Joseph Chatt
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 novembre 1914  Horden (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 19 maig 1994 (79 anys) Hove (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cambridge |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Robert H. Crabtree |
Premis
| |
Joseph Chatt, CBE i FRS[1] (6 de novembre de 1914 – 19 de maig de 1994) va ser un reconegut investigador britànic a l'àrea de la química inorgànica i organometàl·lica. El seu nom s'associa amb la descripció de l'enllaç pi entre metalls de transició i alquens, el model de Dewar-Chatt-Duncanson.
Chatt va rebre el seu Ph.D. a la Universitat de Cambridge sota la direcció de F. G. Mann per a la investigació sobre compostos organoarsènics i organofosforats i els seus complexos amb metalls de transició.[2] Va treballar a l'Imperial Chemical Industries entre 1949 a 1962, temps durant el qual, sovint va col·laborar amb Bernard L. Shaw, on va publicar la influent obra sobre els hidrurs metàl·lics i complexos de alquens metàl·lics. Durant aquest període, ha informat el primer exemple de l'activació de l'enllaç C-H per un metall de transició i un dels primers exemples d'un hidrur de metall de transició.[3] and one of the first examples of a transition metal hydride.[4]
En la dècada de 1960, Chatt es va traslladar a una càtedra a la Universitat de Sussex i posteriorment va assumir la direcció de la Unitat de Fixació de Nitrogen sota el Consell d'Investigació Agrícola.[5] Fent servir el complex de dinitrogen de metall de transició W(N₂)₂(dppe)₂, el seu grup va demostrar primer la conversió d'un lligant de dinitrogen en amoníac. Aquest treball proporciona alguns dels primers models moleculars per a la fixació del nitrogen.
Entre els seus molts premis, va ser reconegut amb el Premi Wolf de 1981 "per les seves contribucions pioneres i fonamentals a la química sintètica dels metalls de transició, particularment els hidrurs de metalls de transició i els complexos de dinitrogen". Va ser triat membre de la Royal Society el 1961 i va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic.[1]
El 1995, un any després de la seva mort, la Unitat de Fixació de Nitrogen es va traslladar a Norwich i va passar a formar part del John Innes Centre. El nou edifici, així com una conferència anual en el Centre, van ser nomenats en el seu honor.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Eaborn, C.; Leigh, G. J. «Joseph Chatt, C. B. E. 6 November 1914-19 May 1994». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 42, 1996, pàg. 96. DOI: 10.1098/rsbm.1996.0007.
- ↑ Chatt, J.; Mann, F. G. «139. The synthesis of ditertiary arsines. Meso- and racemic forms of bis-4-covalent-arsenic compounds». Journal of the Chemical Society (Resumed), 1939, pàg. 610. DOI: 10.1039/JR9390000610.
- ↑ Chatt, J.; Davidson, J. M. «154. The tautomerism of arene and ditertiary phosphine complexes of ruthenium(0), and the preparation of new types of hydrido-complexes of ruthenium(II)». Journal of the Chemical Society (Resumed), 1965, pàg. 843. DOI: 10.1039/JR9650000843.
- ↑ Chatt, J.; Duncanson, L. A.; Shaw, B. L. "A volatile chlorohydride of platinum" Proceedings of the Chemical Society, London 1957, 343.
- ↑ Leigh, G.J. (editor), N. W. Winterton (editor), Modern Coordination Chemistry: The Legacy of Joseph Chatt, Springer Verlag (2002).
- ↑ «The Chatt Lecture». Arxivat de l'original el 2014-11-05. [Consulta: 14 maig 2017].