]