Josepa Vilaret
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  |
| Mort | 28 maig 1789 Barcelona |
| Causa de mort | pena de mort, penjament |
| Participà en | |
| 28 febrer 1789 | Rebomboris del pa |
Josepa Vilaret (segle XVIII - Barcelona, 28 de maig de 1789)[a] va ser una veïna de la capital catalana, protagonista de les protestes viscudes a la ciutat l'hivern de 1789 conegudes amb el nom del Rebomboris del pa. Fou detinguda el primer dia de la revolta, 28 de febrer; sentenciada a mort i executada a la forca tres mesos després.[3][4][5]
Poc es coneix de la vida de La Negreta anterior als fets del 1789. Era mare d'una família nombrosa, i mantenia forts lligams amb les seves conciutadanes, exercint de líder en la seva comunitat.[3]
Els Rebomboris del pa
[modifica]Entre l'agost de 1788 i el febrer de 1789, el preu del pa a Barcelona va pujar al voltant d'un 50%. Això va ser degut a diferents factors: les males collites, la privatització del Pastim municipal (la fleca central de la ciutat)[6] i l'especulació dels productors.[3] Els preus d'altres béns de consum bàsic, com la carn, el vi o l'oli, també van disparar-se. A l'època, les protestes populars sovintejaven -com l'avalot de les quintes de 1773 o la Revolució Francesa, del mateix 1789- i, tot sovint, aquestes sorgien espontàniament. Les classes baixes van ser les més afectades per aquestes pujades i les dones van ser les que van viure-ho de primera mà, ja que elles tenien la responsabilitat de comprar les vitualles per a la família. Així, les veïnes de Barcelona van ser responsables de prendre la metxa, incitant al poble a la rebel·lió.[3][7]
La primera jornada, el dissabte 28 de febrer, van ser detingudes 6 persones, entre les quals, Vilaret. Diumenge, 1 de març, els ciutadans van incrementar la pressió contra el govern de la ciutat i exigien l'alliberament dels empresonats. Inclús van sonar les campanes de la Catedral tocant a sometent. Dilluns, 2 de març, el capità general, el Comte de l'Asalto, va acceptar la rebaixa dels preus i el rebombori va terminar. Dies després, Madrid va deposar el capità general i el seu substitut, el Comte de Lacy, va desfer tots els acords i va iniciar un període de repressió. Com a mesura exemplificant, Lacy va ordenar l'execució dels 6 rebels.[7][8] Va instal·lar-se un cadafal prop d'on ara es troba la Plaça de Catalunya, i va decretar-se l'execució pública dels amotinats el 28 de maig. No obstant, la ciutadania va rebutjar assistir-hi, en senyal de protesta.[9]
Homenatges
[modifica]El consistori barceloní va oficialitzar l'any 2023 el canvi de nom del Carrer del Duc (antic carrer Duc de la Victòria, en homenatge al general Baldomero Espartero), que va passar a dir-se Josefa Vilaret.[10] A més, el març del mateix any, va ser una de les dones incloses per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[9]
El llibre La Negreta i altres veus emmudides (Jordi Fernando, 2021) narra la història de set dones silenciades per la història, sent Josepa Vilaret qui li dona títol.[11]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Jordi Fernando da voz a siete mujeres catalanas olvidadas por la historia» (en castellà), 30-01-2022. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Josefa Vilaret, 'la negreta', tindrà un carrer a Ciutat Vella». Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pons, Marc. «Josepa Vilaret, líder dels rebomboris del pa, executada per dona i per activista». El Nacional, 05-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «1789- Executen i esquarteren a diversos revoltats dels 'rebomboris del pa' a la Ciutadella de Barcelona». Llibertat.cat. Arxivat de l'original el 2023-05-28. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ Pons, Mireia. «Rebomboris del pa, els aldarulls protagonitzats per dones». Tot Barcelona, 07-03-2021. Arxivat de l'original el 2023-05-28. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ «pastim». GEC. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Pérez Molina, Isabel. «Lluitar per viure: els motins del pa (rebomboris del pa de 1789)». A: Núria Jornet i Benito, María-Milagros Rivera Garretas, M. Elisa Varela Rodríguez (coords.). Moments històrics de les dones a Catalunya. Barcelona: Duoda Centre de Recerca UB, p. 193-194. Arxivat 2023-03-30 a Wayback Machine.
- ↑ Mata, Jordi. «Per què es van produir els Rebomboris del Pa?». Sàpiens. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ 9,0 9,1 «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, 01-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Benvenuty, Luis. «La calle del Duc de Barcelona, tres nombres en tres lustros» (en castellà). La Vanguardia, 18-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Haro, Manel. «Set dones que no es van voler conformar». Llegir.cat, 01-04-2022. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].
Bibliografia
[modifica]- Fernando, Jordi. La Negreta i altres veus emmudides. Vilanova i la Geltrú: El Cep i La Nansa Edicions, 2021. ISBN 978-84-18522-43-7.
- Moreu Rey, Enric. Revolució a Barcelona el 1789. Institut d'Estudis Catalans, 1967, p. 30-34.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «La Negreta» (en castellà). Barcelona Rutas. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 30 març 2023].