Vés al contingut

Josep Tous i Biaggi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Tous i Biaggi
Biografia
Naixement23 agost 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Activitat
Ocupacióenginyer Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Tous i Biaggi (Barcelona, agost de 185710 de juliol de 1929) fou un enginyer català.

Després ingressar a l'Escola de Nàutica de Barcelona i assolí el títol de pilot el 1873, i més tard cursà la carrera d'enginyer industrial. Després desenvolupà per espai de quaranta anys el professorat en l'Escola d'Enginyers de Barcelona, i com què aquesta fou única durant molt temps, abans de ser creada les de Madrid i Bilbao, es pot afirmar que foren deixebles de Tous la gran majoria d'enginyers industrials d'Espanya de finals del segle xix i principis del xx.

L'activitat de Tous no restà limitada a la dita Escola, sinó que durant 33 anys serví la càtedra de l'Escola Provincial d'Arts i Oficis,i en l'Escola Elemental del Treball. També es dedicà a diversos assaigs industrials; assessorà en ocasiona diferents a l'Ajuntament i a la Diputació de Barcelona, i descobrí un procediment per aprofitar els combustibles destinats a força motriu.

Va ser acadèmic numerari de les Ciències i Arts de Barcelona, i entre els seus principals treballs publicats, a més un bon nombre d'articles sobre indústries tèxtils i altres rams industrials i en la traducció de diversos llibres de versant sobre llur carrera, els quals citem a continuació:

  • Tratado de química orgánica, de Holleman.

Els estudis:

  • Influencia de la mecánica en el progreso industrial y sentido que ha de tener su enseñanza.
  • Estudio de la catenaria y de sus aplicaciones mecánicas.
  • Analísis y aplicaciones del principio de la mínima resistencia.
  • Un nuevo sistema de barómetro fijo de gran precisión.
  • Sistema de construcción de péndulo portàtil para la determinación de la intensidat de la gravedad.
  • El principio de contradicción en la geometría y en el principio de la relatividad, etecerte.

Referències

[modifica]
  • Tom núm. 10 pàg. 575 de l'Apèndix de l'enciclopèdia Espasa