Joseph Kerman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph Kerman
Biografia
Naixement3 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Professor Heather
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòleg, crític musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 25d73309-8c0e-4216-8cfc-4b537dddb88e Modifica el valor a Wikidata

Joseph Wilfred Kerman (Londres, 3 d'abril de 1924 - Berkeley (Califòrnia) , 17 de març de 2014) va ser un crític i musicòleg anglès-estatunidenc.

Era el personatge principal de la generació que va fundar la musicologia americana, també anomenada New Musicology, que eren musicòlegs que provenien o havien estudiat a Europa, dins el context del moviment de renovació relacionat amb la situació acadèmica i ideològica posterior a la Segona Guerra Mundial. La seva veu crítica i el seu estil de prosa flexible, van donar un gir a una disciplina que havia emfatitzat la tendència històrica i els mètodes científics. El seu discurs en contra d'una musicologia positivista i el fet que participés en ambients intel·lectuals i acadèmics va fer que la musicologia no caigués en una tendència de coneixement hermètic, encoratjant-la a seguir una tendència més muldidisciplinar.[1] El seu propòsit de fer que la musicologia servís com a fi de la crítica artística i el conjunt de les seves obres escrites van generar molt impacte i van arrelar en l'educació musical d'Amèrica i Anglaterra.[2] La seva visió crítica va col·laborar a que als anys 90 s'obrissin nous camins d'investigació dins de la musicologia, com ara el feminisme, hermenèutica o els estudis queer.

Biografia[modifica]

Fill de periodista estatunidenc, va estudiar a Londres a la University College School, al 1943 es va graduar amb el títol de Bachelor of Arts (AB) a la New York University, i al 1950 va publicar el doctorat per la Princeton University, a on va estudiar amb Oliver Strunk, Randall Thompson i Carl Weinrich. Després d'ensenyar des de l'any 1949 fins al 1951 al Westminster Choir College de Princeton, va ingressar a la facultat de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, com a professor assistent al 1951, professor associat al 1955 i definitivament, al 1960 com a professor, essent el director del departament de música, del 1960-63 i del 1991-4. Al 1971 va ser designat Heather Professor of Music de Universitat d'Oxford, i va retornar a Berkeley al 1974. Ha ocupat les beques Guggenheim i Fulbright, Princeton (1956), All Souls, Oxford (1966), Cornell (1970) i Clare Hall, Cambridge (1971).

Va ser guardonat per la Fairfield University, Connecticut (1970), membre d'honor de la Royal Academic of Music, Londres (1972), membre de l'American Academy of Arts and Sciences (1973), membre d'honor de l'American Musicological Society i del 1997-8 va ocupar la càtedra de Charles Eliot Norton a la Universitat Harvard.

Obres[modifica]

És conegut pel gran públic per Opera as Drama (1956), la seva primera obra notable, llibres on proposa noves maneres d'analitzar, com The Beethoven Quartets (1967) o bé The Art of Fugue (2005). Contemplating Music: Challenges to Musicology (1985), va marcar un abans i un després per a la Nova Musicologia, i és on va expressar les seves inquietuds i la seva perspectiva polèmica sobre la musicologia. És un dels pocs llibres que, després dels fundadors de la musicologia, que manté un interès especial i esdevé imprescindible per comprendre la disciplina.

  • Opera as Drama (1952)
  • The Elizabethan Madrigal (1962)
  • The Beethoven Quartets (1967)
  • The Kafka Sketchbook (1970)
  • The Masses and Motets of William Byrd (1980)
  • The New Grove Beethoven (1983) (with Alan Tyson)
  • Contemplating Music: Challenges to Musicology (1985) (títol a Gran Bretanya: Musicology)
  • Write All These Down: Essays on Music (1994)
  • Concerto Conversations (1998)
  • The Art of Fugue: Bach Fugues for Keyboard, 1715-1750 (2005)
  • Opera and the Morbidity of Music (2008)

Referències[modifica]

  1. Schweitzer, Vivien «Joseph Kerman, Colorful Critic of Musicology, Dies at 89». The New York Times, 25-03-2014.
  2. Brett, Philip. Kerman, Joseph (en anglès). The Oxford Dictionary of Music. Oxford, 20 de gener de 2001. 

YEARSLEY, David. (Agost 2006). Fugal rejuvenation. Early Music, Vol. 34, No. 3, p. 489-492.

SCHWEITZER, Vivien. (25 de març del 2014). Joseph Kerman, Colorful Critic of Musicology, Dies at 89, The New York Times. Recuperat de: https://www.nytimes.com/2014/03/25/arts/music/joseph-kerman-colorful-critic-of-musicology-dies-at-89.html

BRETT, Philip. (2001). Kerman, Joseph. The Oxford Dictionary of Music. Oxford University Press.