Joseph de la Vega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoseph de la Vega

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1650 Modifica el valor a Wikidata
Província de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1692 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, economista Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfese.eu Modifica el valor a Wikidata

Joseph Penso de la Vega, més conegut com a Joseph de la Vega (Província de Còrdova, ca. 1650 - Amsterdam, 13 de novembre de 1692), va ser un comerciant jueu sefardita de diamants, expert financer, filòsof moral i poeta, resident a Amsterdam.[1] Es va fer famós per la seva obra mestra Confusió de confusions. El treball de Vega és el primer estudi escrit sobre la Borsa d'Amsterdam i els seus participants, els accionistes.[2] Amb un estil estilitzat descriu tota la gamma, des d'opcions (puts i calls), contractes de futurs, compra de marges, fins a conspiracions alcistes i baixistes, fins i tot alguna forma de negociació d'índexs d'accions.[3] La publicació de Confusión de Confusiones va ajudar a establir les bases dels camps moderns de l'anàlisi tècnica i les finances del comportament.

Biografia[modifica]

Vista de les dues sinagogues d'Amsterdam des de l'est per Gerrit Berckheyde.
Sinagoga portuguesa (Amsterdam) de Peter Schenk el Vell És la zona on va créixer De la Vega.

Joseph Penso Felix va néixer cap a 1650 en una família de jueus espanyols i portuguesos ; es desconeix on.[4] Era fill d'Isaac Penso Félix (1608-1683) comerciant, i d'Esther de la Vega (-1679). El seu pare era un converso d'Espejo, un petit poble de la província de Còrdova (Andalusia), que havia fet un vot solemne al calabós de la Inquisició que al cap d'un any després de recuperar la llibertat professaria obertament el judaisme. Aquest jurament el va complir a Middelburg després de la seva fugida a Anvers.[5] Es va traslladar a Hamburg, on es va casar amb Esther de la Vega; Sara, el seu primer fill, hi va néixer l'any 1645. El 1655 va ser nomenat parnas, poc després que la família s'instal·lés a Amsterdam.[6] Segons els certificats de matrimoni dels arxius de la ciutat d'Amsterdam, Joseph tenia tres germans petits i quatre germanes menors: Abraham Penso Felix (ca 1656-1710) era mestre d'escola, venedor de diamants i comerciava amb esclaus; [7][8] David (1654-) i Raphael Penso (ca 1659-) eren comerciants, que es van traslladar a Londres; Jochebet Pensa (1655-1718), Ribca Penso (1662-1720), Abigail Penso (ca 1663-1708) i Lea Pensa (1664-1710) van viure a Amsterdam.[9]

Joseph va ser entrenat per Isaac Aboab da Fonseca i Moisès Raphael de Aguilar, membres de la comunitat del Talmud Torah.[10] Va completar el seu primer drama hebreu, " Asire ha-Tiḳwah " ("El presoner de l'esperança"), en tres actes, que va aparèixer a Amsterdam el 1673 a Joseph Athias i en el qual va representar al·legòricament la victòria de la voluntat sobre les passions.[6] Es va casar amb Raquel Alvares Vega d'Anvers, no se sap quan.[5][11] La seva vida comercial va començar a Amsterdam el 1679 amb una protesta contra Portugal; és l'únic registre del seu nom.[12][2] Va ocupar els càrrecs honorífics de president de l' Academia de los Sitibundos i l'any 1685 com a secretari de l' Acadèmia de los Floridos, fundada per Manuel de Belmonte (-1705), jueu de la cort de 1674 resident del rei espanyol (que organitzava tràfic d'esclaus). entre 1679 i 1691).[5][13]

L'agost de 1688 Joseph de la Vega va viure l'enfonsament de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, que el va arruïnar econòmicament.[2][14] El finançament de la invasió armada de Guillem III a Anglaterra va provocar una crisi financera a la República Holandesa.[15] En conseqüència, els financers que van seguir Guillem III a Gran Bretanya posseïen una àmplia gamma de tècniques financeres, i per a les quals van trobar un mercat preparat. Aquesta transferència de coneixements va constituir la base del comerç de derivats a Londres, vinculant fermament el treball pioner d'Amsterdam amb l'aparició de mercats moderns.[16] Va ser enterrat a Beth Haim d'Ouderkerk aan de Amstel .

Confusió de confusions (1688)[modifica]

Pati de la Borsa d'Amsterdam d'Emanuel de Witte (1653)
Pati de la Borsa d'Amsterdam de Job Berckheyde, cap al 1670.

Escrit en castellà sota el títol Confusión de Confusiones ,[17] el volum va ser imprès a Amsterdam i publicat a Anvers. Encara que no va oferir un relat descriptiu del procés de negociació d'accions, Joseph va presentar una història d'especulació en accions i ducatons, familiaritzant el lector amb els instruments financers sofisticats utilitzats. Va utilitzar un format de diàleg que va permetre al lector entendre les perspectives respectives dels diferents participants del mercat i les complexitats de l'especulació i el comerç. Hi ha proves a Confusión de Confusiones de tres biaixos principals: comportament del ramat, excés de confiança i aversió de penedir.[2]

Joseph també va plantejar quatre principis bàsics que segueixen sent actuals: [6]

La primera regla de l'especulació és: No aconselleu mai a ningú que compri o vengui accions. Allà on endevinar correctament és una forma de bruixeria, no es poden emetre consells.

La segona regla: accepta tant els teus beneficis com els teus penediments. El millor és agafar el que se'ns arribi a la mà i no esperar que la vostra bona sort i les circumstàncies favorables durin.

La tercera regla: els beneficis al mercat d'accions són el tresor dels follets: en un moment, són carbuncles, el següent és carbó; un moment diamants, i el següent còdols. De vegades, són les llàgrimes que l'Aurora deixa a l'herba del matí dolç, d'altres, només són llàgrimes.

La quarta regla: qui vol fer-se ric amb aquest joc ha de tenir diners i paciència.

Llegat[modifica]

Joseph de la Vega, que va utilitzar el cognom de la seva mare, va escriure més de 200 cartes a diferents prínceps i estadistes. Confusión de Confusiones va romandre poc conegut fins al 1892, quan l'economista alemany Richard Ehrenberg va publicar un influent assaig al Jahrbücher für Nationalökonomie und Statistik titulat "Die Amsterdamer Aktienspekulation im 17. Jahrhundert." [18] Segons L. Petram, Joseph va dedicar una atenció desproporcionada als trucs i esquemes; el seu llibre està ple de massa dramatúrgia i massa mancances tècniques per ser útil com a manual d'instruccions. Joseph va escriure Confusión principalment per a l'entreteniment dels membres cultes de la comunitat sefardita (l' Academia de los Floridos).[19]

Des de l'any 2000, la Federation of European Securities Exchanges ha atorgat el Premi De La Vega anual a "joves investigadors europeus que es distingeixen per una recerca destacada sobre els mercats de valors a Europa".[20]

Altres obres[modifica]

Altres de les seves obres inclouen:

  • Discurso académico moral. Hecho en la Insigne Academia de los Sitibundos (Amsterdam, 1683; dedicated to Isaac Senior Texeira in Hamburg).
  • Triunfos del águila y eclipses de la luna (ib. 1683).
  • La Rosa, Panegírico Sacro, Hecho en la Insigne Academia de los Sitibundos (ib. 1683).
  • Rumbos peligrosos por donde navega con título de novelas la zozobrante nave de la temeridad (Antwerp, 1684).
  • Discursos académicos, morales, retóricos, y sagrados. Recitados en la Florida Academia de los Floridos (ib. 1685).
  • Retrato de la Prudencia, y simulacro del Valor, al Augusto Monarca Guilielmo Tercero, Rey de la Gran Bretaña (ib. 1690), printed by Joan Bus, using the rare ascendonica italic.

Referències[modifica]

  1. ↑ Biblioteca Española: Que Contiene La Noticia De Los Escritores Rabinos ...
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Teresa Corzo, Margarita Prat & Esther Vaquero (2014) Behavioral Finance in Joseph de la Vega's Confusion de Confusiones, Journal of Behavioral Finance, 15:4, 341-350, DOI: 10.1080/15427560.2014.968722
  3. ↑ De Vries and Van der Woude, p. 151
  4. ↑ «Penso de la Vega, Joseph».
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Confusion de Confusiones(1939)–Joseph de la Vega by G.J. Geers
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Portions Descriptive of the Amsterdam Stock Exchange Selected and Translated by Professor Hermann Kellenbenz Hochschule fur Wirtschafts und Sozialwissenschaften
  7. ↑ SAMUEL, EDGAR. "Manuel Levy Duarte (1631-1714): An Amsterdam Merchant Jeweller and His Trade With London." Transactions & Miscellanies (Jewish Historical Society of England) 27 (1978): 19-20. Accessed August 22, 2020. http://www.jstor.org/stable/29778893.
  8. ↑ Notariële archieven, archiefnummer 5075, inventarisnummer 4774, aktenummer 62648
  9. ↑ [enllaç sense format] https://www.dutchjewry.org/genealogy/vega/281.shtml; https://www.dutchjewry.org/portuguese_israelite_cemetery/p.shtml
  10. ↑ The Anglo-Dutch Moment: Essays on the Glorious Revolution and Its World Impact by Jonathan Irvine Israel, 451
  11. ↑ Rachel Penso Felix died on 12 September 1703.Notariële archieven, archiefnummer 5075, inventarisnummer 5890, aktenummer 606589
  12. ↑ Notariële archieven, archiefnummer 5075, inventarisnummer 4875, aktenummer 48786
  13. ↑ Conectores sefarditas en una monarquía policéntrica. El caso Belmonte/Schonenberg en la articulación de las relaciones hispano-neerlandesas durante la segunda mitad del siglo XVII by Manuel Herrero Sánchez
  14. ↑ J.I. Israel. ‘The Amsterdam Stock Exchange and the English Revolution of 1688.’ In: Tijdschrift voor Geschiedenis 103 (1990): 412-440
  15. ↑ The Anglo-Dutch Moment: Essays on the Glorious Revolution and Its World Impact by Jonathan Irvine Israel
  16. ↑ Amsterdam as the cradle of modern futures and options (1550-1650), p. 15 by Oscar Gelderblom and Joost Jonker. Utrecht University, 2005
  17. ↑ It is possible to read it in a full view mode here .
  18. ↑ The First Book to Describe a Stock Exchange By Sotheby's
  19. ↑ Petram, L.O. (2011) The world's first stock exchange: how the Amsterdam market for Dutch East India Company shares became a modern securities market, 1602-1700
  20. ↑ Antoine Gattolliat. «FESE - De la Vega Prize». Fese.be, 16-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-10-23. [Consulta: 18 octubre 2012].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseph_de_la_Vega&oldid=33182987»